06.07.2023 - 21:40
Dilluns i dimarts van ser els dies més calorosos del planeta Terra d’ençà que hi ha registres, segons que ha publicat l’Administració dels Oceans i de l’Atmosfera dels Estats Units (NOAA). Segons els Centres de Prediccions Ambientals nord-americans (NCEP), un dels organismes que forma part de la NOAA, el dia 3 de juliol es va superar la barrera dels 17 graus Celsius de temperatura mitjana global en superfície, una xifra que no s’havia superat mai. Però no tan sols això: l’endemà, el dimarts 4 de juliol, va situar-se entorn els 17,2 graus. Aquestes dades superen el rècord anterior (16,92 graus), del 24 de juliol de l’any passat, segons les dades del NCEP.
Aquestes darreres setmanes s’han establert uns nous precedents que han sorprès la comunitat científica per la ràpida evolució dels fenòmens, segons que recull The Washington Post, com ara, oceans més càlids del normal, pics de calor a l’Atlàntic Nord i una baixada dràstica del gel a l’Antàrtida.
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va declarar justament dimarts l’inici de les condicions meteorològiques d’El Niño. “Les condicions d’El Niño s’han desenvolupat al Pacífic tropical per primera vegada en set anys, fet que prepara l’escenari per a un augment probable de les temperatures globals i per a patrons meteorològics i climàtics pertorbadors”, preveia l’organisme internacional. Segons dades de l’OMM, hi ha un 90% de probabilitat que El Niño sigui present durant la segona meitat de l’any. “L’aparició d’El Niño augmentarà considerablement la probabilitat de batre rècords de temperatura i de causar una calor més extrema a moltes parts del món i a l’oceà”, va explicar el secretari general de l’OMM, el professor Petteri Taalas.
La declaració de l’OMM era un avís clar als governs de tot el món amb l’objectiu de mobilitzar tots els recursos per mitigar l’impacte en la salut, els ecosistemes i l’economia. “Les alertes primerenques i l’acció anticipada d’esdeveniments meteorològics extrems associats a aquest fenomen climàtic tan important són vitals per a salvar vides i mitjans de vida”, va afegir Taalas.
Els episodis d’El Niño acostumen a durar entre nou mesos i dotze. És un patró climàtic natural associat a l’escalfament de les temperatures de la superfície de l’oceà a l’oceà Pacífic tropical central i oriental. Però té lloc en el context d’un clima canviat per les activitats humanes. L’OMM va publicar al maig un informe que reflectia que hi havia un 98% de probabilitats que, com a mínim, un any dels cinc vinents, i el període de cinc anys en conjunt, fos el més càlid de la història.
Els experts avisen: “L’escalfament global ens porta a un món desconegut”
Robert Rohde, expert en canvi climàtic de la Universitat de Berkeley, explicava dimarts en un enfilall a Twitter que els episodis de calor rècord eren fruit de la combinació d’El Niño i l’escalfament global, i que era possible que hi hagués dies més calorosos durant les sis setmanes vinents.
Though NCEP CFSR only begins in 1979, other data sets let us look further back and conclude that this day was warmer than any point since instrumental measurements began, and probably for a long time before that as well.
Global warming is leading us into an unfamiliar world.
— Dr. Robert Rohde (@RARohde) July 4, 2023
Malgrat que l’estatística del NCEP va començar l’any 1979, hi ha més dades que permeten de mirar més enrere i concloure que aquests dies van ser més càlids que qualsevol altre d’ençà que van començar a mesurar-ho, segons Rohde, que avisa: “L’escalfament global ens porta a un món desconegut.”
L’activista climàtic canadenc Mike Hudema, que ha treballat a organitzacions com Greenpeace i Global Exchange, també se n’exclamava a Twitter. “No hi ha temps”, deia. A final de juny, Hudema ja va posar un bon reguitzell d’exemples que reflectien les greus conseqüències de l’escalfament global i el canvi climàtic, com ara el dia més calorós de la història de Sibèria; les onades de calor rècord dels Estats Units; i la pitjor temporada d’incendis forestals de la història del Canadà, que van tenyir el cel de Nova York i el fum dels quals també va arribar a Europa. Els primers rastres es van notar a Galícia, on els núvols tenien un aspecte difuminat, i uns dies després, en uns quants punts més del continent, com ara els Països Catalans. Ara bé, l’impacte no va ser tan elevat com al Canadà i als Estats Units, on les autoritats van demanar precaució a la població.
Monday, July 3rd was the hottest day ever recorded on Planet Earth. A record that lasted until….Tuesday, July 4th.
Totally unprecedented and terrifying.
There is no time to wait. #ActOnClimate #climate #energy #renewables via @ProfBillMcGuire pic.twitter.com/GqiTI7FLnK
— Mike Hudema (@MikeHudema) July 6, 2023
June:
Record heat waves – 62 million in the US under heat advisories.
Siberia: Hottest day in history.
Canada: worst wildfire season in history.
Antarctic: Sea ice extent lowest on record.
Japan: 100 rainfall records broken.That's not even a complete list.#ActOnClimate pic.twitter.com/Ddn90DiATK
— Mike Hudema (@MikeHudema) June 29, 2023
El juny més calorós de la història
El Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea va publicar ahir un informe que reflecteix que hem deixat enrere el juny més calorós de la història. L’organisme també ha seguit de prop els canvis en les temperatures dels oceans, i destaca unes quantes dades sobre la temperatura de la superfície de la mar: l’oceà global va experimentar temperatures més altes que qualsevol juny anterior registrat; hi va haver temperatures anòmales excepcionalment càlides a l’Atlàntic nord, causades per una combinació de circulació anòmala a curt termini a l’atmosfera i canvis a llarg termini a l’oceà; onades de calor marines extremes al voltant d’Irlanda, el Regne Unit i a la mar Bàltica; i que El Niño va continuar enfortint-se al Pacífic oriental tropical.
Segons que explica Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S): “Aquestes condicions excepcionals a l’Atlàntic nord posen de manifest la complexitat del sistema terrestre i ens recorden la importància de controlar el clima global gairebé en temps real. La interacció entre la variabilitat local i global juntament amb les tendències climàtiques és essencial per a gestionar més bé els riscs i dissenyar polítiques d’adaptació eficients.”
La calor d’aquest estiu ja ha posat en risc milions de persones a tot el món. La Xina, per exemple, experimenta l’onada de calor extrema més recent quan fa tot just dues setmanes que es va batre el rècord de temperatura a Pequín. El mes passat, la calor extrema a l’Índia va ser vinculada a morts en algunes de les regions més pobres. El Regne Unit també va registrar el juny com el mes més calorós de la història.
D’ençà del febrer d’enguany, les anomalies de temperatura mitjana mensual de la superfície de la mar al Pacífic equatorial central-oriental s’han escalfat significativament, i han passat de gairebé mig grau centígrad per sota de la mitjana (-0,44 el febrer de 2023) a mig grau centígrad per sobre de la mitjana (+0,47 al maig, 2023), segons l’OMM.
L’organisme internacional avisa que El Niño és un dels principals motors del sistema climàtic de la Terra, però no pas l’únic. L’OMM també publica periòdicament actualitzacions climàtiques estacionals mundials (GSCU) que incorporen influències d’alguns dels altres principals motors climàtics, com l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, l’oscil·lació àrtica i el dipol de l’oceà Índic.
“Com que generalment es prediuen temperatures de la superfície de la mar més càlides que la mitjana a les regions oceàniques, contribueixen a la predicció generalitzada de temperatures superiors a la normal a les zones terrestres. Sense excepció, s’esperen anomalies de temperatura positives a totes les zones terrestres de l’hemisferi nord i sud”, diu l’última actualització sobre el juliol, agost i setembre d’enguany.
