25.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.03.2025 - 22:04
The Washington Post · William Booth i Laris Karklis
Copenhaguen, Dinamarca. Els Estats Units, en paraules de Donald Trump, “aconseguiran Grenlàndia d’una manera o altra”. Controlar l’illa, segons Trump, no tan sols permetria a Washington de vetllar per la seguretat nacional dels Estats Units, sinó també de defensar la “llibertat del món”. Segons el president nord-americà, Dinamarca –l’estat que controla l’illa– no ha fet prou per a protegir-la de les dues amenaces geopolítiques que l’assetgen: la Xina i Rússia.
La situació de Grenlàndia –al bell mig d’un oceà que toca les costes de l’Amèrica del Nord, Europa i Rússia– la convertí en un territori estratègic durant la Guerra Freda. Després de l’ensulsiada de la Unió Soviètica, tanmateix, l’illa passà a un segon pla.
Però ara, a mesura que l’Àrtic s’ha anat desglaçant i les tensions militars a l’oceà han anat creixent, l’illa més gran del món ha recuperat la seva antiga importància estratègica.
Grenlàndia es troba en una àrea que, durant la Guerra Freda, era anomenada “bretxa GIUK”: el quadrant en què conflueixen les àrees marítimes de Grenlàndia, Islàndia i el Regne Unit, que històricament ha estat clau per a protegir l’Atlàntic Nord de les naus i els submarins russos.
L’illa és també un punt de pas per als cables de comunicació que travessen l’Atlàntic –uns cables que, segons els governs europeus, han estat atacats repetidament pels “vaixells fantasma” russos aquests darrers anys.
El vice-president nord-americà, J. D. Vance, ha lloat els “increïbles recursos naturals” de Grenlàndia. Com Ucraïna, l’illa té reserves de minerals clau per a qualsevol economia moderna, indispensables per a la producció de béns com ara vehicles elèctrics, telèfons intel·ligents, equips mèdics, xips informàtics o bé turbines eòliques.
Però els comentaris de Trump sobre Grenlàndia han suscitat moltes més preguntes que no pas respostes. Quines amenaces, exactament, planen contra Grenlàndia i els Estats Units? Com s’hi hauria de plantar cara, i qui se n’hauria d’encarregar? I, si realment cal defensar l’illa, amb quin armament s’hauria de defensar?
Trump, que ja va especular amb la possibilitat de comprar l’illa a Dinamarca durant la seva primera legislatura, tornà a mencionar el valor estratègic de Grenlàndia poques hores després d’haver pres possessió com a president dels Estats Units. “Hi ha vaixells russos pertot arreu, hi ha vaixells xinesos pertot arreu”, digué, en al·lusió a la costa grenlandesa.
Trump fins i tot ha arribat a insinuar que, si calgués, els Estats Units podrien prendre Grenlàndia per la força. La Casa Blanca i el Pentàgon, tanmateix, han provat de llevar importància a les paraules del president.
“Necessitem Grenlàndia per a la seguretat nacional i, fins i tot, per a la seguretat internacional, i crec que l’aconseguirem d’una manera o altra”, declarà al congrés fa poc.
La setmana passada, en una reunió al Despatx Oval amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, un periodista tornà a preguntar a Trump sobre la possibilitat que Washington annexionés Grenlàndia. “Crec que passarà”, respongué.
A mitjan segle passat, l’acudit entre els diplomàtics nord-americans era que qualsevol invasió de Grenlàndia –pels soviètics, per exemple– s’acabaria convertint en una missió de cerca i rescat, atès el clima inhòspit de l’illa.
Però ara la broma sembla haver-se fet antiquada. A mesura que l’Àrtic s’escalfa, el gel ha anat retrocedint i ha fet més fàcil la vida a l’illa. Sigui com sigui, no cal envair Grenlàndia per controlar-la o, si més no, poder-la amenaçar.
Al voltant d’un 80% de la massa continental de Grenlàndia és coberta de gel. La majoria dels habitants de l’illa són inuits, que es concentren a la costa. L’economia de Grenlàndia es basa en la pesca i en les subvencions que arriben de Dinamarca.
Les vies marítimes de l’Àrtic, tanmateix, esdevenen més navegables cada any que passa, i les potències mundials ja albiren el dia en què els vaixells que viatgen entre Àsia, Europa i l’Amèrica del Nord podran travessar directament el pol, en compte de viatjar cap al sud per passar per canals com ara el del Panamà o el de Suez.
Trump ha pressionat Dinamarca perquè reforci el desplegament militar a Grenlàndia i contraresti la influència de Rússia a la regió, que aquests darrers anys ha començat a recondicionar els ports de què disposa a l’Àrtic.
També ha ordenat de construir una Cúpula Daurada, és a dir, un “escut antimíssils de nova generació per als Estats Units contra míssils balístics, hipersònics, míssils de creuer avançats i més atacs aeris de nova generació”, semblant a la Cúpula de Ferro d’Israel. Aquesta Cúpula Daurada reforçaria el sistema d’alerta antiaèria NORAD, que els Estats Units i el Canadà gestionen conjuntament de fa decennis. El paper que Grenlàndia exercirà en la gestió d’aquest nou sistema no és clar.
“Dinamarca, francament, no fa la feina que li correspon. No és un bon aliat”, declarà Vance fa poc.
Les paraules de Vance trasbalsaren profundament Dinamarca, un dels pocs països que van enviar soldats a lluitar amb l’exèrcit nord-americà a l’Irac i l’Afganistan.
“Hem lluitat braç a braç amb els nord-americans durant moltes, moltes dècades”, declarà la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. “Som un dels aliats més lleials i més importants dels Estats Units, i no accepto que ens titllin de mals aliats.”
Grenlàndia va arribar a acollir, durant la Guerra Freda, dotzenes de bases, llocs avançats i dipòsits militars nord-americans. Avui tan sols en resta una: la base espacial de Pituffik, antigament coneguda com a base aèria de Thule, que serveix de centre neuràlgic d’una xarxa global de radars de detecció de míssils balístics intercontinentals entrants. La força nord-americana a la base, que va arribar a comptar amb uns 10.000 soldats, és ara d’uns dos-cents efectius. Ni Grenlàndia ni Dinamarca no han cobrat mai als Estats Units, aliat de l’OTAN, per acollir la base al seu territori.
Les preocupacions per la seguretat a l’Àrtic no són tan sols cosa de Trump. El Servei d’Intel·ligència de Defensa danès ha arribat a la conclusió que l’extrem nord és “una prioritat per a Rússia”. I afegeix: “[Moscou] voldrà fer gala del seu poder a còpia d’exhibir comportament agressiu i amenaçador, que originarà un risc d’escalada militar sense precedents a l’Àrtic.”
Dinamarca ha anunciat fa poc un nou paquet de despesa en defensa, destinat a renovar part de la flota naval del país i a comprar dos drons de llarg abast, com també a reforçar els sistemes de vigilància militar. Copenhaguen també s’ha compromès a modernitzar l’aeroport de Kangerlussuaq, antiga base aèria nord-americana, perquè pugui acollir caces supersònics F-35. En total, el paquet superarà els 2.000 milions d’euros, una xifra especialment alta per a un país tan petit. La contribució de Dinamarca a l’OTAN ja supera un 3% del PIB i és una de les més altes d’Europa.
La construcció d’aquestes naus noves, tanmateix, trigarà anys.
El Ministeri de Defensa danès també planeja d’invertir en dos nous equips de trineus de gossos per a protegir el parc nacional del Nord-est de Grenlàndia, el més gran del planeta. L’origen de les patrulles de gossos a l’illa es remunta a la Segona Guerra Mundial.
Trump no ha dubtat a fer-ne befa. “Els danesos van posar dos trineus de gossos nous fa unes setmanes i van pensar-se que amb això ja n’hi hauria prou”, digué.
Copenhaguen no està segur de quin nivell de protecció satisfarà Trump, i els diplomàtics danesos s’escarrassen a entendre què vol exactament el Pentàgon.
Els vaixells russos, mentrestant, naveguen lliurement a l’Atlàntic Nord. Prop de Murmansk, a la mar de Barentsz, hi ha la caserna general de la Flota del Nord de Rússia. Durant la Guerra Freda, els Estats Units i la Unió Soviètica es van disputar el control de la bretxa GIUK.
En declaracions a The Washington Post, un diplomàtic danès assegura que la Xina, fins ara, no s’ha acostat a la costa de Grenlàndia. Però com a potència autoanomenada “gairebé àrtica” (Pequín, en realitat, es troba més prop de l’Equador que no del pol nord), el govern xinès ha deixat clar que vol tenir una presència a l’anomenat cim del món. L’any passat, dos vaixells del servei fronterer rus i dos de la guàrdia costanera xinesa van ser albirats en un exercici conjunt a la mar de Bering, prop d’Alaska.
Els Estats Units estan obligats a protegir Grenlàndia en virtut de l’article 5 del tractat de l’Atlàntic Nord, que estableix que un atac contra un dels membres de l’aliança es considerarà un atac contra tots els altres membres. Un tractat signat el 1951 entre Dinamarca i els Estats Units atorga a l’exèrcit nord-americà via lliure per a obrir noves bases al territori.
“Els Estats Units poden fer allò que vulguin a Grenlàndia”, explica Kristian Soby Kristensen, cap del departament d’estudis d’estratègia de l’Escola Reial Danesa de Defensa de Copenhaguen. I afegeix: “No em consta que el govern danès hagi refusat de complir cap petició dels Estats Units a Grenlàndia. Trump diu que els Estats Units necessiten controlar militarment l’illa… Bé, en certa manera ja la controlen.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
