15.10.2017 - 22:00
Dilluns tres possibles esdeveniments concatenats poden portar la situació política catalana a un nivell diferent. Un d’aquests esdeveniments passarà a Barcelona i serà l’enviament de la carta que respondrà a Rajoy si la independència va ser declarada o no. Els altres dos passaran a Madrid. Per una banda, hauran de tornar a declarar davant l’Audiencia Nacional espanyola Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, i per una altra banda, caldrà veure si la reacció a la carta del president Carles Puigdemont és l’activació de l’article 155 de la constitució espanyola o no. Tot plegat fa pensar que d’aquí a vint-i-quatre hores l’escenari en què es mourà la política catalana serà molt diferent.
La declaració dels Jordis
El dia començarà a les deu del matí amb la declaració davant la jutgessa Carmen Lamuela dels quatre acusats de sedició. Tots quatre, Laplana per videoconferència i la resta en persona, ja van declarar fa una setmana. Aleshores la fiscalia no va demanar mesures cautelars i va afirmar que esperava un atestat de la guàrdia civil, que es va lliurar divendres passat.
En una setmana, però, el clima ha canviat molt. Els mitjans periodístics i polítics espanyols diuen obertament que els dos Jordis seran enviats a la presó i acusats de sedició i que no es prendrà una decisió semblant amb els comandaments de la policia. Aquesta és una perspectiva amb la qual l’Assemblea Nacional i Òmnium també treballen. Totes dues organitzacions esperen que això no acabi passant però són conscients que la decisió serà exclusivament política i sense cap base que permeta una possible confrontació jurídica. El fet que diversos testimonis escoltessin jutges i polítics del PP parlant obertament del tema durant la recepció de dijous passat a Madrid fa creure que és una possibilitat real.
La resposta de Puigdemont
L’entrada a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per ella sola, ja desencadenaria una tensió molt gran en la vida política catalana i al carrer, en cas que es produís. L’ANC i Òmnium, però, no volen convertir-ho en un fet decisiu, conscients que hi ha un altre escenari que hi coincideix en el temps en què encara s’hi fa una aposta més gran: la carta de resposta del president Puigdemont al primer ministre Rajoy. Sobre el paper, el termini per a respondre a Rajoy acaba a les deu del matí, a la mateixa hora que comença la vista a l’Audiencia Nacional.
En el text de la resposta hi ha fixades totes les mirades. El govern ha treballat aquesta resposta amb molta intensitat durant el divendres i el cap de setmana. El president de la Generalitat s’ha reunit amb tots els seus consellers, amb els partits polítics independentistes, amb les associacions principals i amb diversos interlocutors més, als quals ha demanat permís.
L’hermetisme amb què Puigdemont porta el tema no permet d’endevinar quin serà el format concret que adoptarà la resposta més enllà del fet ‘que serà molt digna i no contindrà res que pugui ser considerat com una humiliació’, segons que expliquen a VilaWeb fonts pròximes. La gran pregunta, per tant, no és si dirà que no s’ha proclamat la independència com voldria Rajoy, que és clar que no passarà. La gran pregunta és si farà un pas més i explicarà quan i de quina manera s’aixecarà la suspensió de la independència, com li demanen partits i associacions. Una part influent del PDECat, sobretot, sembla tenir dubtes sobre què caldria fer i apadrina propostes que la majoria del partit de Puigdemont, en una proporció de setanta a trenta segons fonts consultades per VilaWeb, rebutja.
Però la resposta de Puigdemont ha de tenir en compte dos receptors. Per una banda el govern espanyol i per una altra les bases sobiranistes, ERC i la CUP. Després del desencant de dimarts, una part de l’independentisme té dubtes sobre Puigdemont per primera vegada d’ençà que va arribar al poder, i la resposta, si no és prou clara i directa, pot causar un augment de la desconfiança que podria tenir unes conseqüències difícils de calibrar.
El 155 en l’horitzó
Assumint que Puigdemont, com a mínim, no negarà la proclamació de la independència, la tercera qüestió que es dilucidarà abans de dimarts és si el govern espanyol respondrà amb l’activació de l’article 155 de la constitució espanyola o no. Fins ara, el missatge del president Rajoy ha estat clar pel que fa a aquest punt, però no els dubtes que hi ha Madrid sobre la factibilitat de donar el pas i, sobretot, sobre la utilitat que tindria, que també són molt grans.
L’article 155 és tan ambigu que pot acollir qualsevol mesura imaginable. Però, per la mateixa raó, la feblesa jurídica de qualsevol decisió que s’adopti a l’empara de l’article 155 és molt baixa. I la gran pregunta que es fan a Madrid és si tindrà cap utilitat real. L’exemple d’allò que ells consideren que va ser una desobediència clara dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum preocupa molt. Una de les coses que creuen a Madrid que podria causar el 155 és la substitució del comandament dels Mossos per un d’oficial espanyol. Però això ja es va intentar durant el referèndum i va fracassar. Per quina raó no hauria de fracassar ara?, es pregunten a Madrid.
El caos constitucional que comportaria l’aplicació de l’article 155 és temut per nombrosos juristes i polítics. Però no sembla que Rajoy ara tingui cap més carta en les mans. També perquè la pressió de l’opinió pública espanyola ja és molt alta i no li permet fer els seus famosos equilibris per a no fer res. Una possibilitat, en aquest sentit, seria aprofitar la complexa tramitació d’aquest article per guanyar temps. Segons alguns experts constitucionals, el 155 no es podria aplicar fins d’aquí a quatre mesos, els temps que trigarien els tràmits, encara que unes altres veus afirmen que per la via ràpida n’hi hauria prou amb cinc dies. Rajoy, doncs, haurà de calcular bé quin calendari posa sobre la taula en resposta a Puigdemont.
