Diego Gómez: “Recuperarem la casa on es va morir Jaume I”

Alzira (la Ribera) i l’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) ostentaran l’any vinent el títol de capitals culturals del País Valencià. Això representa per a tots dos municipis molta més visibilitat i una oportunitat per a poder atraure una certa atenció i algunes inversions.

El batlle d’Alzira, Diego Gómez, interpreta el nomenament com un reconeixement a la trajectòria cultural del municipi. En aquesta entrevista, Gómez parla d’aprofitar l’impuls que això li donarà per a cohesionar la ciutadania, per a fer créixer la participació de totes les entitats, i per a cohesionar el teixit associatiu de la ciutat. A més d’això, el batlle de la capital de la Ribera Alta repassa les conseqüències de la pandèmia en l’economia local i parla del seu futur polític.

—A més del títol honorífic, què representarà per a Alzira ser la capital cultural del País Valencià l’any 2022?
—És un reconeixement a la trajectòria cultural, associativa, esportiva, festiva, i de planificació i participació de la ciutat. Històricament, Alzira ha tingut una potència reconeguda, i aquesta darrera dècada recupera el seu lloc específic i de pes al País Valencià.

—Compartiu aquest títol amb Aielo, com a població de menys de 5.000 habitants, heu previst de fer alguna activitat conjunta? Els batlles n’heu parlat?
—No hem parlat encara. El tret d’eixida de la capitalitat es farà el 16 de desembre en un acte al Palau de les Arts amb el conseller Vicent Marzà. Però jo voldria convidar el batlle d’Aielo a un concurs nacional d’un plat típic d’Alzira, l’espardenyà, que és el 14 de novembre, per a començar a fer xarxa.

—Teniu embastada la programació d’aquest any de capitalitat?
—Volem que tota la programació tinga un fil conductor, el centenari del Gran Teatre. El Gran Teatre com a contenidor cultural per a poder projectar la resta d’activitats. Mantindrem tots els programes engegats i les activitats relacionades amb els dos patrimonis de la humanitat que tenim, les Falles i la Tamborada. I és clar que continuarem donant el màxim suport als premis Literaris Ciutat d’Alzira, i comptem amb la Societat Musical d’Alzira, que esperem que es recupere de la xicoteta crisi que ha tingut. I tota la programació cultural de la Generalitat haurà de passar per ací. Això serà molt important. La cultura ha d’estar al carrer.

—També arribaran més recursos econòmics?
—Hem de provar de crear eixa confluència patrimonial, històrica, natural esportiva, festiva, al voltant de la celebració de la capitalitat. Per exemple, farem el centenari de la Unió Esportiva Alzira. Gràcies als pressupost participatiu de la Generalitat podrem recuperar la Torre dels Coloms de la Murta.

—Veig que la definició de cultura que feu és molt àmplia.
—Ha de ser una cultura participativa i sobretot molt transversal. Dels nanos més menuts a les persones més majors. Aquest, per exemple, s’acaba d’inaugurar la mesquita del Centre Cultural Islàmic d’Alzira. La visió de poder fer actes culturals a la mesquita, amb les associacions d’acollida de la ciutat, també és molt potent. Amb ells farem activitats de cooperació al voltant de la capitalitat cultural. Serà una palanca de recuperació després de la pandèmia, perquè sembla que comencem a tornar a la vida, i hem d’agafar aquest tren que passarà per ací i que donarà una projecció important a la ciutat.

—Quan s’acabe el 2022, què romandrà de la capitalitat?
—Si ens arriben ajudes per al patrimoni, consolidarem projectes com la zona de la vila i podrem recuperar alguns espais històrics com la casa on es va morir el rei Jaume I.

—Aquest fet és prou desconegut, però per si sol ja singularitza Alzira. Penseu fer alguna actuació per a promocionar la ciutat en aquest sentit?
—És clar! Si el Ministeri de Turisme ens dóna l’ajuda per a recuperar tot l’entorn, jugarem amb eixa qüestió. Acabem d’inaugurar una ampliació del Museu Municipal, amb la Casa Alòs, que és un museu etnogràfic, del costumisme de la ciutat. Recuperarem el palau de Casasús, que tenim ací, al costat de l’ajuntament… Però sense ajuts supramunicipals, difícilment un ajuntament mitjà del país com el nostre pot fer res. I cal veure què passarà amb les ajudes europees. S’han fet declaracions d’intencions, tot el món ha fet projectes, però a veure com es vehiculen i què arriba. Volem aprofitar-les per a recuperar la imatge de ciutat clau del regne. Eixa visió de trobar-se estratègicament en un punt molt a prop de costa, de muntanya, en un eix transversal tan important com l’eix mediterrani, l’eix cultural és molt important.

—La capitalitat cultural coincidirà amb el quarantè aniversari de la pantanada de Tous. Heu previst d’incloure-hi la relació simbòlica del riu Xúquer amb la ciutat?
—Ara tindrem unes jornades de l’aigua. L’any que ve farem una exposició sobre els usos de l’aigua amb el Xúquer com eix vertebrador de la comarca. Recuperem la baixada en piragua pel riu, hi hem construït un hangar. En l’agenda urbana del futur de la ciutat, recuperar el riu ha de ser-hi. Deixar de viure d’esquenes i amb el temor després de quaranta anys. Hem de ser capaços que les noves generacions puguen viure sense la por dels seus pares i els seus avis cada volta que plou. El devastador, que és la traducció de l’àrab, ens dóna la vida. Ara, després de tot això que ens ha passat amb la covid, hem de recuperar el riu.

—Què resta de la memòria de la pantanada?
—Dues coses. En el sentiment de molta gent de recordar allò que va passar. Cadascú té els seus records. Ha passat de pares a fills i als néts… I queda per a resoldre políticament la qüestió administrativa dels préstecs que es van fer. Préstecs ICO, de l’estat, que ara alguns rapinyaires d’empreses bancàries i financeres volen recuperar. Demanen als hereus dels titulars dels crèdits la tornada d’eixos diners amb uns interessos abusius. El 2008, el govern de l’estat va fer un acord per a amnistiar-los, però van quedar serrells per a unes seixanta famílies. El mateix bufet d’advocats que va gestionar les ajudes i els préstecs ara fa les reclamacions. Les citacions arriben a poc a poc, i hem tornat a veure l’angoixa de les famílies. La delegació del govern espanyol s’ha de posar les piles.

—Recordàveu adés la inauguració del Centre Cultural Islàmic. A Alzira, s’ha entès la construcció d’aquest centre?
—És un afer prou delicat. Sempre hi ha un sector de la població que ho critica. El cas és que la mesquita va començar a construir-se el 2015 o 2016, durant la nostra primera legislatura. Tot s’ha fet dins la més estricta legalitat. A la inauguració, es convida la policia, hi assisteix el consistori, la parròquia veïna, el cor de la parròquia, associacions com la Creu Roja, l’associació africana de la ciutat… La participació de les dones va ser molt potent. Això transmet una imatge de convivència, de respecte. Sempre hi ha gent molt reaccionària, però ací presumim del poeta Ibn Khafaja, el més important d’Al Andalus, o del metge d’Ibn Tumlus, nascuts ací. La cultura àrab és molt present a la nostra ciutat, en els noms, en les muralles, en les sèquies per a regar…

—Abans de batlle d’Alzira, vàreu ser president d’Escola Valenciana. Amb aquest bagatge, com veieu l’evolució de l’ús social de la llengua al vostre municipi?
—A l’administració municipal va haver-hi un canvi amb la nostra arribada, tant en l’àmbit administratiu com en el de la promoció i la sensibilització. Al carrer, la veritat és que no hem avançat gaire, però crec que Alzira és un reflex de la societat valenciana. El sector polític més reaccionari forada algunes de les coses que s’havien aconseguit i les deixa com un formatge de Gruyère. L’altre dia em comentaven un problema en la meua escola de Carcaixent, un centre pioner en l’ensenyament en valencià i que treballa moltíssim l’educació dels nouvinguts. De sobte, una família va al síndic de greuges perquè vol tenir l’atenció en castellà, que li envien els comunicats en castellà… No hem estat capaços de consolidar legalment allò que implica l’ús del valencià.

—Per què?
—A vegades hem parlat d’una llei que supere la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). A l’ensenyament, s’ha avançat, però tenim els tribunals que ens castiguen una volta darrere una altra. Encara que el batlle puga ser referent de l’ús de la llengua, o el president de la Generalitat… No és prou.

—Com es recupera Alzira dels embats socials i econòmics de la covid?
—L’any 2020 ja vam mobilitzar més de tres milions d’euros per a fer front a les dificultats de la població. I d’ençà de principi d’any, ja n’hem mobilitzat dos més. Els posem a disposició de la població en ajudes en tots els àmbits. Dels més personals als que tenen a veure amb sectors comercials i industrials. Bonificacions de taxes, bons per a incentivar el consum local, ajudes de menjador… Però no oblidem que el sector industrial d’Alzira, que és l’agroalimentari, ha estat el que millor ha aguantat la crisi de tot el País Valencià. Els aperitius de Grefusa, els gelats d‘Ice Cream, l’antiga Avidesa, les grans empreses de transport per carretera com Mazo, la indústria relacionada amb els camions frigorífics, les exportadores de fruita i verdura a tot Europa, són empreses que no han patit. Ara hem de continuar fent coses perquè aquest hivern la ciutat recupere el batec. Aquesta legislatura no hem pogut fer moltes coses que teníem previstes. Ja solament ens queda el 2022, perquè el 2023 serà any electoral.

—Optareu a una tercera legislatura?
—Sempre he dit que dues legislatures ja estaven bé. Ja n’hauré fetes dues i els quatre anys anteriors de feina a l’oposició. Esperem a veure què hi diu Compromís.

—Us trobeu còmode dins Més Compromís?
—Em vaig incorporar a Més. Quan hi era com a adherit, com a independent dins la coalició, hi havia molta gent de pes que no estava ni al Bloc, ni a Iniciativa, ni als Verds, però que entenia que el futur del país passava per la coalició Compromís. Una d’eixes persones era jo, però també Joan Ribó, Josep Nadal o Graciela Ferrer. No he canviat en el meu propòsit ni en la meua responsabilitat. El nou model de partit que va eixir del congrés del Bloc del mes de juny és més permeable i aterra molt en el territori. De la visió comarcal molt potent que tenia, aterra encara més en els municipis.

—Què en penseu, de l’evolució d’aquest segon govern del Botànic?
—A vegades sóc molt crític. Però és cert que aquest govern ha fet coses impensables. Ha construït una nova manera de fer política. S’ha superat allò que feia el PP i ara la gent ja no veu el País Valencià com la terra dels corruptes. El Botànic ha anat construint un discurs polític molt potent al voltant de les persones, de la recuperació. Queden qüestions com la del finançament que no hem acabat de resoldre. La nostra participaciódins de l’eix mediterrani o la relació amb els territoris de llengua comuna com el patronat Ramon Llull. Continue essent el representant de les ciutats valencianes en el patronat. La relació interna entre els partits, el mestissatge, crec que no ha acabat d’anar bé, i que cada partit ha creat les seues estructures per a funcionar. No han estat permeables.

—Això té conseqüències en la relació amb els municipis?
—Ho veurem amb les ajudes que vindran d’Europa. Amb això sabrem si el Botànic té prou calat polític per a poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania del país. El 2022 serà un any important. La importància del debat del pressupost d’aquests dies és aquesta.

—Aquesta legislatura teniu un regidor de Vox al consistori. Es nota, en les relacions?
—És molt crispat i genera molta tensió. A vegades, al PP i a Ciutadans els ix el reflex de la dreta més reaccionària. Internament, l’esquerra no ha sabut interpretar els motius pels quals Vox ha entrat a les institucions. Que t’acusen de roig comunista, de catalanista, mira, però quan m’han dit “pocavergonya”, amb tota la intenció, li he fet retirar les paraules. Què ha fet aquesta gent per la seua ciutat? Quines propostes tenen? Nosaltres anem per feina.