Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya

Javier Zaragoza es reserva per al final una de les proves més contundents contra Jordi Sànchez per acusar-lo de rebel·lió. Li demana disset anys de presó. La setmana que ve farà cinc-cents dies que ell i Jordi Cuixart són en presó preventiva. Zaragoza fa hores que l’interroga, amb una actitud agressiva, impertinent, mirant amb suspicàcia l’acusat, tota l’estona per damunt de les ulleres, que li pengen de la punta del nas. Fa projectar a les pantalles de la sala de vistes un correu electrònic que suposadament va rebre Sànchez i que van obtenir suposadament quan li van intervenir l’ordinador. L’envia un tal Xabi Strubell. A la xarxa, no n’hi ha ni rastre. Només hi ha un músic que té aquest nom però que no fa gens l’efecte que sigui ni català ni independentista. ‘Potser Miquel Strubell?’, demana Sànchez. No, no, el remitent és Xabi Strubell. I el fiscal Zaragoza engega l’atac. La conversa que tenen és demolidora per al fiscal i, de retruc, per a Manuel Marchena, per l’afer aquell dels Whatsapp d’Ignacio Cosidó que l’empastifaven en el control polític del tribunal per part del PP i el PSOE.

—Javier Zaragoza [J. Z.]: Xabi Strubell. Sap qui és?

—Jordi Sànchez [J. S.]: No, no ho sé.

—J. Z.: Va rebre un correu d’ell sobre la possibilitat d’articular una estratègia per a tancar amb vehicles els carrers adjacents als col·legis. Com el que es va fer amb els tractors.

—J. S.: Sí, sí, ja ho llegeixo. És la primera vegada que llegeixo aquest correu.

—J. Z.: És del dia 28 de setembre. De tres dies abans.

—J. S.: Sí, sí, ho he llegit. I no té cap resposta meva. Però en qualsevol cas crec que hauria estat molt interessant de cridar com a testimoni Xabi Strubell, perquè el ministeri fiscal el pogués entrevistar.

—J. Z.: Bé, però el va rebre vostè?

—J. S.: Perdoni, no vull ser impertinent. Hi ha missatges de Whatsapp que s’han enviat i que han compromès el bon nom, la dignitat i el bon nom, del president d’aquesta sala. I és evident que pel que ell ha dit no en sabia res d’aquests missatges. De manera que som aquí. Crec que aquest correu ha sortit de la petició de l’instructor per accedir als meus correus. Suposo que en l’informe es podrà detallar si va ser obert. Perquè es podrà comprovar que no va ser obert.

—J. Z.: Doncs no hi ha més preguntes.

Aquesta és una bona demostració de la solidesa dels arguments que ha exhibit la fiscalia avui contra Jordi Sànchez, amb la pretensió d’acusar-lo d’un delicte de rebel·lió. Durant més de cinc hores, Sànchez ha anat teixint una explicació molt detallada i clara sobre els esdeveniments del 20 de setembre de 2017 davant el Departament d’Economia i sobre el paper que va tenir l’1-O que han posat en evidència tots els intents (frustrats) d’inculpació i de criminalització per part de Javier Zaragoza. El fiscal ha fet joc brut. Ha insinuat coses que Sànchez no havia dit mai, com ara que els agents mateixos van fer malbé els cotxes de la Guàrdia Civil. Però tant l’ex-president de l’ANC com el seu advocat, Jordi Pina, no li n’han deixat passar ni una, d’aquestes trampes: les han detectades totes i Sànchez ha desballestat tot el relat acusatori que s’ha construït durant més d’un any i pel qual és en presó preventiva. De cop i volta, a alguns dels periodistes espanyols que segueixen el judici els ha caigut un vel i han vist com l’home que declarava al banc dels acusats els feia veure la més gran vergonya de tot aquest procediment. Fins i tot hi ha hagut discussions enceses entre alguns perquè la majoria no veia per enlloc que es pogués acusar Sànchez ni de rebel·lió ni de sedició. I només havien vist la primera part de la declaració de Sànchez. La segona, després de dinar, ha estat més demolidora.

La dèria venjativa els perd

El fiscal hauria pogut anar girar full de l’interrogatori més de pressa i espera a recrear-se en el propi relat quan sigui l’hora dels testimonis de policies. N’hauria pogut fer més via. Però no, la fal·lera ha estat superior a ell. El problema de posar a fer els interrogatoris el fiscal més visceral és que li costa més de ponderar, de frenar i de calcular, i li surt la dèria venjativa. Aquesta ha estat la perdició de la fiscalia fins ara. Zaragoza ha anat insistint en tot de suposades proves d’alçaments violents dirigits per Sànchez contra la comitiva judicial que va escorcollar el Departament d’Economia que no es veien enlloc. Tot anava a parar al paper d’interlocutor de Sànchez amb els comandaments policíacs i a la trinxadissa d’uns quants cotxes de la Guàrdia Civil. Però els ha fallat tot.

Què prova que hi hagi uns quants cotxes fets malbé després de catorze o setze hores continuades de manifestació multitudinària? Si no hi va haver atacs, si ni tan sols els va servir, a la Guàrdia Civil, deixar expressament armes llargues dins els cotxes esperant que hi hagués una desgràcia. No n’hi va haver cap. I Sànchez ha explicat fil per randa com va procurar en tot moment de mitjançar. Però, a més, l’interrogatori ha servit per a demostrar els paràmetres antidemocràtics en què es mou la fiscalia. Com pot ser que criminalitzi el dret de manifestació, demanant insistentment a Sànchez si va convocar la gent a manifestar-se el 20-S? Com pot ser que criminalitzi el dret de vot i de participació política i la llibertat d’expressió acusant l’ex-president de l’ANC d’haver repartit butlletes de vot de l’1-O. Papers per a votar. No és la primera vegada que passa en aquest judici, que les acusacions demanen amb els ulls ben badats si hi havia butlletes de vot en tal lloc o en tal altre.

Les respostes de Sànchez al seu advocat han servit per a reblar el clau. Fent xixines la validesa i la credibilitat del famós document ‘EnfoCATs’ que no cessa de brandar el fiscal com si demostrés la participació de tots els acusats en la rebel·lió. O demostrant amb fotografies molt clares que els voluntaris de l’ANC van fer un passadís que permetia a la comitiva judicial de sortir del Departament d’Economia, i que els agents de la Guàrdia Civil es movien dins l’entrada de l’edifici amb tota tranquil·litat. I per primera vegada s’ha vist un vídeo, de quinze segons, de la brutalitat policíaca de l’1-O, amb la famosa escena en què un agent es llança amb una puntada de peu contra una persona que hi havia a les escales de l’IES Pau Claris de Barcelona. Potser algú que hi havia a la sala era la primera vegada que la veien. Hi ha hagut un esglai a la sala de premsa. Potser alguns periodistes no l’havien vista gaires vegades, tampoc.

Els ha esclatat a la cara. A fiscals, a magistrats i a mitjans espanyols. A tot l’estat en la sala de plens del Tribunal Suprem en el judici del segle. El diari El País ja fa dos dies seguits que publica articles en què expressa una inquietud seriosa pels errors de la fiscalia i per la incapacitat de sostenir el relat acusatori principal, el de la rebel·lió i la sedició. Que tinguin trumfos amagats no vol dir que no estiguin nerviosos. Si no, no haurien tret el santcrist gros tan aviat. Avui ha estat el dia en què aquest relat els ha caigut més avall, alhora que s’anava fent més i més gran l’evidència de la seva vergonya més gran: haver tingut empresonats durant mig miler de dies dos dirigents d’entitats civils que actuaven emparats pel dret de manifestació i de protesta, per la llibertat d’expressió, i que van maldar perquè la situació no es compliqués aquell 20-S. Malgrat les trampes. Malgrat la gran trampa.

VIST i SENTIT

Santa Perpètua dóna suport a Cuixart dins el Suprem

Avui ha vingut al Tribunal Suprem espanyol un grup nombrós de veïns de Santa Perpètua de Mogoda i de més municipis, amics i coneguts de Jordi Cuixart. Han passat la nit a la carretera, fent camí cap a Madrid, on han arribat a quarts de sis del matí. I han anat de dret cap al Suprem per a fer cua i assegurar-se de poder-hi entrar per a donar suport i abraçar Cuixart el dia que era previsible que declarés. Però no: Cuixart serà el primer de declarar dimarts vinent a dos quarts de deu del matí. En canvi, sí que han pogut assistir als interrogatoris de Santi Vila i de Jordi Sànchez, i en els descansos han pogut abraçar-se ben fort amb Cuixart, sempre somrient. Unes abraçades breus, això sí, perquè el contacte físic i l’expressió d’emocions hi són molt restringits.

MÉS INFORMACIÓ

• [VÍDEOS] Els deu grans moments de la declaració de Sànchez al Suprem
• [VÍDEO] Sànchez ridiculitza el fiscal aprofitant l’escàndol de Marchena amb els whastapp
• Seguiment multitudinari en suport de la vaga general contra el judici a tot Catalunya

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

Les sessions de la setmana vinent començaran dimarts a dos quarts de deu del matí amb l’interrogatori a Jordi Cuixart, que només respondrà a les preguntes de la fiscalia i de la seva defensa. Després serà el torn de Carme Forcadell, que és previst que respongui a la fiscalia, a l’advocacia de l’estat i a la seva defensa. Així hauran acabat les declaracions de tots els acusats, i continuaran, segurament a partir de dimecres al matí, amb els interrogatoris als testimonis. Començaran, en principi, els testimonis de polítics com Mariano Rajoy, Artur Mas, Joan Tardà, Roger Torrent, Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido, entre més. El jutge Manuel Marchena es reserva la possibilitat d’habilitar divendres que ve, 1 de març, per a acabar aquesta primera fase de testimonis.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga