13.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 14.08.2024 - 02:36
Junts ha convocat un congrés nacional del partit el darrer cap de setmana d’octubre (26, 27 i 28), un congrés que s’avança al d’Esquerra Republicana, que tindrà lloc tot just un mes després. Entre l’un i l’altre es definirà, molt probablement, quina serà la nova etapa de l’independentisme institucional.
Sens dubte, seran congressos molt diferents. Quant al d’ERC, tot indica que Oriol Junqueras agafarà el poder del partit, però interessarà veure si, a banda del binomi Junqueras-Rovira, aquest 40% de vots negatius a la investidura de Salvador Illa pren cap forma.
En l’etapa que comença ara, la incògnita sobre què passarà amb el bloc situat a l’esquerra ideològica és molt important; segurament, determinant. I si ha de nàixer res per a omplir el buit que deixa ERC, té tota la lògica del món que la gent d’Esquerra disconforme amb el canvi de rumb del seu partit tinga alguna cosa important a dir-hi.
Junts ha reaccionat ràpidament, i en l’anunci de la convocatòria del congrés del partit, Jordi Turull ha dit que aquest canvi de rasant podia ser una oportunitat per a l’independentisme: “No és un congrés per a recompondre un partit, sinó per a recompondre i rellançar l’independentisme des del lideratge de Junts per Catalunya”, ha dit.
Això sembla recuperar, novament, la idea de crear un SNP, un partit d’ampli espectre ideològic a imatge del que havia estat el Partit Nacional Escocès.
No és una idea nova. L’àmbit que avui representa Junts ja va tenir a les seues mans de fer-ho, amb la creació multitudinària de la Crida l’any 2018. Allò no va acabar de funcionar, segurament per moltes raons, però va demostrar que era possible agrupar al voltant del president Puigdemont gent d’ideologies diverses. La lluita lamentable per l’hegemonia va tornar a tancar els espais ideològics i Puigdemont, finalment, es va refugiar en la seua gent de sempre.
Veurem com s’organitza la nova època. És evident que hi ha un independentisme d’esquerres i que és molt fort. Una part d’aquest independentisme d’esquerres està còmodament instal·lat en la CUP i, per més dificultats que tinga l’organització, no sembla que necessite fer més maniobres. Però el gruix d’aquest independentisme l’ha representat fins ara Esquerra Republicana. Em diuen que fa dies que hi ha prohoms que parlen amb la idea de crear un nou partit de caràcter socialdemòcrata i independentista, un perfil que Alhora no ha volgut cobrir de manera explícita. Crear un partit nou és una tasca gegantina, realment molt difícil, però és veritat que després de la desbandada d’Esquerra hi ha un espai molt gran sobre el qual créixer que abans no existia.
Probablement, la incògnita principal per a l’independentisme ara mateix és saber si Junts serà capaç, a partir dels seus corrents interns, sobretot, de captar una part substancial d’aquest espai ideològic d’esquerres, refundant-se com un moviment ampli; si els del no seran capaços de recuperar d’alguna manera Esquerra Republicana per a l’independentisme –com deia Joan Puig en aquesta entrevista, rectificant completament la línia del partit i demanant “perdó”–, o encara si algú té l’habilitat i la capacitat de sorprendre amb un nou projecte de l’esquerra que no caiga en els grans errors en què ha caigut el partit de Junqueras i Rovira. La tardor, doncs, es presenta interessant.
PS1. A banda de com es concrete tot això, crec que cal remarcar que Esquerra Republicana de Catalunya encara deu una explicació clara als seus votants i als ciutadans sobre el que acaba de fer. Tot allò de l’ètica republicana hauria de comportar avui explicacions públiques que justifiquen, o simplement raonen, com és que els seus vots han estat decisius no tan sols per a tenir un personatge com Salvador Illa de president, sinó homes com Espadaler o Duch asseguts al consell executiu. El seu silenci és insultant.
PS2. Aquests darrers dies, en els seus comentaris, alguns subscriptors de VilaWeb han criticat durament la gent independentista que es va abstenir en les eleccions. He d’expressar-hi la meua disconformitat. Si hi ha independentistes que s’abstenen, és precisament perquè no troben en l’oferta actual allò que voldrien votar. Entenc que hi haja qui crega que hi ha oferta de sobres i entenc, sobretot, els simpatitzants d’aquest partit o d’aquell altre que voldrien que la gent els votés amb la pinça al nas. Però, si hi ha tanta i tanta gent que no vota, és perquè hi ha raons profundes per a fer-ho, i no s’arreglen precisament desqualificant-los i prou.
PS3. El conseller Lluís Puig continua a l’exili. I, com sempre, té moltes coses sensates a dir. En podeu llegir unes quantes en aquesta entrevista que li ha fet Txell Partal: “Puigdemont ens va demanar que féssim el favor de no acompanyar-lo”
PS4. Quan les vendes de Coca-Cola van començar a caure en picat en algunes parts del Llevant i Àsia per la seua presumpta relació amb Israel, la franquícia de la companyia a Bangladeix va llançar una campanya publicitària costosa amb la participació del famós actor Sharaf Ahmed Jibon, que interpretava un botiguer que assegurava als clients que Coca-Cola no era un producte israelià i afirmava que fins i tot Palestina tenia una fàbrica de Coca-Cola. Però hi havia un problema. La història és fascinant i ens la conta en aquest reportatge el nostre col·lega de The Washington Post John Hudson.
