Diccionari d’anglès d’internet

TCP és la sigla de Transmission Control Protocol o protocol del control de transmissió, i sempre va lligada a IP, Internet Protocol o protocol d’internet. El 1973, Kahn i Cerf van inventar el protocol o sistema de transmissió de paquets del que coneixem com a internet.

IP és el protocol, com s’han d’organitzar les dades per enviar-les per la xarxa, mentre que TCP és el sistema per controlar que tot arribi bé.

Com van els paquets (per exemple d’HTTP) que vèiem la setmana anterior? L’ordinador que vol fer una connexió a un host envia les dades d’una manera pre-determinada (empaquetada) i els routers o encaminadors que es troba pel camí l’orienten perquè arribi a la destinació i no sempre tots els paquets que constitueixen una informació viatgen pel mateix camí. Imagineu que veieu un film: les dues hores que dura pot passar que punts concrets de la xarxa se saturin o es desconnectin i que perquè la pel·lícula ens arribi els encaminadors decideixin que els paquets han de viatjar per un altre camí. Per fer-ne una analogia, penseu en els sistemes P2P en què el nostre programa, automàticament, escull un nou ‘proveïdor’ quan l’actual ‘desapareix’.

Gairebé sempre tota la informació que volem enviar no cap en un sol paquet i s’ha de fraccionar. És quan el TCP entra en acció, perquè no tots els paquets que constitueixen un conjunt de dades (per exemple, un document PDF que volem llegir) han de venir pel mateix camí, ni arriben en el mateix ordre. Doncs bé, el TCP s’encarrega de verificar que arriben bé, de reclamar un paquet si no ha arribat i de posar-los en ordre perquè puguem llegir correctament el document PDF en qüestió.

Sobre el TCP/IP funciona l’FTP, el correu, Telnet, l’HTTP de la web, l’NFS i tots els altres protocols d’internet.

El network o  xarxa informàtica és un grup interconnectat d’ordinadors. Recordeu que el nostre telèfon o la PlayStation en aquest context són un ordinador i quan es connecta a internet forma part de la xarxa.

Una LAN, Local Area Network o xarxa d‘àrea local, com el seu nom bé indica és un grup local d’ordinadors interconnectats, com la que pot haver-hi a casa nostra, la nostra oficina, etc.

Els ordinadors en una LAN s’interconnecten via cable (Ethernet) o wi-fi. Les primeres LAN es van crear el 1970: Ethernet es va crear al Xerox Parc entre 1973-1975, però el seu ús generalitzat va ser a partir del 1983 gràcies a l’aparició dels ordinadors CP/M i DOS.

Una WAN, Wide Area Network o xarxa d’àrea estesa, és una xarxa d’ordinadors interconnectats que cobreix grans distàncies i és formada per conjunts de LAN.

Una WAN acostuma a ser la que formen les diferents delegacions d’una empresa, les oficines d’un banc o, si som prou espavilats, la que forma el nostre dispositiu mòbil quan ens trobem de viatge, amb la xarxa LAN de casa nostra o del nostre despatx. Vaja, que en una WAN es poden transportar dades a grans distàncies.

El sistema segur per a accedir a una LAN via una WAN és per una VPN, però podríem dir de manera que s’entengui millor que la manera d’accedir als ordinadors del despatx des del nostre dispositiu mòbil és via una connexió privada segura.

La WAN més estesa que es coneix és la NASA Deep Space Network, la xarxa de la Nasa a l’espai profund que, com podeu imaginar, arriba molt lluny i es fa servir per rebre informació, imatges i dades, i per enviar informació, normalment ordres, de les naus que té donant voltes per l’Univers. Penseu que un paquet de dades pot trigar mesos a arribar:

-D’aquí a la Lluna, 1,3 segons.

-La Curiosity a Mart té una antena a 15 bit/s i una a 32 kbit/s per connectar-se amb la Terra, i les dades triguen de 4 minuts a 22 minuts segons la posició relativa de Mart.

-La New Horizons va arribar a Plutó, a 5.800 milions de quilòmetres, i un paquet triga 5 hores i viatja a 1-2 Kbps.

Si es verifica que hi ha un error a les dades no cal que diem a l’emissor que el torni a enviar, així que es necessiten sistemes molt potents de verificació i correcció de dades.

La VPN, Virtual Private Network o xarxa privada virtual, és una tecnologia que permet estendre una xarxa local o LAN sobre una xarxa pública, com per exemple internet, amb seguretat i intimitat.

No tan sols es fa servir per poder accedir un treballador a la xarxa de l’empresa quan es troba de viatge o a casa seva, sinó que també és el sistema que es fa servir per interconnectar delegacions de l’empresa fent servir sistemes barats de connexió com internet sense haver de llogar circuits de comunicació dedicats.

Abans he explicat que les dades viatgen agrupades en Packets o paquets, que és un bloc de dades en què es divideix la informació a enviar.

Els paquets tenen una mida màxima coneguda i són formats per tres parts: una capçalera on hi ha les dades d’ordinador original i ordinador de destinació; la part central amb les dades, i la part final o cua, que és opcional i que té el sistema de comprovació i correcció d’errors i que no es fa servir a internet perquè és responsabilitat de la capa TCP que, recordem, era la que controla la transmissió.

Una Gateway o passarel·la és una porta d’enllaç d’una xarxa amb una altra amb què té un protocol diferent i permet interconnectar-hi xarxes.

D’una manera poc tècnica s’ha fet servir la paraula gateway per a referir-se a un ordinador o a un programa que fa d’enllaç, encara que sigui dins els mateixos protocols. El cas més conegut és el ‘default gateway’ o ‘encaminador o passarel·la per defecte’, que en una xarxa IP és l’ordinador o encaminador que dirigeix els paquets cap a l’exterior de la nostra LAN, és el que sap com i per on enviar paquets. En les nostres instal·lacions domèstiques, el ‘default gateway’ o encaminador per defecte és el router d’ADSL o de fibra.

Un router o encaminador és el dispositiu de xarxa que envia paquets entre diferents xarxes, és a dir, dirigeix el trànsit cap a un altre router, que al seu torn l’enviarà a un altre fins que el paquet arribi a la destinació final.

El que tots coneixem és el nostre encaminador domèstic, però la realitat és que internet és basada en els grans encaminadors de Cisco, que són els sostenidors del funcionament de la infrastructura d’internet.

Un Switch o commutador permet agrupar diferents ordinadors en un mateix cable: és com un ‘lladre’ elèctric que permet de connectar més d’un dispositiu a un endoll. El switch permet de connectar més d’un ordinador a un cable de xarxa.

I fins aquí el diccionari d’anglès informàtic.