La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó

A la penúltima pàgina de l’escrit definitiu de conclusions de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés, hi ha aquesta frase: ‘Interessa l’aplicació de l’article 36.2 del codi penal, en els termes que estableix la citada previsió legal.’ És un dels pocs afegitons dels fiscals en un text que és pràcticament calcat al que van presentar just abans del començament del judici, tret de la inclusió d’un aspecte rellevant aparegut en la prova testifical: una reunió a Palau el 28 de setembre del 2017 entre la cúpula dels Mossos i els principals dirigents del govern. Però què significa aquest article, el 36.2, i per què demanen al tribunal que l’apliqui? El propòsit de la fiscalia és, en cas de condemna, impedir que els presos polítics puguin gaudir de cap mena de beneficis penitenciaris fins que no hagin complert la meitat de la pena. És a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons mitjançant Serveis Penitenciaris, als presos condemnats no els pugui aplicar el tercer grau.

El judici no ha servit pas perquè la fiscalia o l’advocacia de l’estat canviessin de parer sobre les acusacions tan greus que van presentar, respectivament, de rebel·lió i de sedició. Tot i haver escoltat mig miler de testimonis durant quatre mesos, no han vist pas que no tinguin cap mena de fonament; ans al contrari, mantenen la petició de penes. La de la fiscalia va de setze anys de presó a vint-i-cinc i hi afegeixen encara la demanda d’aplicació de l’article 36.2, que diu que, als presos condemnats a cinc anys de presó o més, el jutge o el tribunal podrà ordenar que no els concedeixin el tercer grau –és a dir, poder sortir de la presó durant el dia– fins que no hagin complert la meitat de la condemna. Es tracta d’una previsió que, segons aquest mateix article, és de compliment obligat en delictes ‘referents a organitzacions i a grups terroristes i delictes de terrorisme’, en ‘delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal’, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors. La fiscalia vol, doncs, que als presos polítics els apliquin la mateixa restricció que a aquesta mena de delinqüents.

El grau de càstig i d’escarment a aplicar

Els juristes consultats coincideixen en la sorpresa perquè els fiscals facin aquesta petició expressa en un escrit de conclusions, car és pràcticament inèdit. Si hi ha cap article del codi penal que preveu res de rellevant per a la causa, el tribunal ja ho tindrà en consideració. La petició d’aplicar el 36.2 denota, en tot cas, una voluntat de càstig i d’escarment amb totes les conseqüències; és un missatge polític enviat per la fiscalia del Suprem preveient el probable retorn dels presos a les presons catalanes, sigui en el moment que el judici quedi vist per a sentència o bé quan s’hagi fet pública la sentència condemnatòria. És clar que la setmana vinent els advocats dels acusats defensaran en l’exposició dels informes finals l’alliberament provisional dels presos polítics, si més no mentre no es faci pública la sentència. I hi tindran més arguments de pes, com ara la resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU.

Alguns dels observadors internacionals presents aquesta setmana al Tribunal Suprem, en veient l’acabament pròxim del judici, ja expressaven la preocupació per les maniobres que podria fer la sala per a impedir que els presos, bo i condemnats, tinguessin cap benefici penitenciari. Aquests observadors recorden que la sentència ja serà ferma, perquè ja no hi haurà pas la possibilitat de recórrer a cap altra instància judicial ordinària (precisament una de les vulneracions de drets denunciades repetidament per les defenses). Si és així, com a presos penats i no provisionals, haurien de poder ser classificats en el tercer grau pels Serveis Penitenciaris de la Generalitat. La fiscalia i el jutge s’hi poden oposar, però el govern pot recórrer a l’article 100.2 del reglament penitenciari, pensat per a fer més flexible l’aplicació del tercer grau en alguns presos determinats. És a dir, que es pugui fer efectiu malgrat l’oposició del jutge, si més no de manera temporal. És el cas que Serveis Penitenciaris va aplicar a Oriol Pujol en una decisió controvertida i molt discutida políticament, precisament la setmana passada.

Ara, abans no s’esdevingui tot plegat, serà el govern espanyol qui en primer lloc haurà de moure fitxa. És al ministeri de l’Interior que correspon de decidir a quins centres hauran de romandre els presos, si a Catalunya o a presons espanyoles. El precedent immediat fa pensar que serà a presons catalanes, perquè és com ho va ordenar el ministre Fernando Grande-Marlaska poc temps després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa mercès al suport dels independentistes a la moció de censura contra Rajoy. Ara caldrà veure si en aquest context polític en què Sánchez i el PSOE despleguen un cordó d’aïllament envers l’independentisme, en què l’hostilitat va en augment, prendran la mateixa decisió.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau