Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?

Un guàrdia civil que no sap distingir entre Marta Rovira Martínez i Marta Rovira Vergés va ajudar a seleccionar disset correus de 34.000 que van ser segrestats a Jordi Cuixart. I quina selecció en van fer? Per exemple, tal com l’agent ha explicat davant el tribunal, un en què un treballador de banca s’exclamava de l’acció de treure diners de les entitats bancàries com a forma de protesta; o un altre amb una nota de premsa d’Òmnium sobre unes declaracions de Pep Guardiola en un acte a Montjuïc en què feia una crida a la comunitat internacional perquè s’impliqués en el procés; i un altre sobre un projecte per a adreçar-se a l’OSCE, el Consell d’Europa i les Nacions Unides… I què tenien d’incriminatori aquests disset correus dels 34.000 intervinguts? Doncs que ‘això de la internacionalització del conflicte podia tenir relació amb la malversació i les estructures d’estat’, ha dit el sergent TIP S51761E.

El fiscal Javier Zaragoza mirava per damunt de les ulleres amb un punt d’incredulitat; Fidel Cadena es movia a la cadira. I hi havia res sobre reunions de Cuixart amb membres del govern? No. I cap reunió per a parlar del procés constituent? No. Cap reunió sobre coordinació i consignes d’actuació de l’1-O? No. I d’on vindrien els fons per a pagar l’1-O? Tampoc. Semblava ridícul aquest testimoni, proposat per les acusacions, responent a tot això enmig de la sala intimidatòria de vistes del Suprem. Però són proves com aquesta les que han fonamentat l’acusació i la instrucció contra els presos polítics i els han mantinguts tancats durant més d’un any a la presó; amb atestats que diuen coses com aquesta.

Coses com ara que una nota de premsa d’Òmnium fent una crida a manifestar-se davant el Departament d’Economia el 20-S sigui una prova del delicte de rebel·lió, o de sedició. Perquè Cuixart hi demanava una ‘mobilització multitudinària’ perquè s’havien ‘travessat línies vermelles’ amb l’assalt a la Generalitat i les detencions d’aquell dia. L’advocat de Cuixart Benet Salellas demanava a l’agent si el document feia referència a la mobilització pacífica, i la resposta ha estat que ‘expressament no ho deia’. Doncs bé, el document deia clarament això: ‘Cuixart ha insistit que la mobilització ha de ser constant però també ha advertit que cal que sigui pacífica’.

Salellas tenia aquest document a les mans, però no el podia exhibir. Perquè Manuel Marchena no deixa que hi hagi aquest contrast de documents que demostren la validesa i la credibilitat d’un testimoni. És un principi fonamental que la majoria dels advocats dels acusats han anat plantejant des del començament del judici, i que els observadors internacionals que cada dia assisteixen a les sessions (perquè hi van com a públic, no pas acreditats com a observadors) han denunciat. En l’inici de la fase testifical, Marchena va permetre que es projectés algun vídeo. A Mariano Rajoy li van passar imatges de la brutalitat de la Guàrdia Civil contra la gent que anava a votar a Sant Carles de la Ràpita. Abans la sala havia hagut de veure quinze segons de les càrregues de la policia espanyola a l’escala del Pau Claris de Barcelona, amb la puntada de peu voladora.

Quan Marchena va esclatar

Ja en van tenir prou. Marchena va canviar el criteri i ni Zoido ni cap comandament policíac no va poder veure la violència dels seus agents; no se’ls va poder contradir de cap manera quan deien que l’1-O no hi va haver càrregues i que la policia espanyola havia actuat amb ‘exquisidesa’. Des d’aleshores els advocats s’havien resignat a aquest canvi de criteri, fins que es va acostar el començament de les declaracions d’agents de la Guàrdia Civil. Per això divendres van presentar un escrit, una queixa formal en què denunciaven que els impedissin l’ús de material audiovisual, que la constitució espanyola i el Conveni Europeu dels Drets Humans els emparaven. Fins i tot invocaven doctrina del Suprem signada per Marchena mateix, amb una sentència del 2007 que aclaria que quan hi ha una contradicció evident entre el relat d’un testimoni i una prova documental, les parts tenen el dret d’intervenir-hi activament per posar de manifest i mirar de contrarestar aquestes contradiccions.

Això va irritar profundament Marchena. Quan ahir va començar la sessió no va dir ni una paraula sobre aquesta queixa formal. I van començar a desfilar els testimonis. Fins que va ser el torn de Marina Roig d’interrogar un agent, i va recordar la queixa. Marchena va esclatar; va rebregar la cara i va endurir el gest amable impostat d’ençà del primer del judici: no tolerava que li obrissin queixes per escrit ni que li insistissin sobre l’afer dels vídeos. Tema tancat. I falten desenes i desenes d’agents de la Guàrdia Civil que, com vam veure ahir i hem vist avui, construeixen uns relats al·lucinants sobre una violència terrible i mai vista de la gent que es manifestava el 20-S o que anava a votar l’1-O. I això no es podrà contrastar.

Marchena s’ha arrenglerat definitivament amb les acusacions; l’equanimitat del tribunal se’n ressent i les defenses han optat per aprofundir aquest desequilibri. Ho han de continuar fent, perquè és en aquesta contradicció que es fonamenta la vulneració de l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, el relatiu al dret d’un procés judicial equitatiu, que és el text de referència del Tribunal d’Estrasburg. Avui ho ha fet Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva. L’agent R77175H ha fet un relat d’hostilitat i de tensió a l’exterior de la nau de Bigues i Riells on van decomissar milions de butlletes de vot impreses de l’1-O; trenta persones que s’abraonaven contra els furgons de la Guàrdia Civil, fins i tot ‘dos homes d’uns seixanta anys’ que es van llançar damunt els vehicles, que s’hi arribaven a posar davant perquè no avancessin. I definia les tècniques violentes de guerrilla urbana: seure a terra i agafar-se dels braços. Si el relat era grotesc, les imatges haurien permès de contrastar l’ambient d’hostilitat que deia l’agent amb el que hi havia realment. Però no ha estat possible, ni serà possible en cap moment durant la fase testifical del judici. Aquest és el vídeo que Marchena no ha deixat projectar:

#20S fa un any la @guardiacivil 📍Va intervenir 1 impremta a Bigues i Riells.
📍Va venir a escorcollar tmb a les Franqueses.

Gràcies a totes les persones que es van mobilitzar i van defensar el dret a vot de l'1-O. #SeguimPrenentPartit pic.twitter.com/LAMyWTgij8

— CUP Sta. Eulàlia de Ronçana🎗 (@CUP_SER) September 20, 2018

No tan sols és important el contrast entre allò que relaten els agents i les imatges dels fets; també el contrast entre allò que testifiquen i allò que van afirmar en els atestats policíacs que van servir per a incriminar els acusats. Hi ha contradiccions flagrants, que evidencien o bé que el testimoni menteix ara o que mentia aleshores. Per exemple, quan ahir un agent es va treure de la màniga que Carme Forcadell anava amb un cotxe que va passar davant el Departament d’Exteriors el 20-S, en el moment que hi feien un escorcoll i va fer baixar la finestreta per ‘agitar les masses amb la mà’. L’advocada de la presidenta del parlament, Olga Arderiu, li va dir que d’allò no n’havia pas dit res en l’atestat. ‘És que m’ha sortit ara’, va dir l’agent. I Marchena té el cinisme de repetir sempre als advocats quan es queixen de contradiccions com aquesta que ‘la sala no tindrà en compte els atestats, i això és una decisió que afavoreix les defenses i es fa d’acord amb un procés garantista’.

És el parany de Marchena en què ha anat fent caure els advocats de la defensa; han de jugar segons les seves regles, i el marge de maniobra és mínim. Però encara n’hi ha. I aquest és l’envit que tenen ara les defenses, de continuar fent visibles aquestes contradiccions, aprofitant que el judici és públic i que Marchena ho sap. I que el forcin a verbalitzar insinuacions com la que Benet Salellas li ha arrencat avui: que la selecció estrafolària de correus electrònics que la Guàrdia Civil va analitzar per a incriminar Jordi Cuixart de cap delicte no pot tenir valor. Les limitacions que imposa Marchena sobre què poden preguntar els advocats als testimonis, i l’arbitrarietat amb què ho fa, també han empès sovint les defenses a caure en un fangar, i que els costi més de tenir la perspectiva d’allò que és més greu: el judici mateix i tots els drets civils que hi ha en risc. És una lluita de llarg recorregut (el judici no s’acabarà pas en un mes o dos), perquè tot just fa dos dies que veiem agents de la Guàrdia Civil declarant i encara n’han de venir molts més. Per exemple, tots els que testificaran sobre l’1-O. I haurem de sentir-lo com diu tot el mal que va rebre sense poder veure tot el mal que de debò va causar.

VIST i SENTIT

Els magistrats Ferrer i Varela eviten ara la reunió de la Junta Electoral

Una de les polèmiques de l’arrencada d’aquest judici fou la participació de dos dels set magistrats del tribunal, Luciano Varea i Ana García Ferrer, en la reunió de la Junta Electoral espanyola en què es va acordar la prohibició de lluir els llaços grocs en edificis públics a Catalunya. Tots dos són alhora membres d’aquesta junta i, arran de les crítiques pel prejudici ideològic que palesaven sobre una qüestió que és també objecte del judici al Suprem, van dir que no havien participat pas en la deliberació. Avui fonts del tribunal s’han avançat a la possible nova polèmica i han informat que ni Varela ni Ferrer no assistiran a la reunió de demà de la Junta Electoral que ha de decidir novament sobre la qüestió dels llaços grocs. I han assegurat que la sessió del judici no s’interrompria pas, a diferència de l’altre dia.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà continuaran declarant agents de la Guàrdia Civil que van participar en els escorcolls i les detencions del 20-S. És previst que en declarin deu, d’agents. Si hi ha temps de fer-los testificar tots, la setmana vinent declararan els seus caps, els qui van dirigir els dispositius i les investigacions.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat