El poder de les mirades d’odi dels catalans

El sergent primer de la Guàrdia Civil G37772B fa una estona que declara com a testimoni al Tribunal Suprem en el judici contra el procés. Són les cinc de la tarda. Respon a les preguntes que li fa el fiscal Jaime Moreno sobre la seva intervenció en un col·legi de Sant Adrià de Besòs l’1-O. Fa un relat afectat, de manera apassionada, tant que de vegades s’embarbussa i tot. Explica que quan arribaven al col·legi un grup de gent se’ls va acostar i els va insultar. ‘Però el que més mal em va fer van ser les mirades que vaig rebre’, ha dit. Ha relatat que allà hi havia tres-centes persones que els impedien d’entrar, però que ho van poder fer. Que hi havia gent que obstruïa la porta, però que van poder obrir-la. I quan van entrar, ‘una altra sorpresa’. Expectació. ‘Hi havia unes tres-centes persones, de totes les edats, gent gran també; era un mur infranquejable, estaven asseguts i estirats a terra, i tots en silenci i demanant silenci. Vam haver de caminar damunt d’ells vigilant de no trepitjar-los. Quan vam haver passat, no hi havia urnes.’ Al sergent primer la veu li comença a fer figa. ‘Quan vam tornar, ens van insultar novament, ens deien assassins. Vam rebre agressions verbals, jo vaig patir un dany moral.’ Aquí ja se li esqueixa la veu. ‘Jo hi anava a complir una ordre judicial. M’he quedat amb la mirada, com em miraven, era menyspreu i odi. No ho havia vist mai.’ El fiscal Moreno fa cara de gravetat, com de presentador de programa de televisió de confessions inconfessables. I el sergent rebla el seu testimoni colpidor: ‘No entenc per què aquelles persones, que eren persones del poble, es van comportar com delinqüents.’

A Sant Martí Sesgueioles, un poble de 371 habitants de l’Anoia, també hi va haver un altre ‘Walking Dead’. Ho ha relatat una agent de la Guàrdia Civil que va anar a tancar un col·legi. S’hi va trobar una altra ‘massa de gent’. Els veïns del poble. Protegien l’urna. En el camí cap allà ha explicat amb una prosòdia lenta, tremolosa, que van veure cotxes a la carretera que els feien gests amb les mans i els dits i que ‘tot el respecte a l’autoritat s’havia esfumat en qüestió d’hores’. Diu que, un cop allà, van empènyer per entrar, que la gent s’hi resistia, i que es van trobar una senyora de mitjana edat que se’ls va plantar davant, amb els braços fent nanses, i els va dir: ‘Què? Què hem de fer?’ Segons l’agent, l’actitud era desafiadora. Després, mirant Facebook, va saber que era la batllessa. I acaba dient que quan van entrar dins es van trobar una urna de cartó del 9-N. El fiscal i la testimoni ho han trobat molt greu, perquè els havien fet perdre el temps, els havien entabanat, i, a sobre, havien pogut votar en un garatge. Els havien aixecat la camisa. La massa de Sant Martí Sesgueioles era hostil, era agressiva. Queda aquest missatge.

‘Els punxarem’

El problema amb aquests testimonis és que quan arriben els advocats els contrasten aquestes impressions i els relats exagerats i emocionats que volen corprendre amb els fets, amb les proves que Marchena no deixa veure. En aquest cas, Andreu Van den Eynde ha deixat constància novament de la protesta per no poder contrastar el que ha explicat aquesta agent amb el que ensenyen les imatges enregistrades amb les càmeres dels guàrdies civils mateixos de la intervenció d’aquell dia. L’interrogatori de Van den Eynde al testimoni ha estat demolidor; ella no ha recordat res sobre les preguntes que li feia l’advocat, que eren si sabia si hi havia sucs i Cacaolats en les taules que ella deia que s’utilitzaven de barricada; si sabia que l’únic encaputxat que hi havia ‘entre la massa’ era un guàrdia civil de paisà; si sabia què volia dir un agent que se sent en un enregistrament quan deia ‘els punxarem’; si sabia que un dels antiavalots va dir que ‘ficava la porra com si no hi hagués demà’, o un altre que deia ‘si un no se n’ha anat amb la costella trencada, poc li ha faltat’. No, d’això no en sabia res. Però ha quedat clar. I si no heu vist el vídeo, com que el tribunal no permet d’exhibir-lo, ací el teniu:

I hem tornat a Bigues i Riells, a la nau on la Guàrdia Civil va decomissar milions de butlletes de vot de l’1-O. Les duien uns furgons i se n’havien d’anar. Un grup de manifestants, unes trenta persones, protestaven a fora. Aquests són, des d’ara, ‘la massa’ que s’hi concentrava. Un dels agents que va participar en aquell escorcoll ha testificat al matí. Ha parlat dels manifestants. Diu que insultaven i amenaçaven. Ha confirmat que hi havia dos senyors d’uns seixanta-cinc o setanta anys que s’estiraven a terra davant dels furgons perquè no avancessin. Era molt hostil. La gent asseguda a terra, amb els braços agafats. L’agent S17971T ha declarat: ‘N’hi havia per a tenir por. Perquè allà la gent estava bastant exaltada.’ I finalment, en el vintè dia de judici, ha aparegut la comparació amb el País Basc: ‘Jo no he viscut el conflicte basc, afortunadament, però uns companys meus m’han dit que al començament era igual, amb la gent que tenia aquest odi.’ Aquesta és l’hostilitat de què parla; un vídeo que tampoc no s’ha pogut projectar a la sala, per la prohibició de Marchena, que ho diu tot. Són unes imatges que la Guàrdia Civil mateix va incorporar en l’atestat policíac sobre aquells fets:

I encara un altre agent, l’H12669K, que va participar en l’escorcoll de la seu d’Unipost de Terrassa on van intervenir notificacions per a les meses de l’1-O. Quan en sortia, enmig de la gent que es manifestava, aquest agent ha explicat: ‘Per primera vegada en la cara d’aquella gent vaig veure el reflex de l’odi.’ L’advocat Jordi Pina li ha demanat si per causa d’una visió tan terrífica va requerir assistència psicològica, i ha respost que no. Si van fer malbé els vehicles o van causar danys als agents. Tampoc. Marina Roig li ha demanat si la gent que hi havia allà, durant l’escorcoll, s’asseia a terra. I ha dit que sí, i encara ha afegit que van posar una urna de cartó a terra.

Mirades d’odi i menyspreu, diuen. Hi ha proves gràfiques que mostren que l’odi i el menyspreu anava en la direcció inversa. Aquests testimonis ens poden semblar una enorme exageració, inversemblants, increïbles i que no poden funcionar com a prova de càrrec. Però a Madrid ho accepten. I el tribunal ho pot acceptar perfectament, també: donen un valor a les percepcions de la secretària judicial i dels agents, un valor que pot ser de prova. Durant la fase d’instrucció ho van fer, i el jutge Pablo Llarena es va servir d’atestats que eren ben bé com aquests testimonis que anem veient aquests dies al Suprem. Ara, però, els advocats fan la seva feina i els posen en qüestió, i això ho pot veure tothom qui vulgui. El problema és l’àrbitre, i la perspectiva i el biaix amb què s’ho mira.

Per això no els importa el prejudici ideològic que tinguin la secretària judicial o els agents. Jutgen ells, no jutgem nosaltres; a nosaltres ens jutgen. I la veritat judicial no necessàriament ha d’encaixar amb la veritat dels fets, tal com recordava avui Gonzalo Boye. Hi ha una premsa de Madrid (i de Barcelona) que va indicant el termòmetre. N’hi ha de molt exaltats, d’hiperbòlics, però n’hi ha que marquen el to, com La Vanguardia o El País, que els primers dies collaven la fiscalia pel ridícul que feia en els interrogatoris i que van anticipar el criteri de Marchena a l’hora d’advertir sobre falsos testimonis; ara aquests diaris donen cobertura i amplifiquen el discurs acusatori que surt del testimoni d’aquests agents, és a dir, que, segons ells, desmenteixen que a Catalunya hi hagués mobilitzacions pacífiques i democràtiques. Segons aquesta premsa, els testimonis dels agents, esverats per ‘les mirades d’odi’, ens acosten a una realitat tumultuosa i hostil generalitzada. I com ho veurà el tribunal? Més de la meitat dels magistrats van formar part de la sala d’admissions que va acceptar a tràmit la querella d’on neix tot aquest procediment. I això pot voler-ho dir tot.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

La setmana entrant també començarà amb declaracions de guàrdies civils, però en aquest cas agents que van tenir un pes important en la direcció dels dispositius i de les investigacions durant el 20-S i l’1-O. Dilluns a les deu del matí es reprendrà el judici, amb el testimoni de dos comandaments que van dirigir els escorcolls del 20-S. L’endemà declararà el tinent Daniel Baena, encarregat de signar tots els informes del cos que han alimentat les causes contra al procés al Suprem i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Baena tenia un perfil anònim a Twitter on insultava els independentistes. Es preveu que serà un testimoniatge tens i decisiu.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?