02.02.2021 - 20:00
En aquesta campanya electoral, qualsevol error pot ser decisiu. I avui, enmig de la batussa partidista, ha esclatat una qüestió que requeriria cirurgia política, i ja se sap que les campanyes són poc amigues de la destresa que requereix el maneig del bisturí, sobretot perquè els interessos creuats fan que tot tremoli. Tot ha començat amb una declaració de Dolors Sabater que la CUP ha matisat després. La periodista de RTVE Gemma Nierga ha preguntat aquest matí a la candidata de la CUP sobre una hipotètica investidura de la cap de cartell de JxCat, Laura Borràs, en un moment en què algunes enquestes pronostiquen que Junts podria guanyar les eleccions amb pocs escons de diferència respecte d’ERC. L’entrevistadora li ha demanat si la CUP investiria la cap de cartell de Junts si, en cas que arribi el moment, continua “imputada” pel Tribunal Suprem, que l’investiga per presumptes irregularitats econòmiques en la concessió de diversos contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, i que podrien significar quinze anys de presó per prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat. “Evidentment que no”, ha respost Sabater. I hi ha admès que “això seria un impediment per a fer-ho, sí”.
Aquesta declaració podia haver estat una línia vermella clau que hagués condicionat totalment l’evolució dels possibles pactes postelectorals. Un punt d’inflexió en la campanya. Perquè si la CUP mantingués aquesta línia vermella i els resultats no s’allunyessin gaire de les tendències en què coincideixen la majoria de sondatges, probablement seria inviable el manteniment parlamentari d’un govern independentista encapçalat per Borràs en cas que JxCat guanyés les eleccions. Però poc després, la CUP ha corregit Sabater.
En un comunicat, la candidatura ha volgut aclarir que “l’únic vet” que han “posat sobre la taula és a un govern que continuï amb la paràlisi dels darrers tres anys”. El tema és espinós per a la CUP, perquè la candidatura pretén de combinar la solidaritat antirepressiva amb un compromís contra la corrupció. I, a més, el seu programa electoral estableix que els processats o investigats per corrupció no han de poder anar a les llistes electorals. De manera que les respostes de Sabater han fet aflorar les contradiccions que els representa la possibilitat d’investir Borràs, que des del principi va argumentar que suportava una persecució política per part del Suprem. La candidata de la CUP ha alertat del perill que els tribunals espanyols s’inventin causes per a perseguir dirigents polítics i ha recordat el cas de Xavier Trias, però això no impedeix que, a parer seu, hauria estat millor que la qüestió s’hagués aclarit abans de concórrer a les eleccions “per més claredat i per més tranquil·litat de la pròpia proposta política”.
La CUP ha subratllat després que “l’independentisme no es pot permetre ni una ombra de dubte”, però ha aclarit que l’únic vet que mantenen és sobre el projecte d’un govern que no avanci. És a dir, que la CUP ha desautoritzat Sabater per segona vegada. La primera ho va fer el consell polític. Després de les declaracions de Sabater dient que estaven preparats per entrar al govern, van aprovar un document que advocava perquè la CUP es mantingués a l’oposició com a “alternativa”.
La resposta de Borràs a les declaracions de Sabater no s’ha fet esperar: “La CUP haurà de decidir si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana”, ha dit breument a TV3.
Més tard, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha dit que ells no s’haurien trobat amb una situació així perquè, si Borràs fos d’ERC, li haurien demanat que no encapçalés la llista: “Sempre que ERC s’ha trobat en una situació d’aquest tipus ha demanat al seu militant, fos qui fos, que renunciés a ser candidat”. En una entrevista a La Sexta, Junqueras ha insistit que ERC és un partit amb noranta anys d’història i cap cas de corrupció. Junqueras, que marca distàncies amb qualsevol mala praxi, no ha fet referència a la repressió. El president Quim Torra ha lamentat que “no es mantingui la solidaritat antirepressiva.
No és la primera vegada que la gestió política del cas de Borràs causa divergències entre les forces independentistes, amb les dificultats que significa trobar l’equilibri entre la solidaritat antirepressiva i una ombra de possible corrupció. També es van fer evidents a l’estiu, amb la votació del suplicatori al congrés espanyol. No van arribar a un acord i, finalment, ERC i la CUP no van participar en la votació, mentre que JxCat va defensar Borràs votant-hi en contra, igual com el PNB que, curiosament, en aquesta campanya ha donat suport al PDECat. “La repressió es combat i no es permet que venci per incompareixença del rival”, va dir Borràs llavors.
El procés contra la candidata de JxCat es troba en procés d’instrucció. Quan va ser citada, Borràs es va negar a declarar perquè no havien presentat les evidències pericials amb què pretenien demostrar-ne la culpabilitat i va assegurar que ho faria quan s’haguessin practicat. La candidata de JxCat està disposada a demostrar la seva innocència fins a les últimes conseqüències, però les declaracions i rèpliques d’avui fan preveure que qualsevol moviment del Suprem després del 14-F pot fer trontollar les negociacions postelectorals entre JxCat, ERC i la CUP, mentre es manté la falta d’acord sobre una estratègia unitària. El que pugui passar dependrà dels interessos de cadascú i, sobretot, de l’aritmètica parlamentària que hagi deixat el 14-F. S’acaba una legislatura amb un final marcat per la inhabilitació d’un president, el Tribunal Superior de Justícia ha posat data les eleccions en un dels moments més complicats de la tercera onada pandèmia i començarà un nou mandat en què el Suprem també tindrà coses a dir.
La xifra
Fins ahir es van registrar 183.000 sol·licituds de vot per correu. Una xifra que, segons el govern, representa un 180% de peticions més que durant el mateix període del 2017. També supera el nombre de sol·licituds que es van fer en les eleccions espanyoles del 2016.
La frase
La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha dit que no hi havia la correlació de forces necessària per a fer el referèndum d’autodeterminació que porten al programa electoral. “No és moment de generar expectatives que no es poden complir”, ha dit. Albiach ha assegurat que els ministres de Podem al govern espanyol sí que donaran suport a l’indult dels presos polítics.
