21.11.2015 - 02:00
La setmana passada vaig explicar termes generals en anglès que fem servir cada dia quan parlem de qüestions informàtiques i tecnològiques. Avui vull centrar-me en termes d’internet que en general tothom coneix, però que de vegades no ens hem parat a pensar en el seu significat.
Web
I el primer és web, que tothom sap què significa: el contingut d’una pàgina que podem veure amb el nostre navegador o, ampliat a World Wide Web, el conjunt de llocs que formen la internet navegable.
Es va adoptar aquest nom, o millor dit, Sir Tim Berners-Lee el va adoptar el 1989 per diferenciar els llocs webs, amb un protocol especial i diferent, dels llocs FTP, el Gopher, el Telnet, etc. Volia reflectir el seu desig que fos una teranyina de llocs, que és el que vol dir web en anglès.
World Wide Web o WWW no és sinó una teranyina d’abast mundial i és formada per tres entitats fonamentals:
–la URL
–l’HTTP i l’HTTPS
–i l’HTML
URL
URL són les inicials de Uniform Resource Locator, o localitzador uniforme de recursos. És una adreça que indica el lloc d’un fitxer o directori a internet per accedir-hi. Si us hi fixeu, hi ha vegades que només és un directori i el servidor és el responsable de mostrar el fitxer que hi correspon, i unes altres vegades és el nom exacte d’un fitxer, que és el que veureu quan hi accediu.
A tots els llocs d’internet s’accedeix gràcies a la seva URL, que pot ser formada per un nom de domini (vilaweb.cat) o per una adreça IP (220.14.210.2).
HTTP
L’HyperText Transfer Protocol o protocol de transferència d’hipertext és el protocol per accedir i intercanviar informació hipertextual i multimèdia al web. La primera versió que es va utilitzar va ser la 0.9, el 1991.
També hi ha el protocol HTTPS, que és el mateix protocol xifrat amb el sistema SSL per a evitar que la informació, quan viatja, pugui ser vista per qui no n’és el destinatari. Recordeu que el protocol d’internet (IP) viatja per encaminadors (routers) que nosaltres no podem saber a priori i que poden ser ‘controlats’ per gent amb ganes de xafardejar.
Links
La informació al web es diu que és hipertextual perquè hi ha links o enllaços dins el seu contingut que et fa anar d’un lloc a un altre.
SSL – TSL
L’SSl o Secure Sockets Layer (capa de sòcol o endoll segur), i el seu successor TSL o Transport Layer Security (segurtat de la capa de transport), són uns protocols que permeten comunicacions segures a internet gràcies a l’encriptació de les dades.
El sistema d’encriptació es pot fer servir en qualsevol protocol d’internet, el web (HTTPS), el correu, l’FTP (SFTP)…
HTML
L’HTML és l’acrònim d’Hyper Text Markup Language o llenguatge de marcatge d’hipertext i com tots sabeu és el llenguatge que es fa servir a les pàgines web per estructurar textos i relacionar-los en format d’hipertext.
És molt important que des del començament es va dissenyar com un llenguatge que separava molt clarament el contingut de l’aparença, però no va ser fins la versió 4 de l’HTML que es van introduir els fulls d’estils, els CSS, que ja deixaven ben clar què era estil i què era contingut.
CSS
CSS és l’acrònim de Cascading Styel Sheets o fulls d’estils en cascada, que descriuen la presentació d’un document escrit en un llenguatge de marques, més comunament en HTML.
Dins els CSS es descriuen els elements de presentació com la disposició, els colors i les pòlisses tipogràfiques.
La definició de cascada fa referència a la inheritància d’un estil per un estil inferior o subordinat: si per exemple definim en l’àmbit superior que el tipus de lletra serà Helvetica, tots els nivells inferiors adoptaran la lletra Helvètica, excepte quan s’indiqui el contrari.
Browser
Un Browser, Web Browser o navegador és l’aplicació de software que fem servir per localitzar, presentar i llegir informació a la WWW.
Els navegadors més coneguts són el Firefox, l’Internet Explorer, el Chrome de Google, el Safari d’Apple i l’Opera, encara que moltes vegades ens referim al navegador com ‘el Google’ 🙂
Òbviament, el primer navegador va ser desenvolupat per Sir Tim Berners-Lee, que el va anomenar WorldWideWeb i, posteriorment, Nexus.. El primer conegut comercialment, creat per Marc Andresseen, va ser el Mosaic el 1993, un dels primers navegadors gràfics, i al cap de poc temps va crear la seva companyia, Netscape, que va presentar el navegador Netsacpe Navigator el 1994 i que va aconseguir el 90% del mercat.
Microsoft va llançar l’Internet Explorer el 1995 i el 1988 Netscape va constituir la Mozilla Foundation per produir un navegador de codi obert que acabaria essent el Firefox.
El Safari d’Apple no va aparèixer fins el 2003 i el Chrome de Google, el 2008.
