13.06.2017 - 16:06
“Per escriure cal matar”, reflexiona en ‘La procesión infinita’
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Diego Trelles Paz uneix en la novel·la amb tocs detectivescos ‘La procesión infinita'(Anagrama) dos moments posteriors a situacions de violència: el període posterior a la dictadura del Perú i el París de després dels atemptats, tots dos amb la presència de l'”olor de la por”, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa.
Trelles, que als 20 anys va abandonar Perú i actualment viu a París, retrata la capital francesa com l’ha trobat: “El París de la violència, dels refugiats, dels captaires i dels soldats amb metralleta pel carrer. És el que vaig viure en la meva joventut: l’olor de la por, del que pensava que a Europa em podria lliurar”, ha relatat.
El llibre, que va ser finalista del Premi Herralde, també retrata el Perú postdictadura, després que Trelles hagi abordat la dictadura en llibres anteriors: “Portem 17 anys de democràcia, però la dictadura no va marxar, segueix present en la societat”, ha reflexionat.
Al costat de la frase ‘La dictadura ens persegueix perquè ens defineix’ que pronuncia un personatge, la seva presència és a través de les actituds dels personatges: un dels protagonistes encarna “el Perú intel·lectual, progressista, que vol canviar les coses, mentre que l’altre representa el Perú pragmàtic, cínic, adormit”.
L’argument de la novel·la és complicat d’explicar segons l’editora Silvia Sesé, que la descriu com a “diferent, desenvolupada, polida i ambiciosa, amb una coralitat de veus i amb salts de marcs temporals i personatges, assajant diferents registres que posen en dificultat al lector”.
Així, qui la llegeixi haurà d’estar molt atent i “deixar-se emportar pel llenguatge, per les troballes, la capacitat per trobar els diferents tons”, diu Sesé, cosa que Trelles fa amb l’ús d’argot molt propi del Perú.
Expressions peruanes com ‘no et perihuevees’ donen un toc còmic al llibre, segons l’autor, que en aquest llibre ha mostrat una faceta més irònica i humorística que en els anteriors.
El llibre també suposa una reflexió sobre la creació literària: “Per escriure cal matar, diu la novel·la. És com un combat, una cosa autèntica. Crec que no es pot escriure sense trobar la teva veu pròpia”, ha dit l’autor.
En aquesta línia, el personatge de Chuiquita, una nena que “al principi sembla innocent, com Sancho Panza”, representa el descobriment de la literatura d’una forma similar a com li va passar a Trelles.
“Jo de petit no era una rata de biblioteca, jugava al carrer. Va ser un llibre d’Hermann Hesse que em va regalar el meu pare el que em va encuriosir, i després va continuar amb les lectures del col·legi”, ha explicat l’escriptor, valorant la importància de les vivències que va tenir en els carrers del seu barri.
ENIGMES PER RESOLDRE
‘La procesión infinita’, amb la seva escriptura que se surt de l’estructura habitual, està també plena de picades d’ullet a molts autors i d”enigmes’ que el lector ha de resoldre.
A més, encara que nega que sigui un autor de gènere, segueix explorant les formes de novel·la policial i detectivesca que va presentar en forma d’assaig i que ja cercava en les seves novel·les anteriors.
La seva idea de novel·la policial està basada en la forma en la qual la política anul·la la novel·la policial: “Té sentit una novel·la policial a Mèxic si algú que té diners pot evitar la justícia?”, ha qüestionat.
La política té pes en el llibre, però ho fa d’una forma descriptiva: “Mai em va interessar la literatura compromesa. No m’agrada dir-li al lector el que ha de pensar. Jo em limito a mostrar”, ha afirmat.
