10.10.2023 - 20:30
|
Actualització: 11.10.2023 - 00:42
El dictamen sobre l’amnistia que avui han presentat els juristes que el van elaborar per encàrrec de Sumar considera que és justificada perquè la resposta repressiva de l’estat espanyol –sobretot penal, però també administrativa i comptable– va ser excessiva. Segons el text, l’aplicació de l’article 155 pel qual es va suspendre l’autonomia de Catalunya el 27 d’octubre del 2017 “s’havia mostrat eficaç per a neutralitzar una declaració d’independència com aquella”. I diu: “Hi havia en el nostre ordenament jurídic vies alienes al dret penal per a resoldre un conflicte igualment polític.” El dictamen ha estat elaborat aquests darrers mesos per Nicolás García Rivas, catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella – la Manxa, que és qui ha coordinat la tasca, pel professor de dret penal de la Universitat de les Illes Balears Antoni Llabrés; Javier Mira, professor de dret penal de la Universitat de València; Guillermo Portilla, catedràtic de dret penal de la Universitat de Jaén, i Rafael Rebollo, catedràtic de dret penal de la UAB.
Alguns han estat presents a l’acte que s’ha organitzat a l’Ateneu Barcelonès, on l’auditori s’ha fet petit, amb força gent fora. Un acte en què ha intervingut Jaume Asens, negociador de Sumar, i els juristes Javier Pérez Royo i Joaquín Urías com a observadors jurídics externs al dictamen, que l’han aplaudit i que, sobretot, han volgut destacar que una amnistia és plenament constitucional, però que s’ha de filar molt prim a l’hora de redactar la llei perquè pugui passar el filtre del TC. Ha tancat l’acte la historiadora Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, que ha destacat en la seva intervenció que no tan sols és condemnable la repressió, sinó que també és deplorable l’actitud “en alguns moments” del parlament i del govern de la Generalitat el 2017. Un acte amb un pes jurídic important, però amb un embolcall polític innegable, amb la vici-presidenta espanyola i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, a primera fila, on escoltava atentament, però sense intervenir en cap moment.
L’acompanyava l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau, juntament amb més cares conegudes dels comuns, com el diputat al parlament David Cid i la diputada al congrés espanyol Aina Vidal, i de la vella Iniciativa, com Dolors Camats i Laia Ortiz. També hi eren presents, en les primers files, l’editor i activista cultural Eliseu Climent, l’ex-conseller i membre de la junta d’Òmnium Joaquim Forn, que hi assistia en representació de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. I Llabrés, amb el doble paper d’autor del dictamen i de membre de la junta de l’Obra Cultural Balear.
Asens ha fet la intervenció més política: “Tenim una oportunitat per a posar el marcador a zero, per a girar full. L’amnistia és una oportunitat per a curar les ferides que s’han obert a una banda i a una altra. Una oportunitat per a l’entesa entre les forces catalanistes, que tenim moltes diferències però també punts en comú.”
Però l’argument polític amb què Sumar defensa l’amnistia, ara que la necessitat política de Pedro Sánchez de disposar dels vots dels diputats de Junts fa que sigui viable, ja és força conegut. La novetat avui tenia un component més jurídic, perquè si bé ja se sabien alguns detalls sobre podria beneficar-se de l’amnistia i qui no, d’ençà de quin moment i per quins delictes, calia saber com aquests experts presentaven l’exposició de motius, la justificació de l’amnistia. Perquè serà un element fonamental de la possible nova llei, i que el Tribunal Constitucional mirarà amb lupa.
García Rivas és qui ho ha entomat. Després de fer un recordatori de l’inici del conflicte, amb la sentència contra l’estatut del 2010 i el començament del debat sobre el dret de decidir, “tot esclata el 2017, amb dues lleis inconstitucionals aprovades pel parlament. Hi va haver un trencament constitucional que d’alguna manera es va resoldre no penalment, amb el 155, tot suspenent l’autonomia de Catalunya. S’hauria pogut quedar aquí, però no, es va anar més enllà, perquè les institucions judicials van començar el procediment penal, la causa especial contra els dirigents independentistes”. I ha recordat com fou controvertida l’aplicació del dret penal contra l’independentisme.
Vet aquí la legitimitat de la demanda: si l’estat s’hagués aturat amb el 155 ja hauria estat prou escarment, perquè allò va servir per a desactivar el 27-O. Però com que el càstig va anar molt més lluny, amb presó, exili, amenaces penals, comptables, administratives, cal corregir-ho, cal desfer tot aquest excés.
Un dels juristes convidats, Joaquín Urías, que no ha format part de l’equip d’experts que ha escrit el dictamen, ha anat una mica més enllà, quan ha explicat la necessitat que la llei d’amnistia respecti el principi d’igualtat perquè el TC no la tombi. “El principal escull –ha dit– és el principi d’igualtat. Doncs amb aquesta amnistia es justifica quan es veu que els tribunals no han aplicat la llei als líders catalans de la mateixa manera que a la resta. Els tribunals espanyols han aplicat de manera diferent les lleis als líders catalans, i la llei d’amnistia retornarà la igualtat després de la desigualtat que s’havia creat.”
Qui entraria en l’amnistia?
Sobre els aspectes més concrets del dictamen, del qual es desprèn una certa proposta d’articulat d’una llei, ja n’havia transcendit que aquests juristes proposen que s’amnistiïn els fets esdevinguts entre el primer de gener del 2013 i el moment actual que tinguin a veure amb la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya. I, més concretament, la proposta diu que s’han d’amnistiar “totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans reivindicatives de l’autodeterminació de Catalunya”. Hi inclou totes aquelles susceptibles de ser qualificades de delictes contra l’administració pública, contra l’administració de justícia, contra la constitució espanyola i contra l’ordre públic.
També especifica que s’han d’amnistiar els delictes de lesions, amenaces, coaccions, descobriment i revelació de secrets, violació de domicili de persones jurídiques, danys, falsedats documentals i usurpació de funcions públiques. Destaca que una bona part dels represaliats van participar en protestes contra la sentència del procés. I, en relació amb això, indica que més de 700 persones van ser encausades per manifestacions entre el 14 d’octubre i el 18 de desembre del 2018; que hi ha més de 250 causes per talls de carretera; que cinquanta càrrecs de la Generalitat “continuen sotmesos encara” a procediments penals per l’1-O i que més de 700 batlles van ser investigats per haver-hi donat suport.
Policies que sí, policies que no
I proposa, tal com ja es va filtrar divendres, d’amnistiar els policies que van voler impedir el referèndum i que potser van cometre delictes contra les garanties constitucionals i els delictes de lesions, però en restarien fora els casos de possibles delictes de tortura o contra la integritat moral i delictes de detenció il·legal. Però què passaria en casos de lesions tan greus com la pèrdua d’un ull de Roger Español pel tret d’un escopeter de la policia espanyola? O el manifestant que va perdre un testicle? En aquests casos, el dictamen suggereix que tampoc no s’haurien de poder amnistiar.
I tot plegat, presentat per Jaume Asens com un punt de partida i alhora una manera de girar full. És un text que Asens diu que han utilitzat per a negociar, però que és modificable i esmenable. El podeu llegir sencer ací:
