Dinamarca s’avé a parlar amb Trump sobre qüestions de seguretat a Grenlàndia

Les tensions diplomàtiques entre Dinamarca i els Estats Units han esclatat arran de les declaracions del president electe Donald Trump, que ha expressat el desig i la intenció d’apoderar-se del territori.

La reacció de Dinamarca, que manté la sobirania sobre el territori àrtic, ha estat contundent. El ministre d’Afers Estrangers danès, Lars Løkke Rasmussen, s’ha mostrat obert a parlar amb Trump sobre qüestions relacionades amb la seguretat a Grenlàndia, però ha deixat clar que el territori no es venia. Segons el ministre, no hi ha una crisi política entre els dos països, però convé rebaixar les tensions.

“Estem oberts a un diàleg amb els nord-americans sobre com podem cooperar encara més estretament per garantir que les ambicions nord-americanes es compleixin”, ha dit Lars Løkke Rasmussen a la premsa.

Les amenaces de Trump

Trump, en una compareixença, va dir ahir que no podia descartar l’ús de la força o de mesures de pressió militar i econòmica per a conquerir l’illa de Grenlàndia i el canal de Panamà. “No, no puc descartar-ho”, va respondre a un periodista. “Puc dir que els necessitem per als nostres interessos econòmics”, va afegir. I aquestes declaracions van encendre totes les alarmes diplomàtiques a tot el món.

El mateix dia que Trump feia aquestes declaracions, el seu fill, Donald Trump Jr, feia una visita privada a Grenlàndia. A hores d’ara, l’illa continent és un dels tres països constituents del Regne de Dinamarca, un dels aliats dels Estats Units a l’OTAN. En relació amb això, la seva primera ministra, Mette Frederiksen, ha assegurat que no es venia pas. “No tinc prou imaginació per a entendre de què parla”, ha dit, en referència a un possible conflicte militar entre dos països aliats.

Trump insisteix que els EUA necessiten Grenlàndia per motius econòmics i de seguretat i ha amenaçat Dinamarca d’imposar-li uns aranzels altíssims si no l’hi cedeix. “Crec que la gent de Grenlàndia votarà per la independència o per unir-se als Estats Units. Que no ho fa? No passa res, posaré uns aranzels altíssims a Dinamarca”, ha considerat Trump.

Reaccions internacionals

La Unió Europea, en resposta a Donald Trump, assenyala que la sobirania de Grenlàndia és un valor diplomàtic i principi clau amb què treballa, insistint que s’ha de respectar en tots els casos.

“La sobirania d’un estat s’ha de respectar i és un valor diplomàtic i un principi clau amb què treballem en tots els casos”, ha assegurat en conferència de premsa a Brussel·les la portaveu d’Exteriors de la UE, Anitta Hipper, que ha evitat d’entrar en els detalls dels comentaris de Trump sobre fer servir la força militar per a controlar Grenlàndia.

El ministre d’Afers Estrangers de l’estat francès, Jean-Noël Barrot, també ha parlat sobre Grenlàndia i ha demanat a la Comissió Europa que actuï contra les ingerències estrangeres. “En cap cas la UE permetrà que una altra nació del món, sigui quina sigui, ataqui les seves fronteres sobiranes”, ha dit el ministre en una entrevista a France Inter.

Menaces de Donald Trump sur le Groenland : "Nous sommes entrés dans une époque qui voit le retour de la loi du plus fort", s'inquiète @jnbarrot #le710inter pic.twitter.com/3iOLlVal6s

— France Inter (@franceinter) January 8, 2025

El canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, ha dit que no es poden canviar per la força les fronteres nacionals de cap país arran de les declaracions polèmiques de Trump. Segons Scholz, les seves valoracions han generat certa incomprensió a Berlín i a Europa.