Dictada Occitana 2024: vint-i-set anys de lluita festiva per a prestigiar l’occità

Cada darrer dissabte de gener, i enguany en fa vint-i-set, els qui estimen l’occità tenen una cita en tot de municipis per a participar en la Dictada Occitana. Aquest concurs d’ortografia, que va néixer el 1998 a Castres (Tarn, Occitània), té l’objectiu de donar prestigi a la llengua occitana, ensenyar a escriure-la i, també, celebrar la cultura occitana en un ambient festiu i distès. La d’enguany es farà aquest dissabte, dia 27 de gener, a les 14.30, simultàniament a trenta-vuit municipis d’Occitània i els Països Catalans.

A més de Castres, on s’ha fet cada any d’ençà del 1998, el municipi que es va afegir primer a la Dictada Occitana va ser Barcelona, on és organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). El 1999 una delegació del CAOC ja va enfilar cap a Castres per participar-hi, i el 2000 es va fer la primera dictada a la ciutat catalana. Enguany, es farà a la seu del Departament d’Educació (Via Augusta, 202-206).

Esther Lucea, secretària de la junta del CAOC, explica que la relació entre Castres i Barcelona per la dictada és molt estreta: “Fem sempre el mateix text. Fins i tot fem una connexió amb ells: fan la salutació, parlen un parell de minuts, i ens donen la benvinguda a la dictada.” I el llibre i el fragment a dictar també és el mateix en aquests dos municipis. Enguany, seran uns dos-cents mots de Marcovaldo o las sasons en vila (Edite–moi!), d’Italo Calvino, traduït per Miquèl Pedussaud. En la resta de pobles, sobretot els d’Occitània, no necessàriament es fa el mateix llibre que a Castres, sinó que cadascun tria el fragment del llibre que vol, d’acord amb la seva variant (gascó o llenguadocià), o si hi ha algun autor local que hi vagi a llegir un fragment.

📣Dictada Occtana, la fèsta de la lenga occitana👅 en Barcelona – presents, libres, musica, prèmis✨✨

➡️Dissabte, 27 de genièr de 2024
➡️Dept d’Educació (Via Augusta, 202-206) – 14:30

📩 Inscripcions: caoc@caoc.cat pic.twitter.com/gLWGfsyMIJ

— CAOC (@CAOC_) January 9, 2024

La dinàmica de la dictada no té gaire misteri: el mateix dia i a la mateixa hora, en tots els municipis que hi participen es llegeix un text en occità i els participants l’han d’escriure. Els texts es corregeixen tot seguit i qui hagi fet menys faltes guanya. S’hi pot participar en tres categories: adults, professionals (els guanyadors de les dictades anteriors) i infantil-juvenil (fins a setze anys).

A Barcelona, després del dictat, s’oferirà un berenar i un concert de música tradicional occitana a càrrec d’Anaís Falcó. “Mentre els professors corregeixen els dictats, fem un petit berenar, i després hi ha un concert. És una festa molt bonica, perquè hi trobes tot de gent que té els mateixos interessos que tu, o que estudia occità, o amb qui comentes lectures de llibres occitans, cosa que no pots fer a tot arreu”, diu Lucea. Una vegada lliurats els premis, se sol cloure la dictada cantant l’himne occità, “Se canta”. (Podeu consultar-ne el programa sencer.)

Per participar-hi no cal ser estudiós de l’occità, ni saber-ne gaire. L’objectiu és passar-ho bé i aprendre la llengua. Ni tan sols cal fer el dictat per assistir-hi: s’hi pot anar d’oient –això sí, tant els participants com els oients s’hi han d’inscriure (hi ha temps fins divendres). Segons que explica Lucea, molta gent que no s’atreveix a participar-hi per primera vegada hi va d’espectador, veu com va la cosa i s’engresca per fer-la l’any següent. Tots els participants, tant si han superat la prova com si no, s’enduen algun obsequi i un diploma.

Objectiu: prestigiar l’occità

La Dictada Occitana va néixer l’any 1998 a Castres com una iniciativa del Centre Occitan del País Castrés –que continua essent l’entitat que coordina totes les dictades– amb un objectiu clar: donar prestigi a la llengua occitana. “Per als occitans, la llengua ha estat molt malvista històricament i els han fet pensar que era un patuès, que no tenia valor. Hi ha molta gent gran que ni tan sols sabia que era una llengua. La gent jove l’ha descoberta normalment com la llengua dels avis, i en tenen més consciència. També hi havia parlants que no sabien escriure-la. I, per encoratjar-los a aprendre’n, van començar aquestes dictades”, explica Lucea.

🎧📝Una aisina formidabla per se preparar per la Dictada occitana💥

🔹Dissabte, 27 de genièr de 2024
🔹Dept d’Educació (Via Augusta, 202-206). Bcn – 14:30

🫵 De mancar pas!😉

👉https://t.co/76lQclyzwk@educaciocat https://t.co/AyAxgOFsYy

— CAOC (@CAOC_) January 12, 2024

El motiu d’afegir-s’hi dels catalans, més enllà del fet que sigui la llengua pròpia de la Vall d’Aran, és l’interès i l’estima per l’occità: “Hi ha un bon interès a Catalunya per la llengua occitana. Ens hi hem aproximat per l’aranès, o per motius literaris, que coneixem la llengua pels trobadors. A més, el català antic era molt pròxim a l’occità, diuen que són llengües bessones, i llavors, sovint, als catalanoparlants ens és molt fàcil d’aprendre’n.” Però Lucea matisa que també hi ha molt de desconeixement: “Hi ha molta gent que no sap que l’aranès és occità o que s’ha fet un tip d’anar a Occitània i no n’és conscient.” Tanmateix, l’interès es manté o va creixent, atès que els cursos d’occità que ofereix el CAOC tenen un bon nombre d’inscrits cada any i en aquesta dictada esperen una setantena de participants.

Durant aquests vint-i-set anys, el nombre de municipis que s’han afegit a la iniciativa ha anat creixent, tot i que han anat variant –hi va haver un pic el 2015, amb quaranta-set dictades simultànies. La pandèmia va fer baixar una mica el nombre de participants, i enguany n’hi ha trenta-vuit, quatre dels quals als Països Catalans: Barcelona (Barcelonès), Albocàsser (Alt Maestrat), Altea (Marina Baixa) i Alzira (Ribera Alta). En anys anteriors, també s’havia fet en més ciutats del país, com ara Palma, València i Viella, però el fet que no hi hagi una entitat darrere com el CAOC fa que s’organitzin de manera més esporàdica, segons que explica Lucea.

Els municipis que enguany participen en la Dictada Occitana, a banda de Castres i Barcelona, són: Albi, Albocàsser, Altea, Alzira, Aush, Carbona-La Caunha, Carnolas, Charòus, Charreç, Coarasa, Fois, Gap, L’Escarèa, La Vaur, Lisla d’Albigés, Marmanda, Mende, Mentan, Monenh, Montalban, Narbona, Niça, Nimes, París, Pelhon, Preishan d’Ador, Rodés, Sent Africa, Sant Ponç de Tomièras, Sant Remèsi, Sent-Savin, Sent Seren, Senta Gabèla, Setème-dei-Valons, Soston i Tolosa.