Una dimissió de Sánchez faria perillar la llei d’amnistia?

Dilluns Pedro Sánchez pot fer saber que dimiteix com a president del govern d’Espanya arran de la pressió contra ell i el seu entorn familiar. Tal com va anunciar ahir per sorpresa en una carta pública, ha cancel·lat tota la seva agenda fins dilluns amb la idea de reflexionar i decidir què fer. Fa tan sols cinc mesos que va ser investit amb el vot dels partits independentistes en canvi d’una llei d’amnistia que ni tan sols ha arribat a entrar en vigor, però que ja ha remogut profundament la política catalana i ha empès Carles Puigdemont a presentar-se a les eleccions a Catalunya amb la promesa que serà al parlament quan es faci el ple d’investidura. Ara com ara, la llei d’amnistia està encallada al senat, on el PP en dilata la tramitació per a retardar-ne l’aprovació tant com pugui. Amb la possibilitat d’una dimissió de Sánchez sobre la taula, sorgeix el dubte: pot ser que la llei d’amnistia acabi en no res i no s’arribi a aprovar mai si Sánchez plega?

Quan es convoquen eleccions espanyoles el congrés i el senat es dissolen i, automàticament, cauen totes les iniciatives legislatives que s’hi tramiten. La qüestió clau és que ara mateix no es poden convocar eleccions i caldria esperar, almenys, fins al 29 de maig. La casualitat ha fet que la compareixença que Sánchez ha fixat per a dilluns vinent sigui exactament onze mesos després de la convocatòria anticipada d’eleccions que va signar l’any passat, com a resposta a les victòries del PP i Vox a les eleccions autonòmiques i municipals. I aquí hi ha la clau de tot plegat: la constitució espanyola fixa en l’article 115 que les corts no es poden dissoldre fins un any després de la darrera dissolució. És a dir, per molt que ho volgués, Sánchez s’hauria d’esperar al 29 de maig per a convocar noves eleccions.

Mentrestant, la llei d’amnistia és al senat, on el PP té la majoria absoluta i previsiblement hi votarà en contra. Però abans vol retenir-la tant com la llei li ho permeti: dos mesos a partir de la recepció del text, un termini que s’acaba el 16 de maig. Sense descartar que hi pugui haver canvis de calendari, el darrer ple programat abans d’aquest termini límit és el 14 de maig. En aquell ple el PP i Vox proposaran de vetar la llei, i és ben previsible que el vet s’aprovarà per majoria absoluta. Això no descarta la llei, sinó que la retorna al congrés, que pot aixecar el vet. Això pot passar en el ple següent al congrés espanyol, que es farà els dies 21, 22 i 23 de maig. És a dir, la previsió és que la llei d’amnistia sigui aprovada pocs dies abans del dia en què es podran convocar eleccions anticipades.

Un govern en funcions presidit per María Jesús Montero?

La situació que hem descrit adés seria la que s’esdevindria si dilluns Sánchez anuncia que convocarà eleccions anticipades, però que ha d’esperar fins al 29 de maig per a poder-ho fer. Ara, també pot ser que Sánchez digui que plega en aquell mateix moment. Llavors, com diu l’article 101 de la constitució espanyola, la resta de govern també haurà de cessar i passarà a ser un govern en funcions fins que se’n nomeni un de nou. En aquest període, les responsabilitats de la presidència del govern recaurien en el càrrec de rang immediatament inferior. És a dir, María Jesús Montero, actual vice-presidenta primera del govern.

Mentre estigui en funcions, el govern espanyol no podria aprovar projectes de llei nous ni presentar propostes legislatives noves, però es continuarien tramitant les que ja s’haguessin començat a tramitar, com la llei d’amnistia.

Paral·lelament, el rei espanyol, Felipe VI, hauria de començar una nova roda de contactes amb els grups parlamentaris per a trobar un candidat a la presidència del govern i fer un altre ple d’investidura. No hi ha data límit per a aquesta investidura, però en una situació de blocatge es podria proposar un candidat que no tingués garantida la majoria i, si no és investit, començaria un termini de dos mesos per a trobar un nou president abans no es convoquessin noves eleccions. Un termini que aniria més enllà de la data prevista perquè la llei d’amnistia sigui aprovada.

Tercera possibilitat: la qüestió de confiança

Podria ser que dilluns Sánchez no anunciés la dimissió, sinó la convocatòria d’una qüestió de confiança per a obligar els seus socis parlamentaris a donar-li suport i, alhora, mostrés que una majoria simple dels diputats –més vots a favor que en contra– li fan costat. Si la perd, la llei marca que el president del govern ha de presentar la dimissió i tornaríem al procés detallat abans: nova ronda de contactes per a trobar un candidat a la presidència i ple d’investidura. Si és investit, la legislatura podria continuar amb un altre president del govern; i si no té prou vots, es convocarien eleccions dos mesos després, amb l’amnistia ja aprovada i en vigor.