La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem

Fa un parell de mesos va testificar al Tribunal Suprem un tinent de la Guàrdia Civil que va dir que li semblava esperpèntic haver de parlar de la seguretat davant d’Economia el 20-S amb Jordi Sànchez. Aquest individu, amb aquesta concepció de la mediació policíaca, ha tornat a venir avui a la sala de plens del Suprem en el judici contra el procés. L’agent C57393S ha vingut acompanyat d’un sergent de la Guàrdia Civil, proposat com a expert per la fiscalia. El mes de març va declarar com a testimoni de càrrec sobretot contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; avui ha comparegut com un expert proposat també per l’acusació. Expert en què? Expert en l’anàlisi de ‘la documentació decomissada en els escorcolls al despatx de Josep M. Jové i al de Lluís Salvadó‘. Per aquí ja no hi han passat pas, les defenses, per l’escàndol que un guàrdia civil que va testificar contra els acusats vingui avui a parlar com un expert. Si no hagués estat per la insistència d’Andreu Van den Eynde, Marina Roig i Olga Arderiu, el tribunal hauria permès aquest abús.

El fiscal Javier Zaragoza havia de dirigir l’interrogatori als dos guàrdies civils. Al primer l’han fet fora perquè era innegable l’argument dels advocats de les defenses. Al segon, el tribunal l’ha reconvertit en testimoni de càrrec, i ja no podia parlar com a expert. Zaragoza es neguitejava, perquè aquesta era la seva principal prova pericial de càrrec per la rebel·lió, per a remuntar un argument que ha sortit força malparat aquests últims dies, aquell que diu que la mobilització social va ser planificada, promoguda i organitzada pel govern com una arma per a fer agenollar l’estat. Zaragoza feia preguntes que no eren pertinents al guàrdia civil, que maldava per ajudar-lo, fent-li un mal favor perquè la seva excessiva càrrega valorativa l’invalidava com a testimoni. ‘Hi havia anotacions al despatx del senyor Jové?’, demanava Zaragoza. ‘Hi havia, com deia vostè, anotacions sobre la mobilització ciutadana, i és interessant de dir que és una mobilització coordinada des del govern, des d’una de les institucions de la Generalitat.’ Els advocats salten, Marchena també. Aquestes preguntes amb aquestes respostes valoratives no es poden fer. ‘Vistes les dificultats enormes per a continuar amb  l’interrogatori, el ministeri fiscal renuncia a continuar la declaració.’

Advocats 1 – Zaragoza 0

El cas era massa escandalós, i no ha passat pel sedàs de la mínima pulcritud processal. Però aquests dos dies de fase pericial han servit per a veure la profunditat de la sala de màquines de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme per l’1-O. Els experts citats per les acusacions per a demostrar amb dades pretesament tècniques, objectives, científiques, que hi va haver malversació i sedició o rebel·lió han demostrat un biaix polític, una intenció evident de recaragolar les dades amb què treballaven per a poder inculpar els acusats. La demostració més esperpèntica l’hem tinguda avui al matí, quan Marchena ha posat, cara a cara, dos experts de l’acusació i dos de la defensa que han discutit i discrepat, de vegades amb una agror evident, sobre el cost de l’ús dels locals de votació de l’1-O. Els experts acusatoris, un de la societat estatal de gestió immobiliària del patrimoni (Segipsa) i un altre d’una societat de taxació, deien que la utilització de més de dos mil col·legis públics per al referèndum va tenir un cost de 900.000 euros per a les arques públiques, perquè a la pràctica era com si haguessin estat llogats. I els experts de la defensa, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, es posaven les mans al cap. Perquè l’informe de l’acusació era ple d’errors, perquè no s’havia tingut en compte ni tan sols si els col·legis de què parlaven havien obert, ni quina titularitat tenien, i sobretot perquè no són locals del mercat del lloguer. Tanmateix, el senyor de Segipsa ja ha introduït la dada: 900.000 euros més per a carregar a la malversació.

Que s’han de sumar a 900.000 euros que quatre expertes van quantificar ahir de diners públics gastats l’1-O. Totes quatre eren advocades de l’estat, tres de les quals formaven part de l’equip de l’ex-ministre espanyol Cristóbal Montoro, un dels principals testimonis de càrrec contra els acusats. I una, a més, n’era assessora. Expertes, sí, però de part. Van explicar que no calia que un servei fos pagat per part de la Generalitat perquè hi hagués un perjudici econòmic, una disminució patrimonial, en l’administració. I amb aquesta lògica, i computant com a despesa de l’1-O la contractació d’experts i acadèmics per part del Diplocat o la campanya de difusió del registre de catalans a l’exterior perquè poguessin disposar del Carnet Jove entre més serveis, van concloure que la despesa pública pujava a 917.000 euros.

Agafaven la documentació que la interventora de la Generalitat va enviar (obligada, és clar) al jutjat número 13 en la macrocausa contra l’independentisme i l’analitzaven. I qui els deia que això o allò anava relacionat directament amb ‘l’activitat il·legal’ del referèndum de l’1-O? Doncs elles mateixes. Les preguntes d’Andreu Van den Eynde i les de Judit Gené van ajudar a entendre que elles, aquestes funcionàries d’Hisenda, del ministeri de Montoro, eren les que decidien si tal despesa o tal altra tenia a veure amb el referèndum. Als anuncis del registre de catalans a l’exterior hi havia un mapa de Catalunya diferenciat de la resta de l’estat espanyol. Pam: independència, referèndum, il·legal, malversació…

Tot s’encarrila

Pot semblar ridícul, però aquelles expertes van fer la declaració més llarga i intensa d’aquesta fase del judici en què tot es va encarrilant, i ja van posar xifres a la malversació. Han estat dos dies estranys, desendreçats, però importants per al tribunal, perquè han disposat d’experts més o menys creïbles que han fixat amb dades declaracions testificals acusatòries o exculpatòries. A Zaragoza li ha quedat mal regust de no poder fer passar bou per bèstia grossa amb els guàrdies civils que havien de declarar com a experts; i quan ha vist que dos metges d’una extensa carrera i una gran reputació a l’Hospital de Sant Pau deixaven en una trentena els guàrdies civils que deien haver estat lesionats per agressions de la gent a qui van anar a atonyinar. I la majoria amb contusions que s’haurien pogut fer de tant ímpetu que hi posaven. ‘La contusió es pot produir per una multitud de causes. Hi ha una declaració en què un agent diu que té una contusió al peu perquè li va caure la porta quan l’esbotzava. I un altre cas d’un agent que es va fer mal quan va trencar uns vidres i quan va rebentar una porta…’ Heus ací en què ha anat acabant la violència rebel.

MÉS INFORMACIÓ

La filòloga que ha alliçonat el Suprem

El moment més sorprenent de la sessió d’avui l’ha protagonitzat la filòloga Gemma Rigau, vice-presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha assistit al Tribunal Suprem per defensar una prova pericial filològica aportada per la defensa de Joaquim Forn. Rigau va fer una anàlisi de la primera frase de la introducció d’un informe dels Mossos d’Esquadra que la fiscalia espanyola utilitza en el seu escrit d’acusació per demostrar la rebel·lió i la participació clau dels Mossos en el referèndum. La frase deia: ‘El dia 1 d’octubre de 2017 s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.’ I es va traduir al castellà per: ‘El día 1 de octubre debe celebrarse el referéndum de autodeterminación de Cataluña.’ La filòloga, en una intervenció divulgativa però contundent, ha explicat detalladament que la frase en castellà pot tenir un sentit imperatiu, d’ordre, de Forn envers els Mossos, però que en català té un caràcter enunciatiu. Vegeu-ne ací el vídeo:

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

El judici contra el procés encara la fase final. La setmana entrant hi haurà tres dies de sessions, dilluns, dimarts i dimecres, que es dedicaran a la fase documental, a veure els vídeos que Manuel Marchena va impedir de projectar durant la fase testifical. Després d’això, la setmana següent, el 3 de juny les acusacions presentaran sengles informes finals, amb un temps de dues hores per a cadascuna, fiscalia, advocacia de l’estat i Vox. El 10 i l’11 de juny serà el torn de les defenses, que també tindran un màxim de dues hores cadascuna per a presentar els informes de conclusions respectius. I el dia 11 mateix, o potser l’endemà, els acusats disposaran de quinze minuts per a fer les seves intervencions finals. El judici es deixarà aleshores vist per a sentència.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem