Papadimoulis: ‘Syriza no interferirà en el procés català’

Dimitrios Papadimoulis és un veterà de la política, que ha fet carrera entre Atenes i Brussel·les. Membre del partit Syriza, que governa Grècia amb coalició amb Grecs Independents, exerceix ara com a representant al Parlament Europeu, dins del grup de l’Esquerra Unitària. El 2014 va ser escollit com un dels catorze vice-presidents de la cambra.

El passat mes de març, Papadimoulis es va reunir amb el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, en la seva ronda per a aconseguir suports internacionals per al referèndum. Després de la conversa, el vice-president va fer públic que havia signat el Pacte Nacional pel Referèndum. Amb ell parlem sobre això, però també del projecte europeu, la crisi dels refugiats i les eleccions franceses.

—Per què vau decidir de signar el Pacte Nacional pel Referèndum?
—S’han de respectar i debatre les intencions i voluntats de la gent. Des d’aquest punt de vista, hem de ser oberts de ment en qualsevol aspecte transcendent, com ara el referèndum de Catalunya. Per això vaig signar el pacte. Per donar suport al diàleg polític sobre el futur polític de Catalunya.

—El pacte ha constatat que Madrid no té intenció d’acordar un referèndum d’independència. Si es fa de manera unilateral, també hi donareu suport?
—El referèndum s’ha de fer després d’un acord entre totes les parts. Una col·lisió no és útil per a ningú. S’han d’escoltar totes les parts i el resultat d’aquest debat polític ampli s’hauria de respectar. El que necessitem és una solució política i social clara.

—Una volta es convoqui el referèndum, quin seria el vostre posicionament si el govern espanyol decidís de suspendre l’autogovern català?
—Com he dit abans, fa falta un acord mutu i entesa, respectant la constitució i l’interès col·lectiu dels espanyols.

—Diversos partits d’esquerres d’Europa, com ara Die Linke o Enhedslisten, han fet costat al dret de decidir dels catalans. Syriza també s’hi posicionarà?
—Syriza no interfereix en cap afer intern dels estats membres de la UE. Però, com he dit, sobre un tema tan important necessitem un debat obert, sense prejudicis ni mirades parcials. En aquest enfocament obert, cal una cooperació flexible i entesa en tots els aspectes. El diàleg és la clau i Syriza sempre hi donarà suport.

—Què opineu de la persecució de càrrecs electes independentistes, com la presidenta del Parlament de Catalunya?
—No puc comentar fets sobre els quals no tinc informació.

—Com a vice-president del Parlament Europeu, què creieu que ha de fer la UE perquè els europeus participin i es facin seu el projecte comunitari?
—Hi ha tres prioritats que ja anem tractant: millorar els canals de comunicació i informació sobre la feina que fa el parlament; actualitzar el paper i la influència de les eines de participació ciutadana; però, sobretot, pressionar la Comissió perquè incrementi la cohesió social i econòmica. Com? Invertint i assignant millor els fons contra la desocupació juvenil, impulsant la innovació, donant suport a les pimes… Per dir alguns exemples.

—Quin creieu que és el gran repte de la UE, ara mateix?
—Primer de tot, hem de modificar l’agenda política i econòmica de la UE, especialment de l’eurozona, per introduir polítiques de creixement sostenible. A partir d’aquí, permetre solidificar l’anomenat ‘pilar dels drets socials’, per protegir de manera més efectiva els drets socials, humans i laboral.

—I l’auge de l’extrema dreta?
—Si tractem amb coherència la crisi dels refugiats, construint solidaritat i compartint de manera eficient els seus efectes entre els estats, començarem a destruir la retòrica populista i d’extrema dreta. D’aquesta manera evitarem que aconsegueixin el seu objectiu: desballestar la Unió i portar-nos a la catàstrofe nacionalista del 1940.

—En aquest sentit, com valoreu el resultat de les eleccions franceses?
—La victòria d’Emmanuel Macron és la victòria de la democràcia contra el nacionalisme d’extrema dreta. Ara el nou president té el deure de presentar una reforma integral de França i l’Eurozona, perquè s’acabi l’austeritat. És l’hora del retorn al creixement i la inclusió social. En cas contrari, seguirà el camí d’Hollande i França continuarà perdent credibilitat i influència a Europa.

—L’ex-minstre Varufakis, en una entrevista a la BBC, va assegurar que Macron era l’únic ministre d’economia europeu que entenia la situació límit de Grècia el 2015.
—La veritat és que ho desconec. Tanmateix, estic convençut que França, sota el lideratge de Macron, continuarà fent costat a Grècia perquè puguem sortir de la crisi. Ell és un polític clarament europeista, tenim diferències ideològiques, però per nosaltres és important que França es posicioni de manera ferma contra l’austeritat.

—Recentment, Grècia va assolir un acord amb els seus creditors. Quina és la situació econòmica del país?
—Els ciutadans han patit molt d’ençà del 2010. Cap altre estat europeu no ha experimentat una recessió tan gran i llarga com la nostra. Una conjuntura econòmica que ha anat acompanyada dels lideratges corruptes de Nova Democràcia (partit conservador) i el PASOK (socialista). Aquests dos últims anys, el govern de coalició de Syriza ha fet un esforç titànic per treure el país de la crisi. I a poc a poc, aquests esforços van donant fruits en l’àmbit econòmic, però també social.

—Ara que parleu de confiança, Syriza es va presentar a les eleccions com un partit antiausteritat. D’ençà que governa, ha retallat més de deu vegades les pensions…
—Tenim un objectiu clar, que és abandonar el programa de rescat el setembre del 2018. I, d’aquesta manera, assolir un creixement sostenible els anys següents. Ens anem movent cap a la direcció correcta, però encara ens queden moltes coses per fer.

—A part de la crisi, un altre afer que toca de manera molt profunda el vostre país són els refugiats. Ara hi ha més de 60.000 persones atrapades a Grècia. Sentiu que la UE us ha abandonat?
—El govern grec i la societat continuaran donant suport i acollida als refugiats de la millor manera possible, tenint en compte els recursos i capacitats disponibles. Però cal denunciar que hem hagut de gestionar sols un problema majúscul per la manca de solidaritat i suport econòmic de la Unió, però també per la desviació de les seves lleis. Els estats defugen les seves responsabilitats i la Comissió no fa res per evitar-ho. Grècia i Itàlia pressionen contínuament per mobilitzar els dirigents europeus, però el programa de recol·locació de refugiats no funciona.

—I malgrat la inoperància estatal, la societat es mobilitza. A Barcelona milers de persones van sortir als carrers clamant ‘volem acollir’.
—Les veus col·lectives i les demandes de la gent sempre han de ser escoltades pels polítics. Especialment, amb un tema tan sensible com aquest.