Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici

Manuel Marchena interromp el fiscal Javier Zaragoza, renyant-lo perquè fa preguntes reiteratives al comissari dels Mossos Ferran López, que declara com a testimoni en el judici contra el procés. Però introdueix un breu comentari que passa una mica per alt, però que és revelador de fins a quin punt la declaració d’avui és transcendental per al magistrat. ‘Algunes de les qüestions que respon el testimoni són reiteratives, però n’hi ha hagut d’altres que són inèdites’. Inèdites, ha dit Marchena. De ben segur que tenia al cap una revelació que ha fet López i que ha sorprès tothom, sobre la famosa reunió del 28 de setembre a Palau entre la cúpula dels Mossos i el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Forn. López ha semblat que tenia ganes de dir-ho, que ho tenia ben pensat, i amb aquelles mans de policia fortes, endurides, ben juntes damunt la taula i mirant a la dreta de reüll el fiscal ha dit, enfocant bé la veu al micròfon: ‘Puigdemont ens va dir que si es produïa la situació que prevèiem, declararia la independència. Ho recordo perfectament’.

Quina situació preveia la direcció dels Mossos? López no ha recordat massa les paraules amb què ho van expressar als membres del govern aquell dia a Palau, però sí la idea, és a dir, que hi podria haver l’1-O una ‘tensió social’, ‘efervescència’, o d’altres expressions que venien a dir que la gran quantitat de gent que es mobilitzaria per al referèndum afegida als quinze mil agents de policia que es desplegarien per a evitar-lo farien que hi hagués problemes. Una previsió que, segons ell, efectivament es va acomplir l’1-O. Això també ho havien declarat els altres membres de la cúpula dels Mossos presents en aquella reunió del dia 28, Josep Lluís Trapero, Manuel Castellví i Emili Quevedo. Però cap d’ells no havia esmentat mai aquestes paraules de Puigdemont que ha destacat Ferran López sobre la intenció de declarar la independència si hi havia un escenari de conflicte o de violència.

Per què ho ha dit?

Per què ha dit això Ferran López? Com havien fet els altres comissaris, López ha explicat que Puigdemont, una vegada advertit, els havia dit que fessin la seva feina, que fessin el que haguessin de fer, però que el referèndum es faria, que l’1-O tiraria endavant. I llavors López ha afegit això altre que també li va dir Puigdemont. El fiscal Zaragoza ho ha aprofitat per demanar-li si la posició que havia verbalitzat el president era compartida per Junqueras i Forn, i ha respost que sí, que tenien una posició comuna. Per què ha dit això Ferran López? El gruix de la seva declaració d’avui aprofundeix un element molt important que ja va posar damunt la taula el major Trapero, que és la desvinculació de la direcció dels Mossos del projecte polític del govern amb el referèndum de l’1-O.

Aquesta desvinculació, rotunda i clara, i reiterada per tots els comissaris que han declarat, desarma l’acusació de la rebel·lió. I en un sentit literal: li pren les armes, esvaeix l’argument repetit tantes vegades pels escrits d’acusació i per les interlocutòries del jutge Pablo Llarena durant la instrucció segons el qual el govern disposava d’un cos armat de disset mil agents al seu servei per a imposar a la força la declaració d’independència. Amb testimonis com el de Ferran López això s’ensorra. Però l’afegitó d’avui sobre les paraules de Puigdemont introdueix un altre element el recorregut del qual és una incògnita. Marchena l’ha remarcat, i sovint són més importants aquelles paraules o expressions que deixa caure com qui no vol la cosa que no aquelles que expressa amb rotunditat. Sense afegir aquest comentari sobre Puigdemont, l’argument de la desvinculació dels Mossos amb la direcció política del govern era igualment sòlid, i pot enfortir igualment la defensa de Trapero i de la resta de la cúpula dels Mossos que serà jutjada a l’Audiència espanyola amb les acusacions de rebel·lió i de sedició. Per què López ha dit això és una incògnita.

Puigdemont a la sala

Durant el dia hi ha hagut un munt d’especulacions al Tribunal Suprem sobre l’efecte que pot tenir haver dit això que suposadament va dir Puigdemont. Després no hi ha hagut cap advocat que hagi preguntat a López sobre aquestes paraules. Li hauria correspost en tot cas a l’advocat de Puigdemont de fer-ho. Però el president resulta que no és al Tribunal Suprem, perquè el Suprem mateix no ho va voler, perquè només l’hauria pogut jutjar per malversació, i no pas per rebel·lió. Llarena, Marchena i companyia volien evitar situacions com la que s’hauria produït avui: el focus de les acusacions sobre Puigdemont per una afirmació que els sembla que pot apuntalar l’acusació de rebel·lió (per haver dit que faria la DUI en cas de violència) contra els membres del govern sense poder condemnar el president per rebel·lió, ni per conspiració per a la rebel·lió, ni per sedició. Només per malversació. Perquè la justícia alemanya va dir que no n’hi havia de cap manera.

I ara tot són especulacions sobre quina transcendència jurídica pot tenir el comentari de Ferran López. Conspiració per a la rebel·lió? L’advocada Isabel Elbal explicava fa poc en aquesta entrevista de Josep Rexach que la declaració de Trapero al Suprem ‘encaixava com un guant en la conspiració de la rebel·lió’. Doncs això que ha dit Ferran López sobre Puigdemont, encara més. Per a la rebel·lió, el tribunal necessita l’ús de la violència per a proclamar la independència. A efectes jurídics la independència no es va dur a terme, no es va fer efectiva, i de violència per a atènyer-la tampoc no n’hi va haver. Poden mirar de deixar-ho en el terreny de la conspiració, doncs, al·legant que un president que no pot ser jutjat va portar el seu govern, alguns consellers del qual són asseguts al banc dels acusats, a conspirar per la rebel·lió. És incongruent, però no tenen pas gaire més material. I la violència? Els queda ‘la massa’, que repeteixen sense parar els guàrdies civils, i la voluntat del govern –tal com ells ho veuen– d’utilitzar la tenalla entre la gent mobilitzada i els Mossos per a declarar la independència. Aquest és el relat acusatori.

El cara a cara amb Pérez de los Cobos

Per això és tan important la declaració d’avui de Ferran López, perquè trenca aquesta tenalla amb què han argumentat la rebel·lió però els enlluerna amb una possible conspiració. Segons Marchena, la declaració de López toca ‘un element nuclear de l’objecte d’aquest judici’. El magistrat s’hi ha referit així quan ha dit a l’advocat Xavier Melero que el tribunal ajornava la decisió sobre un possible cara a cara entre el comissari dels Mossos i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Melero ha fet notar que hi ha una contradicció flagrant entre el testimoni de l’un i el de l’altre, sobre aquesta qüestió ‘nuclear’. Perquè López, com a interlocutor directe amb Pérez de los Cobos durant els dies previs a l’1-O, afirma que tots dos van acordar el dispositiu dels Mossos d’Esquadra per al dia del referèndum, que diu que era un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola. López ja ho va dir en la declaració que va fer a l’Audiència espanyola en la causa contra Trapero. I Pérez de los Cobos va dir que això era mentida, que López no l’havia informat del dispositiu dels Mossos i que considerava el pla d’actuació una farsa. Per a Marchena és important determinar qui diu veritat, perquè el relat de l’acusació pot quedar coix del tot, i és aquí on pot caure definitivament el factor dels Mossos per a la rebel·lió.

Si és així, i d’acord amb els seus arguments, als fiscals pràcticament només els quedaria de provar de gratar alguna cosa de les mirades d’odi, de les banderes d’Òmnium, dels crits i pintades de ‘votarem’ i de la gent asseguda a terra amb els braços enllaçats per a dir que hi va haver una violència que justifiqués una sedició o, afegida a unes paraules que diu Ferran López que va dir Puigdemont però que ningú més diu haver sentit, si hi va haver una conspiració d’alguna cosa. I així, sumant-hi uns quants anys de presó per una malversació que tampoc no hi ha manera de demostrar, n’acabi sortint un còmput d’anys raonable per al propòsit de càstig amb què va començar tot aquest muntatge.

VIST I SENTIT

L’esglai de l’observadora islandesa al Suprem

La islandesa Katrín Oddsdottir, advocada en drets humans que va participar en la redacció de la nova constitució del seu país, va arribar ahir al Tribunal Suprem espanyol per a participar en la missió d’observació internacional de l’International Trial Watch. Avui hi hem pogut parlar, i s’ha declarat esglaiada pel que va veure, i pel que va saber sobre com va avançant aquest procediment judicial. Allò que més l’ha colpida és l’arbitrarietat que ha vist en el procediment, en el fet que el jutge Manuel Marchena fixi uns criteris a l’hora d’utilitzar els vídeos i uns altres elements documentals per a contradir testimonis, que canviï després aquest criteri i que impedeixi de contrastar la credibilitat dels testimonis.

‘La manca de previsibilitat de la justícia és una anomalia democràtica’, diu Oddsdottir. L’arbitrarietat en el procediment és una vulneració, i l’advocada islandesa afegeix que veu que les defenses estan lligades de mans. ‘La fiscalia té una espasa; la defensa en té una altra, però aquesta cada vegada és més curta i més curta.’ I no tan solament això: troba impressionant que la fiscalia faci aquesta mena d’interrogatoris tan suggestius, criminalitzant directament actituds que tenen a veure amb la protesta i la mobilització, amb la llibertat d’expressió. Explica que al seu país la fiscalia manté la posició d’objectivitat i neutralitat sobre els fets quan assumeixi una posició de defensa del bé públic. I al Suprem espanyol, amb l’actitud dels fiscals, no hi veu pas això. L’escenificació, conclou, li fa la impressió de condemna anticipada.

MÉS INFORMACIÓ

A la tarda han testificat uns quants agents de la Guàrdia Civil que van participar en l’atac contra alguns col·legis de l’1-O. Un d’aquests ha explicat com va ser la intervenció a l’escola Joventut de Callús (Bages). L’agent ha relatat un ambient de violència contra els policies que no s’ajusta a la realitat, perquè els votants van seure a terra amb els braços amunt mentre la policia colpejava amb els escuts i les porres, com es pot veure en aquest vídeo:

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà es reprendrà el judici amb el testimoni de darrer comissari dels Mossos d’Esquadra que queden per a declarar, Joan Carles Molinero, un dels homes de confiança del major Josep Lluís Trapero. Després d’ell declararan una quinzena d’agents de la Guàrdia Civil que van participar en els atacs contra col·legis de l’1-O.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 3 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir