Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena

La fredor de Manuel Marchena com a presagi. Després de tota una tarda amb una càrrega emocional i política altíssima, amb uns al·legats històrics dels acusats en sengles darreres paraules, el president de la sala del Tribunal Suprem on s’ha fet durant quatre mesos intensos el judici contra el procés ha pres la paraula i ha dit amb un fil de veu: ‘Moltíssimes gràcies a tothom, vist per a sentència.’ La gelor de dos segons del magistrat ha retornat tothom al punt de partida, ha fet aterrar els pensaments que els discursos dels presos polítics havien enlairat i ha recordat que després d’aquest judici polític pesa encara l’amenaça de vint-i-cinc anys de presó per a Oriol Junqueras; de disset anys per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez; de setze per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa; i de set anys per a Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Això no ha canviat pas i el judici s’ha acabat com va començar, amb autoritats a la sala, amb els passadissos plens, amb programes en directe de televisions catalanes i espanyoles, i amb una certa (poca) cobertura de mitjans internacionals. Però amb una cosa que sí que ha canviat a la sala, que no hi era el 12 de febrer: l’emoció en una banda i les mirades avergonyides i incòmodes a l’altra.

Javier Zaragoza, el fiscal més agressiu, el qui va parlar de cop d’estat la setmana passada, iniciador el 2015 i culminador ara de la causa general contra l’independentisme, no hi era, en aquestes darreres hores de judici. Tampoc Consuelo Madrigal, dona de confiança del Partit Popular. Hi havia Fidel Cadena i Jaime Moreno. I han anat rebent les descàrregues que els venien de la cadira dels testimonis, habilitada avui per al torn de les darreres paraules dels acusats, que els han demanat, l’un rere l’altre, com podia ser que amb el que s’ha vist ací durant aquests mesos fossin capaços de mantenir aquestes acusacions. Amb prou feines Cadena i Moreno si podien mantenir-los la mirada, sempre baixa, la cara encarcarada i sense moure’s ni un mil·límetre de la cadira.

Avui els presos s’han pogut expressar sense que Marchena els interrompés dient que allò era impertinent, a diferència de les declaracions que van fer al començament de la vista. Aquests al·legats finals rarament tenen cap validesa jurídica ni influeixen els jutges a l’hora de deliberar ni de dictar sentència, i aquesta és la idea que transmetia el president del tribunal, que ha anat sentint totes les intervencions amb un posat d’escoltar atentament, amb la barbeta descansant al palmell de la mà i els ulls mig clucs, com de no clissar-hi bé, amb un posat d’altivesa, de mirar-s’ho des d’aquesta posició seva per damunt de tothom. Tots els magistrats atents, amb mirada greu, algun prenent notes, Marchena amb la satisfacció d’haver tingut controlada la situació en tot moment, i a Madrid ja hi ha qui li vol dedicar carrers i tot.

La sorprenent brevetat de Junqueras

Junqueras ha tornat a parlar a la sala, ‘per segona i darrera vegada en aquest judici’. Ha estat el qui ha intervingut primer però sorprenentment amb més brevetat. Ha volgut ser discret, en un discurs de quatre minuts escassos en què ha començat amb una citació del cançoner de Petrarca, convidant a escoltar, recordant que votar o que defensar la República no pot pas ser un delicte i dient que el conflicte ha de sortir de l’àmbit judicial i resoldre’s políticament.

Ha tornat a seure aquesta tarda als bancs centrals de la sala, els dels acusats, després d’haver passat els quatre mesos darrere el seu advocat, Andreu Van den Eynde. Romeva ha parlat tot seguit, i ha estat més dur, adreçant-se als fiscals, acusant-los d’exagerar i de tergiversar en cerca d’un escarment i del càstig contra una ideologia. Ha acabat amb un oferiment de mà oberta, com el que va fer el seu advocat ahir, reblant una tomb estratègic final de la defensa seva i de Junqueras de concòrdia, per a dir al tribunal que té a les seves mans la solució o la perpetuació del problema.

‘No es persegueixen idees polítiques, va dir la fiscalia. En dubto’, ha dit Joaquim Forn, ell que és un dels exponents més clars, més literals, d’aquesta persecució. Perquè, tal com ha recordat, el jutge instructor Pablo Llarena va arribar a escriure en una interlocutòria del febrer del 2018 que no el deixava anar en llibertat provisional, malgrat haver renunciat a l’activitat política, perquè la seva ideologia independentista, el seu anhel d’una Catalunya independent, no s’havia esvaït. Forn ha deixat damunt la taula la part més vergonyosa d’una instrucció que estigmatitza Marchena i tot el tribunal. ‘Però després de dinou mesos de presó, els meus ideals continuen ferms’, ha reblat.

La veu esquinçada de Turull

Heus ací una constant en les intervencions que hi ha hagut tot seguit, començant pel vibrant i emotiu discurs de Jordi Turull: que tota aquesta repressió no els ha servit de res, perquè l’independentisme continua guanyant eleccions i perquè els principals acusats d’aquesta causa, bo i sabent que poden ser condemnats a molts anys de presó, mantenen la determinació de treballar perquè Catalunya sigui independent. ‘No escapçareu la voluntat de decidir del poble Catalunya. La societat catalana és adulta’, ha dit Jordi Turull. Ha estat el primer de fer una bona part del discurs fitant els fiscals, que no sabien on mirar. ‘Voleu un escarment costi què costi. Que digueu que un referèndum és un delicte per més que sigui despenalitzar fa pànic. Teniu un desconeixement que fa vergonya del funcionament de la Generalitat o del Parlament de Catalunya…’

Fins que se li ha esqueixat la veu, emocionat quan volia expressar la gratitud envers la seva família, la seva muller, les seves filles. ‘La meva família és el millor regal que m’ha fet la vida… Elles ja saben què els vull dir.’ L’impacte personal, familiar, de persones que fa tres-cents, quatre-cents, cinc-cents, sis-cents dies que són en presó preventiva s’ha fet sentir en aquesta sala, davant la incomoditat permanent dels fiscals, el posat hieràtic de Marchena i les llàgrimes als ulls d’alguns advocats que en alguns casos han estat també amics dels presoners. L’impacte familiar que també ha fet avinent Josep Rull: ‘Vosaltres heu decidit que jo no vegi créixer els meus dos fills, de 4 i 10 anys, però no impedireu que els doni el testimoni d’un compromís per la lluita democràtica, apassionada, perquè demà puguin viure en un país millor i lliure, en una república catalana en què ningú no pugui ser empresonat per les seves idees. Ens en sortirem. Després de nosaltres en vindran més.’

‘No voldria ser a la vostra pell’

L’impacte de veure algú com Dolors Bassa, professora, acusada de rebel·lió per una vaga general concertada amb sindicats i patronals. ‘Sóc innocent, ho dic amb veu clara’, ha expressat, mirant fit a fit Marchena. ‘No voldria que la meva néta de quatre anys hagués de sentir res sobre un procés contra Catalunya quan llegeixi els llibres d’història. Això depèn de la vostra sentència. La sentència pot ser una solució. No seria la meva llibertat, sinó la llibertat de moltes persones.’ La interpel·lació directa als magistrats ha estat constant, com la que ha fet Jordi Sànchez: ‘Jo crec que no podeu resoldre el problema, perquè és polític. Però teniu la responsabilitat de no agreujar la crisi política. No m’agradaria ser a la vostra pell per a donar resposta a això que s’ha suscitat aquests mesos aquí.’

La majoria duia un full amb anotacions, també Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, els tres acusats de la darrera fila, els qui són en llibertat provisional, demanant també al tribunal que aturi la repressió, que no empitjori el conflicte polític amb la decisió que pugui prendre amb la sentència. No duia cap anotació Carme Forcadell, que ha fet una intervenció impressionant, deixant caure, com lloses, les paraules de condemna contra la seva situació injusta, mirant sense parpellejar adés Marchena adés els fiscals, dient-los que ells saben i ella sap que l’han jutjada ací per rebel·lió perquè és qui és i no pas pel que va fer. Ella jutjada ací, els altres membres de la mesa, al TSJC per desobediència. ‘En aquest judici s’ha fet un esforç extraordinari per visibilitzar-me, que sortís el meu nom tantes vegades com fos possible, per diferenciar-me dels companys de la mesa, per incriminar-me, sense cap prova. Sembla que no hagi servit de res aquest judici; han passat testimonis, i no ha servit de res, les acusacions tenien l’oportunitat de canviar l’escrit, i no ho van fer, Tenien la fèrria voluntat d’incriminar-me.’

Cuixart a Marchena: ‘Ho tornarem a fer’

I Cuixart, tal com va passar el 12 de febrer, ha anat un pas més enllà, fent un discurs intens i apassionat. I ara sí que ha pogut condemnat de viva veu l’actitud de Felipe VI el 3 d’octubre, sense que aquesta vegada Marchena el tallés. Als magistrats els han molestat les paraules de Cuixart: ‘El discurs del rei espanyol va ser d’una gran profunditat? Sí, sí, i d’una enorme decepció, de molta gent, perquè va avalar la impunitat de la brutalitat policíaca. És que les imatges eren molt potents, i fou una oportunitat que va deixar perdre el cap d’estat…’, ha dit el president d’Òmnium. ‘No renunciem a la condició de presos polítics. És un judici a la democràcia. Això que fem és exercir drets fonamentals.’ Cuixart parlava amb rapidesa i claredat, ara parlant als fiscals: ‘Jo us anava escoltant; dèieu que jo feia crides a la mobilització permanent. És que és veritat! És clar que ho vaig fer! I tinc l’obligació de tornar-ho a fer, la mobilització permanent, cívica, pacífica…  Sí, senyors fiscals, la mobilització permanent, i el dret de protestar. Voleu que la gent deixi de protestar, i no deixarem de protestar. Estem obligats a continuar protestant perquè els nostres fills també puguin protestar.’

I en acabat ha mirat Marchena per a recordar-li el tort que va fer a Marina Garcés. I per a dir-li això: ‘La meva prioritat no és sortir presó. Som en una causa col·lectiva i de la decisió del tribunal en traurem una lliçó, i us vull dir que la meva prioritat és continuar lluitant en la resolució del conflicte. Estic convençut que ho tornarem a fer.’ Una darrera frase que resumeix el sentit d’aquestes darreres paraules, que el tribunal ha escoltat però que no ha apuntat, perquè la decisió és possible que ja hagi estat presa. Ara els queda escriure-la i culminar el càstig. ‘Vist per a sentència’, ha dit Marchena amb una veu freda i apagada. ‘Desallotgeu la sala’.

MÉS INFORMACIÓ

Vegeu ací: [VÍDEOS] Els emotius discursos dels presos recordant les famílies i plantant cara al tribunal

Per a fer-vos una idea de com s’ha viscut des de dins la sala aquesta darrera fase del judici, llegiu la crònica d’Andreu Barnils: Final de judici dins la Torre de Mordor

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
• 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
• Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
• 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
• 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
• Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O