Dietari de Tiana Negra 2017: Tota la carn a la graella

Avui a les 19.00 sabrem si tots els esforços organitzatius d’aquests dies han valgut la pena o no. Ho sabrem quan vegem el grau d’ocupació de la sala Albéniz del casal de Tiana. Perquè el festival no el fem per a nosaltres, el fem per a vosaltres, per a tots els amants de la literatura de gènere negre i per als que encara no saben que ho són però els convidem igualment perquè ho descobreixin i puguin gaudir al màxim amb les nostres propostes.  Hem posat tota la carn a la graella i fa dies que ens esforçam al màxim per aconseguir un nou èxit.

De totes maneres, cal dir que enguany tenc la sensació d’haver aconseguit coses molt importants abans de començar. Ahir al vespre, al barri de Gràcia, no s’hi cabia a la presentació de la nova novel·la de l’Anna Maria Villalonga, El somriure de Darwin, publicat per Llibres del Delicte. I, cosa mai vista, va signar una pila de llibres abans de la presentació i tot.

Al matí, un servidor i el grandíssim Pau Vidal havíem parlat dues hores de periodisme, gènere negre, crims reals i el món i la bolla (inclòs el col·leccionisme de cognoms) amb els alumnes de Roger Cassany a la Universitat Pompeu Fabra, arran del seu interès de fer un magazín entorn del món negre en un sentit ampli.

Aquests dos exemples són només la punta de l’iceberg de l’interès creixent pel gènere negre que viu el país aquests darrers temps. Tiana Negra hi ha contribuït d’una manera decidida i cabdal des de la nostra modèstia i amb la voluntat de fer les coses ben fetes. I aquest ha estat l’èxit. Si la sala s’omple aquests dos dies estarem molt més que feliços, és clar, perquè ens agrada que la família negrota creixi cada any. I hi sereu molt benvinguts (quin pla millor que parlar de llibres ben calentonets mentre a fora la temperatura mostra que, a la fi, ha arribat l’hivern), però crec sincerament que hem aconseguit l’objectiu primigeni: fer que la novel·la negra en català es vegi de cada vegada més. Tanta sort.