22.05.2024 - 13:10
|
Actualització: 22.05.2024 - 13:30
El candidat del partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) a les eleccions europees, Maximilian Krah, ha dimitit del comitè executiu federal del partit després de les polèmiques declaracions en què va dir que no tots els qui va formar part de les SS hitlerianes eren criminals.
Aquestes declaracions van impulsar Marine Le Pen i Matteo Salvini a trencar ahir amb l’AfD al Parlament Europeu, on fins ara formaven part del mateix grup, Identitat i Democràcia. En un missatge a X, Krah també ha anunciat que no participaria en actes de campanya.
A l’abril Krah ja es va trobar implicat en una altra polèmica perquè un dels seus assessors estava involucrat en un suposat cas d’espionatge a la Xina. Ara per ara, no és clar com avançarà la campanya electoral d’AfD. El número dos de la candidatura a les eleccions europees, Petr Bystron, tampoc no farà aparicions públiques arran de les investigacions per presumpte suborn i emblanquiment de capitals.
L’extrema dreta europea es fractura
Marine Le Pen, cap de RN, va manifestar que l’AfD, sota el control de la franja més radical, ja no és un aliat fiable i va anunciar el trencament. La ruptura complica la formació d’un grup únic de l’extrema dreta al Parlament Europeu, que tenia moltes possibilitats fins i tot de ser el segon més important.
La relació entre RN i AfD ha estat tibant aquests darrers mesos, però la decisió de trencar amb AfD té molt a veure amb l’intent de Le Pen de millorar la seva imatge respecte a l’antisemitisme. Jordan Bardella, un dels noms en ascens dins el partit, fins i tot ha negat l’antisemitisme demostrat del fundador del partit, Jean-Marie Le Pen.
La ruptura amb AfD deixa RN en una posició complicada al Parlament Europeu, perquè necessita formar un grup amb representants de set països diferents i ara no els tindria. Tot amb tot, RN espera mantenir aliats dins del grup Identitat i Democràcia (ID), com ara el Vlaams Belang flamenc i la Lega de Matteo Salvini.
Com s’agrupa l’extrema dreta al Parlament Europeu?
Actualment, l’extrema dreta s’agrupa en dos blocs al Parlament Europeu. D’una banda, hi ha Identitat i Democràcia, el grup que encapçala el RN francès, on hi ha el Partit de la Llibertat d’Àustria, el Vlaams Belang flamenc, l’SPD txec, el Partit del Poble Danès, els conservadors estonians, la Lega italiana i, fins ara, Alternativa per Alemanya.
En el segon grup hi ha partits d’extrema dreta, però no ho són tots. És el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, amb partits com ara Vox, el Partit dels Finesos, Reconquête!, els Fratelli d’Italia de Meloni, els Demòcrates Suecs i el Partit Llei i Justícia polonès.
Ara cal veure si el trencament entre els dos grans partits d’ID podria facilitar el projecte de Meloni d’aplegar en un sol grup tota l’extrema dreta europea, una pretensió que no s’aclarirà fins a les eleccions del 9 de juny.
