12.04.2023 - 15:25
|
Actualització: 12.04.2023 - 17:42
El Tribunal Administratiu de Montpeller jutjarà els ajuntaments d’Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac, a Catalunya Nord, per haver canviat el reglament municipal per debatre en català als plens municipals. El tribunal els ha convocat dimarts al matí després d’haver rebutjat d’elevar al Consell Constitucional francès la petició d’Elna perquè s’hi pronunciés. El municipi va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat perquè el Constitucional dirimís sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva denúncia i segons la qual “es consagra” l’ús de la llengua francesa en l’àmbit jurídic.
El Col·lectiu 2 d’Abril i entitats com el Casal de Perpinyà, Òmnium Catalunya Nord i l’Aplec han convocat una concentració de suport a la prefectura de Perpinyà dilluns, a dos quarts de set del vespre, i una altra a Montpeller, a un quart de dotze davant del tribunal, coincidint amb el judici.
Elna es va convertir el mes d’abril passat, fa gairebé un any, en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre de debatre als plens en català. L’Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre d’intervenir a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d’Elna, uns quants municipis, com els Banys, Portvendres i Tarerac, van fer canvis normatius similars.
Poc després d’aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller, que ha citat els batlles d’aquests municipis per dimarts que ve. A l’escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, el prefecte demanava que s’anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d’Elna es va excedir en les seves funcions i que és il·legal.
La denúncia del prefecte
L’argumentació del prefecte girava entorn de la premissa que l’única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, des del punt de vista constitucional, la utilització d’una llengua “regional en el si d’una assemblea deliberativa no sembla que estigui fonamentada”. El prefecte, a més, citava els dos primers articles de la constitució on es diu que “França és una República indivisible” i que “la llengua de la República és el francès” i citava algunes resolucions judicials en les quals se’ls donaria la raó. També feia referència a una llei del 1539, dos-cents cinquanta anys abans de la creació de la República francesa i cent vint abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es consagra la llengua francesa en l’àmbit jurídic.
El mes de setembre, Elna va decidir de fer un pas més posant-ho en mans de la justícia. El consistori va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís, però el Tribunal de Montpeller va rebutjar d’elevar la petició.
