Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants

Hi ha dies que l’aire és feixuc i que qualsevol cosa dita fora de lloc o a deshora pot causar una tempesta, que els ànims entre el personal són d’anem per feina, passem el tràngol com bonament puguem i no em poseu a prova, no em busqueu les pessigolles. És una sensació, sí, però fa la impressió que aquesta setmana ha estat ben bé així en les sessions del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. El jutge Manuel Marchena es veu més irritable que mai; dilluns va esbroncar l’advocada Marina Roig de mala manera perquè volia fer una pregunta del tot pertinent a un testimoni que volia parlar de l’esperit democràtic de la mobilització del 3-O, i avui ha tractat amb cinisme i desdeny tres testimonis que volien deixar clar que respondrien a les preguntes de Vox perquè s’hi trobaven obligats. L’agror de Marchena ha empitjorat aquesta tarda i n’ha fet un gra massa: ha evidenciat que té una voluntat manifesta de protegir l’actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquells dies, per deplorable que fos. Ha estat especialment greu quan ha posat impediments a l’interrogatori que l’advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, feia a Josep Grima, un veí de Calella. Marchena se n’ha acabat adonant i ha volgut corregir l’abús.

Josep Grima explicava: ‘Durant els dies previs a l’1-O, hi va haver nerviosisme perquè els guàrdies civils s’allotjaven en un hotel al centre de la ciutat, i descarregaven totes les armes i el material que tenien, tot, ho descarregaven a plena llum de dia. I feia por perquè allò és un camí escolar, hi passa molta canalla.’ Marchena l’interromp, li talla el micròfon en sec. Diu a Bernaola que faci una altra pregunta.

—Ana Bernaola: I els dies posteriors a l’1-O?
—Josep Grima: El mateix dia 1-O, un cop tancats els col·legis, hi va haver una celebració a la plaça de l’Ajuntament, i quan ens començàvem a dispersar, hi va haver un grup de gent que vam dir que volíem anar a protestar contra allò que havia fet la Guàrdia Civil als pobles del costat. Vam fer una petita concentració cridant, cantant, fins que en un moment donat, fins i tot amb els Mossos fent un cordó, un agent de la Guàrdia Civil, vestit de paisà, va treure una porra extensible, va començar a córrer… Van sortir més guàrdies civils, fent caure els mossos a terra i pegant a tothom qui trobaven, també a mi.
—Quanta gent éreu?
—Uns cinquanta o seixanta.
—I l’actitud, quina era?
—Era una concentració més.
—Hi va haver algun intent d’assaltar l’hotel?

Marchena l’interromp i diu a Bernaola que es concentri en el dia de la votació, que tot això ‘desborda’ l’objecte del judici. El testimoni hi vol dir la seva, dient que això va ser el dia 1-O, però el jutge li diu ‘a vostè no li ho he preguntat’. Bernaola diu a Marchena que li fa la pregunta perquè, justament, la fiscalia va portar agents de la policia que van ser en aquell hotel de Calella i que van declarar com a testimonis de càrrec contra els acusats. Però Marchena no ho vol, i diu que allò que ha relatat el testimoni no té cap connexió amb l’objecte del procés. Bernaola formula la protesta, ja no fa cap més pregunta.

Quan les acusacions han acabat d’interrogar Josep Grima, Marchena, sorprenentment, diu a Bernaola que faci la pregunta que abans no li havia deixat fer. ‘Senyora Bernaola, si ho vol, pot formular la pregunta que abans he declarat impertinent.’ I, finalment, el testimoni pot explicar l’actitud violenta i denigrant dels agents de la Guàrdia Civil contra la gent de Calella i contra els Mossos que provaven de calmar els ànims. Grima ha relatat: ‘Aquella nit, a la porta de l’hotel Vila, hi havia una actitud de cridar i de cantar, de dir que havíem votat. I des dels balcons de l’hotel vaig rebre una escopinada d’un dels guàrdies civils. Tenien una actitud de fanfarró, jugant amb armes, amb les porres extensibles, mostrant-nos les armes, i fins i tot se’ns van orinar al damunt. La provocació no era nostra, sinó seva.’

En aquest vídeo, publicat el 2 d’octubre de 2017, es veuen guàrdies civils sortint de cacera a pegar gent de Calella:

@TheGardianNews @cVocanegra23 @elmonarac1 incidentes en Calella ayer por la noche @versiorac1 pic.twitter.com/ECvtTwtrSj

— Rmg113 🎗🎗🎗🎗 (@Ricmg113) October 2, 2017

Grima ha continuat explicant que hi va haver diverses persones que van presentar una denúncia contra els guàrdies civils, entre les quals ‘una noia que va adjuntar un informe del veterinari perquè ella passejava amb el seu gos i van assotar també el gos amb una porra extensible’. La denúncia es va arxivar provisionalment i ha presentat un recurs perquè es torni a obrir. El fiscal Fidel Cadena feia cara d’al·lucinat amb el relat de Grima que Marchena havia estat a punt de prohibir. Això que va passar a Calella, els grans mitjans espanyols no ho van explicar mai, com tantes coses que expliquen els testimonis de votants de l’1-O, víctimes de la violència policíaca. Els ve de nou, els sembla increïble, i en dubten perquè mai, durant tot aquest temps, no havien vist aquestes imatges ni ningú no els ho havia explicat.

Però això, per a Marchena i el tribunal, no és pas objecte d’aquest judici. Aquests testimonis demostren que els violents eren els policies, i no pas ells. Però no és objecte del judici, la brutalitat policíaca. El magistrat ha acabat permetent la pregunta a Ana Bernaola perquè s’ha adonat que anava massa lluny, que era massa clamorós haver impedit una pregunta com aquella sobre l’actitud de la Guàrdia Civil quan els agents que hi van ser van poder declarar en aquest mateix judici explicant allò que els semblava.

La humiliació de les urnes no trobades

Aquests dies, els votants de l’1-O que ha portat l’advocat Jordi Pina a testificar han dibuixat un panorama que no té res a veure amb allò que van voler fer veure els policies espanyols que van declarar el mes passat. I, sobretot, han fet reviure en una de les estructures més emblemàtiques de l’estat espanyol, el Tribunal Suprem, davant la fiscalia, la humiliació més gran que van rebre la tardor del 2017: haver estat incapaços de trobar ni una sola urna.

I tots aquests testimonis han anat explicant com algú que no coneixien de res va arribar a primera hora del matí amb un cotxe, va baixar-ne amb un paquet ple d’urnes, el va deixar allà, al col·legi, perquè la gent que hi havia s’organitzés i les disposés per a la votació, va tornar a marxar i mai més no el van tornar a veure. Aquesta descripció, l’han repetida una vegada i una altra, i els fiscals s’han anat posant cada vegada més nerviosos, perquè no podien entendre que allò anés d’aquella manera, que no hi hagués algú del govern, de l’administració, que fos l’organitzador visible de la votació, de la distribució de les urnes… Els mecanismes de solidaritat que hi ha a la societat catalana, en situacions com la del referèndum del 2017, no les entenen. És un altre esquema mental.

Carles Vallès és un instal·lador electricista dels Hostalets de Balenyà (Osona). El seu testimoni ha deixat bocabadat el tribunal i les acusacions, com si qui parlés fos un marcià. L’interrogava el fiscal espanyol Jaime Moreno.

—Jaime Moreno: Vostè era a la porta del col·legi?
—Carles Vallès: Sí, sí. Jo era per allà. D’ençà que vam començar a rebre imatges on es veia com pegaven a la gent a diversos col·legis, la gent que venia a votar es quedava allà.
—Vostè és qui va recollir les urnes.
—Sí, va arribar un cotxe, en van treure uns paquets que no sabíem què eren i entre en Santi, l’Alexis i jo…
—Vostè coneixia aquella persona?
—Tots eren veïns del poble.
—El de les urnes?
—No, no, el de les urnes no.
—Qui eren els de les urnes?
—Jo la vaig entrar al col·legi.
—Però qui anava al cotxe que les portava?
—No ho sé. No recordo ni el model de cotxe.

L’ambient de la sala es va carregant. Perquè tot són testimonis que molesten el relat oficial. La manera d’expressar-se dels testimonis i les coses que diuen, els drets que invoquen, els llaços que llueixen, fa nosa, i a Marchena i tot se li acaba notant. Joan Torres és un veí d’Anglesola (Urgell), pre-jubilat, d’uns seixanta anys. Tan bon punt comença Marchena a demanar-li si ha estat processat, si coneix els acusats, etc., en Torres demana: ‘Puc comentar un tema? Jo havia demanat de poder declarar en català.’ Marchena n’estava al cas: ‘Sí, efectivament hi ha un escrit, i sàpiga que es troba en un moment en què en aquest acte tot és reglat, fins i tot el lloc on s’asseu. I una de les coses reglades és l’idioma, i per més respecte que tinguem a la llengua catalana la llei exigeix que aquest acte es faci en castellà. I per això vostè té el deure de respondre en castellà.’

L’incident no ha passat d’aquí, una petició i la resposta denegant-la. Però més tard aquest mateix senyor, en Joan Torres, ha fet una altra observació, la mateixa que anteriorment havien fet uns quants testimonis més sense gaire problema. Aquesta vegada, quan l’advocat de Vox li ha fet la primera pregunta, en Joan Torres ha dit que volia deixar constància que responia per imperatiu legal a l’acusació particular. A Marchena li ha pujat la mosca al nas, i amb un punt de cinisme li diu: ‘Fixi’s, don Joan, que tot el que passa aquí és per imperatiu legal. Vostè ha respost a les preguntes de l’advocada perquè té l’obligació de declarar, i a les del ministeri fiscal perquè té l’obligació de fer-ho… Tots som aquí per imperatiu legal. Però si vostè ho vol subratllar, fa bé de fer-ho.’

Una cosa semblant ha passat a Alfons Barceló, un informàtic jubilat d’Alforja (Baix Camp), que ha fet constar el seu ‘rebuig absolut a les idees que l’extrema dreta feixista de Vox expressa en aquest tribunal’; i també a Josep Marimon, un ex-treballador d’una caixa de Vilanova del Vallès que ha acabat essent tractat com un delinqüent al bell mig de la sala. Marchena l’ha renyat, gairebé humiliant-lo, perquè volia expressar el rebuig a la presència de Vox en el judici. No ha pogut dir ni una paraula. I quan marxava ha volgut saludar els presos que hi havia als bancs dels acusats i entre tres membres del personal del Suprem li ho han impedit, i se l’han endut engrapant-lo pel braç i fent-lo sortir de la sala ràpidament. Vegeu-ho ací:

Era com si el nerviosisme de Marchena es contagiés pertot. La brama que corre pels passadissos del Suprem és que la irritació ve dels escrits que han presentat les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull perquè els deixi en llibertat provisional perquè puguin exercir els seus drets com a diputats de les corts espanyoles. És una nosa important per a Marchena, que ha de vigilar que les vulneracions de drets polítics dels acusats no siguin massa flagrants; una nosa afegida a un judici que se li allarga molt més que no volia i que té por que se li descontroli.

A voltes sembla que sigui ell que es descontrola, com li ha passat avui amb l’advocada Bernaola, com li va passar dilluns amb Marina Roig. Marchena, com més va més, traspassa les línies vermelles més evidents sobre allò que hauria de ser un jutge imparcial. L’actitud que té amb els advocats, com els interromp, que els limita els qüestionaris, com s’hi refereix amb menyspreu, com quan va dir a Jordi Pina si no voldria fer ell de testimoni quan protestava perquè no li pogués fer una determinada pregunta… Ja fa massa temps que ell no s’hi assembla gens ni mica, a un jutge imparcial. I aquests detalls, aquestes actituds, poden ser errors importants dels quals els advocats van prenent nota per a poder anar a Estrasburg. Una altra cosa és si a ell, això, li importa gaire.

MÉS INFORMACIÓ

Vegeu més informació sobre la petició del suplicatori que han fet al Suprem els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eyne perquè els presos polítics elegits el 28-A puguin deixar la presó provisional mentre no es resol la seva situació com a nous aforats: ‘Els presos elegits el 28-A demanen al Suprem la suspensió de la presó preventiva‘.

I una altra notícia relativa a un altre acusat: ‘El Suprem denega a Santi Vila la petició perquè li tornin els 50.000 euros de fiança‘

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà només hi haurà sessió del judici al matí, amb els testimoniatges dels darrers votants de l’1-O cridats a declarar per Jordi Pina. Això inclou la declaració d’un ex-policia espanyol, Nemesio Fuentes, que es va arribar a encarar a ex-companys seus per la violència amb què actuaven el dia del referèndum. La setmana vinent serà el torn dels testimonis demanats per la defensa de Jordi Cuixart.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals