22.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 23.10.2018 - 10:27
El president de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, Luis María Díez-Picazo, és qui hi ha al darrere el canvi de criteri d’aquest tribunal en el cas dels imposts de les hipoteques. Dijous la secció segona de la sala contenciosa administrativa, que depèn de Díez-Picazo, va modificar la jurisprudència pròpia i va dictaminar que els imposts de les hipoteques els havia de pagar el banc i no pas el client. Aquesta decisió fou molt celebrada per la gent, però lamentada a la borsa, que va veure que valors de la banca espanyola, com ara els del Banc Sabadell, BBVA o La Caixa, queien en picat. Però aquest canvi de jurisprudència va durar vint-i-quatre hores i Díez-Picazo, capità en cap de la sala tercera, va fer ús dels seus galons per congelar la decisió i dur-la al ple.
El 5 de novembre la trentena de magistrats que conformen la sala tercera del Suprem decidiran finalment quina jurisprudència apliquen i, per tant, si aproven el canvi que fixava la sentència de dijous o si, per contra, tornen al criteri anterior i els imposts de les hipoteques recauen sobre el consumidor.
La pregunta que es fan molts jutges és per què Díez-Picazo no va dur aquesta decisió al ple de bon començament, tal com s’acostuma a fer en casos que tenen un impacte social. Fonts de diversos mitjans expliquen que no ho va fer perquè no tenia constància que arribaria el recurs que va donar origen a la sentència i fins i tot, hi ha qui diu que se’n va assabentar per la premsa. Però això ha estat desmentit pel diari Ara, que publica un document que demostra que Díez tenia constància que la secció segona havia de resoldre el recurs de cassació sobre aquesta qüestió.
L’Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l’Associació Progressista de Fiscals han exigit la dimissió de Díez-Picazo perquè consideren que ha tingut una actuació ‘insòlita’ i li retreuen que ho havia d’haver dut al ple del gener quan va signar l’admissió a tràmit del recurs, que també consideren que ja sabia que s’havia presentat. Argumenten, doncs, que ja sabia que la decisió que en sortís podia implicar un canvi de criteri en la jurisprudència.
Els quatre mil milions
És difícil d’entendre per què Díez-Picazo va decidir, de cop, que la resolució adoptada per un col·lega seu no era vàlida i havia de passar per un altre òrgan decisori. L’explicació la podríem trobar en els quatre mil milions d’euros que hauria costat als bancs de retornar els imposts als clients, segons dades de Moody’s. Les estimacions de les agències de qualificació poden ser interessades o errònies, però sí que és cert que els mercats van penalitzar durament els bancs espanyols i els seus valors van caure en picat, amb pèrdues d’un 7% al Banc Sabadell o al BBVA. L’endemà l’Íbex-35 es va llevar amb males expectatives, però tot va canviar de cop i volta quan Díez-Picazo va decidir de frenar la decisió.
Mitjans espanyols assenyalen també més ombres de dubte sobre la decisió de Díez-Picazo. Hi ha qui la vincula amb una bona amistat seva, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. A la pràctica, el seu cap. El cas és que la cap de gabinet de Lesmes és la fiscal Ana Murillo, esposa de José Manuel Cendoya, un dels vice-presidents del Banc Santander.
Lesmes i Díez-Picazo tenen un passat en comú, perquè l’actual president del Suprem també havia estat president de la sala tercera. Díez va entrar al Suprem pel dret que tenen reservat els jutges de competència reconeguda i, un cop allà, va començar a fer carrera. El 2015 va optar a ocupar la sala contenciosa administratiu en lloc de José Manuel Sieira. Tot i que a Sieira li restava un mandat –els jutges acostumen a fer-ne dos encara que no sigui una norma escrita–, Lesmes va pressionar perquè Díez-Picazo guanyés la batalla. Per això, no és estrany que ahir defensés Díez contra l’atac d’alguns mitjans i col·legues de professió.
Professor a CUNEF, de l’Associació Espanyola de la Banca
La relació de Díez-Picazo amb la banca no s’acaba aquí. Segons ha publicat avui la Cadena SER, el magistrat va compaginar durant dos anys la seva labor com a jutge del Suprem amb la dociència del Col·legi Universitari d’Estudis Financers (CUNEF), entre 2015 i 2017. Una escola de la qual és titular la Fundació de l’Associació Espanyola de la Banca, un actor interessat en el judici sobre l’impost hipotecari.
Per tal de combinar les dues funcions, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va autoritzar-lo a combinar les dues funcions, per poder ser professor per al curs 2015/2016 i 2016/2017.
