Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría

El judici polític que es fa al Tribunal Suprem espanyol ha tingut avui una sacsejada. Per primera vegada hi ha hagut un acte de desobediència visible, amb la negativa de dos testimonis, Antonio Baños i Eulàlia Reguant, a respondre a les preguntes d’una de les parts que els proposava, el partit d’extrema dreta Vox. Per dignitat democràtica, s’hi han negat, i Manuel Marchena els ha acabat expulsant i amenaçant amb conseqüències penals. El seu gest ajuda a fer visible encara més el caràcter polític d’aquesta causa, l’anomalia que un partit com Vox segui al costat de les acusacions de l’estat, la fiscalia i l’advocacia, per castigar els dirigents independentistes. Marchena malda per maquillar el judici, però la realitat va pesant cada vegada més. I avui no ha estat tan sols per aquest incident del vespre, sinó pel debat polític que ha desplegat al llarg de la jornada la fiscalia aprofitant els testimonis de Mas, Tardà, Sáenz de Santamaría i Rajoy, introduint consideracions sobre negociació política entre governs. Era un debat polític sobre els fets del 2017, i de molt abans. Un judici curiós, aquest, en què és la fiscalia que presenta el debat polític als testimonis de càrrec amb què vol incriminar els acusats i són les defenses les que fan baixar aquests testimonis als fets, a la concreció, per a demostrar que els qui haurien de seure al banc dels acusats són, de fet, Santamaría i Rajoy.

L’ex-vice-presidenta espanyola ha arribat al Tribunal Suprem amb un posat altiu. Una mica estirada, una mica tibada, recitant gairebé de memòria, com un autòmat, les respostes a les preguntes de Vox i de la fiscalia, sense parpellejar, vantant-se de no haver parlat mai amb Oriol Junqueras ni amb cap dirigent català de la possibilitat d’un referèndum. Somreia cada vegada que retroalimentava el relat de les acusacions sobre la violència, repetint que ‘tot Espanya ho va veure per televisió’, afirmant que entre el 20-S i l’1-O hi va haver ‘un assetjament en massa generalitzat, amenaces i coaccions de regidors i de càrrecs’. Però el somriure se li ha acabat esborrant quan els advocats de les defenses, un rere l’altre, li han anat posant damunt la taula els fets concrets sobre els quals basava les seves respostes enverinades i acusatòries. S’ha sentit acorralada, ha provat d’escapolir-se de moltes de les preguntes i ha acabat responent amb monosíl·labs i evasives perquè veia com passava a ser acusada dels fets més greus de què s’ha parlat fins ara en aquest judici, és a dir, la repressió i la violència de la policia espanyola contra els votants de l’1-O.

La causa soterrada en aquest judici

Aquesta és la causa amagada en aquest judici, la que els Van den Eynde, Pina, Roig, Melero i companyia han plantificat davant el nas de Sáenz de Santamaría i de Mariano Rajoy. L’ex-president del govern espanyol s’ha trobat en el mateix cul-de-sac que la seva vice-presidenta, i ha mirat de reproduir el mateix esquema argumental que ella, és a dir, que no van tenir mai la intenció de negociar la possibilitat d’un referèndum, que l’article 155 va ser ben aplicat, que hi va haver violència entre el 20-S i l’1-O i que es va fer complir la llei. Rajoy ha vingut més eixut, amb un aspecte capficat i visiblement incòmode de ser al mig d’aquella gran sala, tan a prop d’una gent que van ser interlocutors polítics seus i que ara fa més d’un any que són a la presó en gran part per responsabilitat seva. Ni els ha mirat a la cara. Ha vingut, ha aprofitat les preguntes de la fiscalia i de Vox per a deixar anar el seu discurs i les seves consideracions polítiques, sense que Manuel Marchena li parés els peus, i s’ha acabat irritant amb les preguntes de les defenses. No hi està avesat, a haver de respondre a preguntes incòmodes. Avui no es podia aixecar de la cadira, fugir i deixar l’advocat amb la paraula a la boca. I al capdavall li ha passat com a Sáenz de Santamaría: ha hagut de dir alguna cosa sobre el dispositiu de l’1-O com a màxim responsable d’aquell govern que va decidir d’abocar la policia contra la gent. Però se n’ha rentat les mans. Tots dos ho han fet: allò no era cosa seva.

La gravetat d’aquestes declaracions com a testimonis rau en el fet d’haver estat incapaços de descriure situacions de violència real a Catalunya entre el 20-S i l’1-O que justifiquin cap mena d’acusació de rebel·lió o de sedició; però sobretot en el fet que posen de manifest que en realitat ells van ser responsables d’haver dissenyat una estratègia global que pretenia motivar una situació de violència i de tensió social a Catalunya que servís per a justificar una repressió com la que va venir, com la que hem vist i veiem encara en aquest judici. La pedra angular d’això era l’anomenada ‘operació Copèrnic’, per la qual el govern espanyol va enviar uns sis mil agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a Catalunya la tardor del 2017. L’interrogatori a Sáenz de Santamaría ha acabat assenyalant-la, a ella i el seu govern, com a acusats de facto. Què pretenien, realment, enviant tants agents a Catalunya? Reforçar el cos de Mossos d’Esquadra, com al·legaven, o bé substituir-los? Per què el Primer d’Octubre van trencar el mecanisme de coordinació entre la policia espanyola i els Mossos? Per què no van fer cas de la condició del manteniment de la convivència ciutadana i de proporcionalitat que demanava la jutgessa que havia ordenat de clausurar els col·legis? Per què es va deixar de pegar a una certa hora de la tarda? Per què no van demanar perdó als ciutadans agredits per la policia? Els mètodes dels agents complien les recomanacions de l’OCDE? Res d’això no han sabut o no han volgut respondre Santamaría ni Rajoy. Ella, amb mirada furiosa cap als advocats; ell, amb la cara vermella i repetint sense parar que tots aquells ferits van ser culpa dels qui havien impulsat el referèndum. Tots dos s’han desentès del dispositiu policíac d’aquell dia, han dit que ni tan sols sabien quin seria. Ni tampoc qui era el responsable d’informar-ne.

L’ex-president espanyol se n’ha anat a casa amb les imatges a la retina de la brutalitat dels agents espanyols contra la gent que volia votar a Sant Carles de la Ràpita. S’ha hagut d’empassar el vídeo que ha aconseguit de fer projectar l’advocada Marina Roig, malgrat les traves de Marchena, malgrat l’actitud condescendent, ridiculitzadora i fins i tot masclista del magistrat. Però el vídeo l’han passat. Un minut de cops, sang, plors i desesperació causats per aquell dispositiu policíac del qual es rentava les mans Rajoy. L’ex-president venia com un testimoni de càrrec i ha sortit havent-se de defensar i havent de suportar una altra vegada unes imatges que són incapaços de frenar. Aquestes:

VIST I SENTIT

La negativa d’Antonio Baños i d’Eulàlia Reguant a respondre les preguntes de Vox ha tingut una resposta contundent per part del tribunal. A tots dos els imposen una multa de 2.500 euros i els donen cinc dies perquè rectifiquin, perquè reconsiderin la decisió. Si hi persisteixen, el tribunal en donarà testimoni a un jutjat de guàrdia per un delicte de desobediència.

Una delegació de tretze eurodiputats i diputats de diversos estats membres de la UE anirà demà a Madrid per assistir al judici. La delegació és formada per un grup d’eurodiputats de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya –José Bove (Greens- EFA), Mark Demesmaeker (ECR), María Lidia Senra (GUE – NGL), Jordi Solé (Greens- EFA), Indrek. Tarand (Greens- EFA), Josep-Maria Terricabras (Greens- EFA), Ramon Tremosa (ALDE) i Marie-Pierre Vieu (GUE / NGL)–; diputats de la Xarxa Parlamentària de Grups d’Amistat amb Catalunya  –Magni Arge (Dinamarca), Pelle Dragsted (Dinamarca) i Peter Luykx (Flandes); el president del Consell Executiu cors, Gilles Simeoni; i el diputat francès Paul Molac.

MÉS INFORMACIÓ

Crònica de Josep Cuixart de la presentació a Madrid del llibre de Gemma Nierga de converses amb Jordi Cuixart a la presó. Cuixart i l’estratègia de la seducció a Madrid.

[VÍDEO ÍNTEGRE] Mas assegura que el pes de l’organització de l’1-O el va portar la societat civil

[VÍDEO] Tardà s’enganxa amb Marchena pel català i per la venjança política del judici

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà continuaran les declaracions de testimonis. Avui finalment, i havent allargat la sessió més d’una hora respecte del temps habitual, Manuel Marchena ha enllestit totes les declaracions que tenia previstes. Demà hi ha una llista de vuit testimonis per a declarar, començant pel cap del govern basc, Iñigo Urkullu, a les deu del matí. Aniran seguits de Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglésies i Adrià Comella.