Dilluns negre als mercats financers mundials

L’índex borsari japonès Nikkei 225 s’ha enfonsat i ha perdut un 12,4% avui, cosa que ha encès totes les alarmes entre els inversors, en la sessió més baixista d’ençà del crash del 1987. De fet, divendres ja va perdre un 5,8% i pràcticament es torna a trobar al nivell de final de l’any passat. És a dir, en tres sessions han volat els guanys de set mesos. Les vendes a les borses asiàtiques també han estat molt agressives: l’índex Kospi de Corea del Sud, per exemple, s’ha enfonsat prop del 9% (i la cotització ha arribat a ser suspesa) i el Taiex, de la borsa de Taiwan, ha baixat d’un 8%.

Hi ha dos motius de fons, en el pànic que s’ha desencadenat. Per una banda, la pujada de tipus del Banc del Japó, anunciada la setmana passada, que ha enfortit el ien fins a nivells de 142 respecte del dòlar. I, per una altra banda, la por d’una recessió als Estats Units –després de les febles dades econòmiques publicades aquests darrers dies–, que la setmana passada ja va desencadenar una forta caiguda a les borses mundials, per bé que les vendes d’avui a Àsia han superat qualsevol previsió que haguessin pogut fer els analistes.

I, enmig, hi ha hagut les borses europees que avui han rebut un càstig important, entre -2% i -3%, que al començament de la sessió es temia que encara seria més fort. De fet, l’Íbex-35 ha caigut a migdia d’un -3,5% i a la tarda ha remuntat fins a -2,30%. El DAX alemany ha baixat fins a un -4,1% i ha acabat tancant amb un -2,0%.

El problema més fort ha estat al Japó. La pujada de tipus d’interès del Banc Central no s’esperava i ha esperonat molts inversors a desfer unes operacions anomenades carry trade. Consisteixen a demanar crèdits en una moneda amb el tipus d’interès molt baix –el ien– i invertir els diners en actius nominats en dòlars, que tenen un tipus d’interès més alt. Amb aquestes operacions tan senzilles es poden guanyar molts diners si els volums són grans, perquè els marges d’actuació són relativament baixos.

La pujada de tipus al Japó –i la previsió que pugui haver-n’hi més– ha amenaçat aquesta operació amb la possibilitat de deixar-la sense marge de guanys, cosa que ha obligat els inversors a desfer milions d’operacions i comprar ràpidament iens una altra vegada per tornar els crèdits en aquesta divisa. Això ha fet remuntar encara més el ien envers el dòlar i l’euro. De fet, d’ençà de mitjan juliol ja ha pujat d’un 12% enfront del dòlar –només avui, d’un 3%.

Òbviament, com a dany col·lateral, els operadors de carry trade s’han afanyat a vendre en dòlars els títols que havien comprat amb els crèdits amb iens, que es concentraven sobretot en accions tecnològiques. Vet aquí com la cadena d’un món sense fronteres financeres ha acabat afectant d’una manera notable els títols que cotitzen, sobretot al Nasdaq americà, que a l’hora de tancar la sessió d’aquí havia perdut més d’un 4%.

A més, la forta remuntada del ien ha amenaçat de dificultar més les operacions d’exportació de les grans companyies japoneses, perquè les encaria. I això ha fet que els inversors es traguessin del damunt les accions de les grans empreses exportadores, que, al seu torn, han ensorrat el Nikkei 225. Companyies com Nintendo i Mitsubishi han baixat avui més del 15%. I en són tan sols dos exemples.

L’altre punt fosc ve dels Estats Units, on divendres les xifres de creació d’ocupació van ser més baixes que no es preveien. Va augmentar una dècima la taxa de desocupació, que arribà al límit que s’havia marcat la Reserva Federal per a final d’any. Això desperta dubtes seriosos sobre el comportament de la Reserva Federal amb els alts tipus d’interès, que encara ha mantingut aquest mes. La idea general és que la Fed fa tard. Si el BCE ja ha abaixat els tipus i s’ha anticipat a la recuperació, el banc central nord-americà no ha mogut fitxa, i es tem encara la represa d’una inflació més enganxosa que no s’esperava. Els inversors li retreuen aquesta actitud d’espera, veient que els indicadors econòmics empitjoren. Dijous passat, per exemple, ja es va veure que la producció industrial havia baixat lleugerament.

Membres de la Reserva Federal diuen que amb una sola dada no es pot parlar de recessió, però, per si de cas, hi ha qui diu que poden abaixar els tipus 50 punts percentuals en la reunió del setembre, o en alguna d’extraordinària més aviat, si es mantenen aquestes dades econòmiques, que considerin perilloses. El fet és que els economistes de Goldman Sachs han augmentat la probabilitat d’una recessió als Estats Units l’any vinent del 15% al 25%. Així i tot, insisteixen que hi ha raons per a no preocupar-se gaire, fins i tot amb un augment significatiu de les taxes de desocupació. Una de freda i una de calenta… Però quan els mercats estan molt nerviosos no entenen els jocs de paraules i els inversors opten per retirar-se.

Un altre dany col·lateral l’han rebut les criptomonedes. En una setmana, la més gran, el bitcoin, ha passat de vorejar els seus rècords a tenir una de les caigudes més dures d’aquests darrers temps. Tan sols avui, la cotització del bitcoin ha caigut d’un 13%. L’ethereum, encara més castigat, ha perdut un 20% en 24 hores. És evident que les criptomonedes no solament no esquiven l’onada baixista que fueteja els mercats financers. Els actius digitals sempre es destaquen entre els més damnificats.

I també ha rebut el petroli. Avui n’ha baixat el preu, que s’ha situat en mínims de vuit mesos, a causa de les creixents preocupacions sobre una desacceleració econòmica als EUA, el consumidor de petroli més gran del món. El contracte del Brent baixa d’un 0,8%, fins a 76,22 dòlars per barril. Les dades econòmiques poc encoratjadores dels EUA de la setmana passada han tingut un fort impacte en els mercats petroliers, perquè la perspectiva d’una recessió a la principal economia global és un mal auguri per a la demanda futura.

I tot aquest enrenou financer passa en un moment en què la situació geopolítica es troba en un estat de molta tensió, amb la nova situació creada entre Israel i l’Iran. Cal veure la reacció dels mercats aquests dies vinents per determinar si això d’avui és tan sols un ensurt o el començament d’alguna cosa més.