30.04.2019 - 19:59
|
Actualització: 30.04.2019 - 21:22
Els membres del Tribunal Suprem espanyol han posat avui cara i ulls als murs humans. Per primera vegada, han declarat en el judici contra el procés com a testimonis votants de l’1-O que van ser agredits per la policia espanyola i la Guàrdia Civil, o que van veure de primera mà la brutalitat exercida contra els seus conciutadans. No han calgut vídeos, avui, ningú no els ha demanat. No únicament perquè ja sabien que Manuel Marchena ho hauria impedit, sinó perquè el relat de la quinzena llarga de testimonis ha estat tan contundent que hauria de motivar l’obertura de procediments interns en aquests cossos policíacs per a determinar què va passar i quines responsabilitats s’haurien d’assumir. Això potser passaria en una policia democràtica. En canvi, la realitat és que moltes de les víctimes d’aquella violència són perseguides judicialment o amenaçades per la fiscalia per ‘actitud rebel’.
La selecció de testimonis que ha fet l’advocat Andreu Van den Eynde per a la sessió d’avui ha estat impressionant, perquè ha dibuixat un escenari d’estat d’excepció i d’acarnissament contra la ciutadania que fa miques les declaracions d’agents de la policia. El dubte és, com sempre, si això té gens d’interès per als magistrats.
‘Recordo el so de les porres esberlant caps…’
La Guàrdia Civil va fer córrer sang al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) l’1-O. Fou un dels llocs on la violència policíaca va ser més intensa, on van fer més mal. I aquell atac contra la gent del poble que s’aplegava de bon matí per a votar no l’oblidaran mai, els rapitencs. Tampoc en Joan Pau Salvadó, que aquell dia va anar a votar. Ha explicat que allà tots es coneixien, que l’ambient era familiar, distès i hi havia il·lusió per votar. No s’esperaven que hi anés la Guàrdia Civil, i molt menys que se’ls abraonés amb aquella violència.
‘De cop i volta, van venir més guàrdies civils i ens van començar a pegar.’ És el moment de la declaració que més mal li fa. La imatge d’aquell home corpulent, encongint-se a la cadira, mirant una mica cap avall, cap al buit, cap a un punt imaginari on li anaven passant les imatges de l’horror d’aquell dia. Impressionava molt. Tenia les mans juntes, enllaçant els dits, els polzes cap amunt tocant-se. Rebregava el front, recuperant allò que va succeir, i mirant adés Andreu Van den Eynde adés aquell punt en el buit on es reproduïen les escenes de violència policíaca que va patir en primera persona: ‘Ens empenyien, i alhora obrien els escuts i per baix ens picaven a la panxa, al fetge, a les parts baixes i els més alts, quan s’acotaven pel dolor dels cops, els obrien el cap. Recordo perfectament el so de les porres quan esberlaven un cap; veia amics, gent coneguda, els carnissers del poble….’ A Salvadó li costa molt ofegar les llàgrimes. Alça el cap per evitar-ho, es mossega el llavi inferior i torna a mirar cap avall, fent el gest nerviós de picar amb les puntes dels dits el caire de la taula que té davant. I continua: ‘Vaig veure amics íntims… Pastissers, pescadors… Hi eren tots. Ens coneixem. Gent que plorava, desesperada, molta gent amb por. I jo mateix, amb molta por. Hi havia gent, darrere nostre, cridant als seus familiars que sortissin d’allà, però tampoc no ho podien fer, perquè estaven atrapats.’ Vegeu ací el seu testimoni íntegre:
Una de les icones de la violència de la policia el dia del referèndum és l’escala del col·legi Pau Claris de Barcelona. Els antiavalots de la policia espanyola hi van protagonitzar algunes de les accions de violència més esgarrifoses. La Jordina Carbó era allà, però al primer pis. El seu testimoni ha permès de saber què passava més enllà de l’escala, i sobretot què sentia algú que hi era i que no es pensava pas que la policia hi anés a pegar amb aquella violència.
Del primer pis estant, ho va veure i sentir així: ‘Se sentien molts crits que venien de baix, de l’escala. Estava molt espantada. Al primer pis hi havia molta gent gran, una senyora invident… Recordo un senyor gran estirat a terra que patia del cor. Va arribar la policia al primer pis. Jo tenia un noi al costat. Un agent el va agafar pel coll i la samarreta i el va llençar a terra.’ S’agafa les mans, respira fort i tanca els ulls per recordar. ‘Recordo una noia embarassada que era en una paret. I quan un agent anava cap a ella, un noi, que suposo que era la seva parella, va interposar-s’hi i el van agafar i el van llençar a terra. Hi havia molta gent, feia molta calor. Un agent va venir cap a mi. Jo li deia “pareu, pareu, ja està”… Recordo que ell duia una cadena i la repicava contra la cuixa. Jo estava espantadíssima. I quan li vaig dir que paressin, la resposta va ser estirar-me la bossa… Duien uns malls amb què trencaven cadires, trencaven coses, material… Em vaig situar en una paret, em vaig asseure a terra, vaig trucar al meu germà perquè estava molt espantada i li vaig dir “Uri, són aquí dins, donen cops, i destrossen les coses”… I després d’això, se’n van anar.’ La Jordina Carbó diu aquesta frase esbufegant, com alliberant-se d’un mal.
Tant Joan Pau Salvadó com Jordina Carbó han ofegat les llàgrimes que els pujaven quan rememoraven aquells fets, aquella violència. Les seqüeles psíquiques en tots ells tornen a brollar durant el judici. Així ho han alertat els psicòlegs. Per a tots ells és un tràngol haver de reviure tot allò, i més encara si ho han de fer asseguts com a testimonis sota jurament davant el tribunal que jutja els presos polítics per l’1-O. L’Emili Gaya, un home d’uns seixanta anys, amb el cabell blanc, vestit gris i camisa blanca, alt com un sant Pau, ha explicat què va veure i què va patir a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Ho ha fet aquí, al Suprem, malgrat tot. Malgrat això que declarava fa uns mesos al Regió 7: ‘Hi ha un altre dolor, a part del físic, que encara perdura. Quan veig les imatges, quan recordo tot això… És molt dur. Digerir això és molt complicat.’ Gaya ha explicat: ‘Propinaven cops de porra per totes bandes. Jo tenia els braços alçats, i vaig rebre un cop al cap i vaig caure a terra. Alguna gent em va voler atendre i van ser víctimes de cops de porra.’
🎥 Emili Gaya, votant a Sant Esteve Sesrovires, va patir agressions per part dels agents policials. Avui ho ha explicat al Tribunal Suprem 👇🏻 pic.twitter.com/cKnE4cNNDr
— Catalangate (@catalangate) April 30, 2019
A Ferran Soler, un jove de Dosrius (Maresme) que va anar a votar a l’escola Castell, un sergent de la Guàrdia Civil li va obrir la cella d’un cop de puny. A Eloi Hernàndez, batlle de Fonollosa (Bages), les desenes de guàrdies civils que van irrompre al poble per entrar al saló de plens, on es feia la votació, el van menysprear com a principal autoritat local, el van arraconar, van fer un cordó amb antiavalots a la plaça de l’Església, i van arrossegar i empentar de mala manera la vintena de persones que hi havia assegudes a terra. I van mantenir emmanillat a l’esquena durant quinze minuts al mig de la plaça un jove que sortia de dins del local de votació. A la senadora d’ERC Laura Castel li van pegar per darrere amb la porra quan enregistrava imatges amb el mòbil de les càrregues que hi havia a l’institut Tarragona.
Un rere un altre, els testimonis han anat assenyalant uns excessos i una violència policíaca desproporcionada i gratuïta. En alguns casos, com a Sant Esteve Sesrovires, els antiavalots continuaven pegant a la gent davant una porta, sabent que hi havia un altre accés lliure, amb la porta oberta i no blocada per a poder entrar al col·legi; i a Fonollosa mateix van continuar agredint la gent de la plaça tot i saber que l’urna que cercaven era en una altra banda. Què feien els jutges mentre declaraven aquests testimonis? En general, els han anat escoltant amb atenció, i tret d’Antonio del Moral i de Juan Ramón Berdugo, pràcticament no prenien nota. I els fiscals? Javier Zaragoza se’ls mirava amb aquesta cara:
Als testimonis, no els han vist en cap moment com en Julià, en Joan Pau, l’Emili, la Jordina, la Pilar, sinó com a parts de murs humans, de masses rebels a qui la fiscalia ja ha dit que vol investigar per conductes rebels. Les acusacions demanaven a tots els testimonis si no sabien que aquella votació havia estat prohibida, si no estaven al cas que havien enviat piolins a Catalunya a impedir el referèndum, si els havien donat instruccions per anar blocar col·legis, si hi havia insults als agents… Preguntaven, amb un to d’amenaça i advertiment, si no sabien que el TC havia suspès el referèndum i que el TSJC havia ordenat a les policies d’impedir-lo. I les respostes eren, invariablement, que ells se sentien concernits pel seu dret inalienable de votar i d’expressar-se, de manifestar-se.
La clau és com ho veuran els jutges. I és un mal presagi –i no és pas el primer cop que passa– que quan un dels testimonis ha relatat els mètodes intimidatoris de la Guàrdia Civil a Sant Julià de Ramis, i els ha qüestionats, un dels magistrats hagi remugat: ‘Intolerable’. Ho ha dit amb veu prou alta perquè els advocats l’hagin sentit. Sí: intolerable.
MÉS INFORMACIÓ
Hi ha dades sobre totes aquestes agressions de la policia l’1-O. Van ser 1.066 ferits, tal com ha recordat al tribunal l’ex-director del Servei Català de Salut David Elvira, que també ha declarat com a testimoni. Convé recordar l’informe de la doctora Núria Pujol Moix, detallant tots aquests ferits, que va fer públic fa uns mesos a VilaWeb. Vegeu-lo: Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O.
QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?
La setmana vinent hi haurà quatre dies de judici, de dilluns a dijous. Continuaran declarant més votants de l’1-O que van ser víctimes de la violència policíaca. Abans, dilluns, començaran testificant el comissari dels Mossos d’Esquadra, Sergi Pla, i el consell del sindicat de comandaments dels Mossos, Josep Guillot, ambdós proposats per l’advocat Xavier Melero. Dilluns també declararan cinc agents dels Mossos d’Esquadra, l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias; l’activista Martí Olivella; el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, i dirigents de l’ANC.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
