25.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.03.2025 - 19:58
Adolescence és, sens dubte, la sèrie del moment. En l’àmbit formal, ha fascinat el públic per les seves interpretacions i perquè cada episodi és filmat en un únic pla seqüència. I en l’àmbit de contingut, aquesta història que té com a punt de partida l’assassinat d’una adolescent i que posa el focus en l’agressor, i no pas en la víctima, ha suscitat tota mena de debats i reflexions. A molta gent li han cridat l’atenció teories o conceptes que no coneixia, com ara, incel o androsfera. Tot i que només apareixen en una part de la trama, és interessant de conèixer-los amb més profunditat per entendre el masclisme darrere d’algunes subcultures d’internet, que si bé són minoritàries poden arribar a tenir influència. Repassem alguns d’aquests símbols i paraules.
Androsfera: També coneguda com a masclosfera o manosfera, que és el concepte que es fa servir a la sèrie. És el conjunt de comunitats en línia que defensen posicions antifeministes –també racistes i homòfobes– i que consideren que els drets dels homes són vulnerats. Dins aquesta xarxa, s’hi podrien incloure els incel, alguns youtubers de la dreta alternativa, els moviments que defensen que els homes són també víctimes d’abusos i injustícies pel fet de ser-ho, els homes que fan servir trucs masclistes per a lligar (“gurús de la seducció”), el moviment MGTOW –sigles en anglès de “homes que segueixen el camí propi”– o algunes publicacions en fòrums exclusivament masculins, com ara, el popular Forocoches.
En alguns casos, aquests fòrums no es limiten tan sols a la propaganda contra el feminisme, sinó que també amenacen dones, fan campanyes per a assenyalar allò que consideren denúncies falses, boicoten webs, publiquen pornografia i, fins i tot, fan públiques fotografies íntimes d’algunes dones. Tot i que aquests moviments tenen diferències entre si, el punt comú és el rebuig al feminisme, que consideren que ha posat en crisi la masculinitat i els ha perjudicat. Defensen un retorn als rols de gènere tradicionals, que consideren que són allò “natural”, recorren a teories de la conspiració i tenen una marcada influència neoliberal, amb connexions amb la ultradreta.
Tot i que la majoria de grups que componen l’androsfera són molt minoritaris, alguns dels missatges que llancen aconsegueixen sortir d’aquests espais-nínxol perquè youtubers o influenciadors que sí que tenen milers o milions de seguidors els difonen. Aquests grans youtubers també es consideren part de l’androsfera i tenen molta més capacitat d’influència.
Incel: Abreviatura de l’expressió anglesa involuntary celibate (“celibatari involuntari”), que fa referència a un moviment misogin sorgit en comunitats virtuals o xats multitudinaris, com ara, 4chan o Reddit. És una comunitat minoritària més present al Canadà, els Estats Units o el Regne Unit, tot i que al país també existeix i també es manifesta a les xarxes socials. A Adolescence s’explica que, simbòlicament, aquesta comunitat s’identifica amb l’emoticona d’una mongeta.
Aquesta comunitat és formada per homes heterosexuals, generalment joves, que voldrien tenir relacions sexuals però que no en tenen. Consideren que és culpa del seu aspecte físic, però també d’avenços socials relacionats amb el feminisme i les dones i homes sexualment actius. Els membres d’aquesta subcultura defensen que tenen el dret de tenir relacions sexuals, que les dones els les deuen. I si elles no ho fan, consideren que poden menystenir-les i reduir-les a l’estereotip que les titlla de cruels i superficials. Amb aquest pretext, fan apologia de la violència masclista, classifiquen les dones segons el seu aspecte, normalitzen el consum de prostitució i qüestionen la llibertat sexual femenina, que consideren que és, en part, la culpable de la seva situació. Alhora, defensen un determinisme biològic absolut: consideren que no formen part del grup d’homes que sí que té possibilitat de tenir relacions sexuals i això els duu a conclusions fatalistes sobre la seva pròpia existència.
Alguns membres d’aquesta comunitat en línia s’han expressat de manera molt violenta amb atacs mortals, especialment contra dones. Per exemple, l’autor d’un tiroteig a Plymouth, al Regne Unit, prèviament havia penjat vídeos parlant de la seva virginitat i també havia comentat que li costava de conèixer les dones, que era incapaç d’atreure-les i que les considerava simples i interessades.
Regla 80/20: És una teoria difosa per la comunitat incel que sintetitza bé el biologicisme fatalista que defensen els seus membres. A Adolescence és representada per l’emoticona del número 100. Creuen que el fet de no ser atractius els impossibilitarà de tenir relacions, i es basen en teories sense base científica com aquesta per a explicar-ho. La teoria defensa que el 80% de les dones només vol aparellar-se amb el 20% dels homes, que, suposadament, tenen més valor sexual. Per als membres de l’androsfera en general, la cosa “natural” és que moltes dones tinguin relacions sexuals amb un sol home amb bons gens. Diuen que és per això que es van desenvolupar institucions com el matrimoni, en què els homes amb pitjors gens tenien “dret” de tenir relacions. Consideren que la llibertat sexual de les dones, el dret de refusar qui vulguin, els ha tornat a deixar en situació de desavantatge.
Seguint amb aquesta teoria, segons que detallava un estudi de la Universitat Rey Juan Carlos sobre aquests fòrums, els incel creuen que les dones refusen sistemàticament els homes no atractius bondadosos i sempre prefereixen els atractius i malvats. És per això que fan servir etiquetes despectives com ara “Chad” o “Stacy” per a referir-se, despectivament, als homes i dones considerats atractius, i també parlen de “Becky” per a referir-se a les dones que consideren que no són atractives.
El focus en el “valor sexual” i en l’aspecte físic és tan important per a ells que difonen continguts destinats a la millora corporal, però sovint el relat té una deriva molt més fosca, i molts acaben concloent que es quedaran tots sols. Aquesta manera de pensar en alguns casos fins i tot arriba a la banalització del suïcidi o la violència, cap als altres o cap a ells mateixos. Sovint són homes amb un físic poc normatiu, que potser han rebut assetjament escolar i a qui la pressió masculina per tenir relacions sexuals sovint els afecta més per aquesta creença que no podran tenir-les mai.
Píndola vermella: Aquest concepte, que a la sèrie queda simbòlicament representat per l’emoticona d’una píndola i d’una píndola al costat d’una emoticona d’explosió, fa referència a un suposat despertar dels homes davant la realitat equivocada que consideren que imposa el feminisme. Aquest símbol té el seu origen en la famosa escena del film Matrix en què el protagonista ha de decidir si vol veure la veritat i prendre la píndola vermella, o prefereix continuar vivint una mentida i prendre la píndola blava.
Tal com es diu a la sèrie, la píndola vermella és “una crida a l’acció per l’androsfera”, una mena de despertar que du a lluitar pels drets dels homes, suposadament vulnerats. Però en la subcultura incel es parla molt de la píndola negra, que té una connotació més fatalista i implica assumir la suposada impossibilitat que un home que no encaixa en l’estereotip de masculinitat normativa pugui tenir una relació.
Andrew Tate: És un ex-boxejador esmentat a la sèrie que ha esdevingut una figura mediàtica de l’extrema dreta i un referent dins l’androsfera. Tate comparteix aquest ideari de la píndola vermella, i n’ha fet difusió, i és famós d’ençà que, el 2016, va ser expulsat d’un programa de telerealitat del Regne Unit per haver agredit una dona.
Amb més de deu milions de seguidors a X i TikTok, sempre ha donat una visió de l’èxit dels homes que es basa en el domini de les dones, la recerca de la submissió femenina i l’acumulació de riquesa. Ha estat vetat a xarxes socials per declaracions en què culpabilitzava les víctimes de violació, ha fet cursos per a convertir-se en proxeneta i va ser arrestat a Romania per tràfic de persones i abús de menors, entre més. A més, ha titllat de putes les seves ex-parelles en públic i, fins i tot, les ha amenaçades. Negacionista climàtic i proper al moviment MAGA (de “Make America Great Again”), ha pogut tornar als Estats Units malgrat tots els problemes legals.
Els cors de colors: Tot i que aquesta simbologia no té res a veure amb l’androsfera, Adolescence també aprofita el significat de les emoticones dels cors de diferents colors per evidenciar l’escletxa generacional entre pares i adolescents. Segons que explica un dels personatges, el cor vermell simbolitza amor; el morat, desig sexual; el groc, interès mutu; el rosa, atracció sense intenció sexual i el carabassa, “tot anirà bé”.
