Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau

Els advocats encara havien de projectar a la sala del Tribunal Suprem espanyol els vídeos de la defensa –els que demostren les crides a la mobilització pacífica de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, les que permeten de veure l’actitud no violenta dels votants de l’1-O– que els fiscals ja tenien enllestit l’escrit definitiu de conclusions. Dimarts faran l’exposició de l’informe final, però dimecres passat ja van donar per definitives les conclusions i van reiterar les peticions de presó per rebel·lió i malversació que havien demanat abans no comencés el judici. Els 130 fulls de l’escrit definitiu són pràcticament calcats als del provisional, malgrat els tres mesos i mig llargs de judici, la declaració de cinc-cents testimonis i les aportacions de pèrits i experts. A part d’algun afegit sobre l’acusació de malversació, la novetat principal del text acusatori és la incorporació d’alguns detalls que el major Trapero i el comissari Ferran López van explicar sobre una reunió a Palau del 28 de setembre. És l’element clau per a l’argument de la rebel·lió, però alhora esdevé contradictori.

Els testimoniatges de Trapero i de López van ser els que van causar més impacte a la sala, perquè van ser reveladors sobre el paper dels Mossos d’Esquadra aquella tardor i els mesos previs del 2017. El ‘factor Mossos’ és determinant en l’acusació de rebel·lió, perquè pels fiscals és la prova de la disposició del govern d’utilitzar ‘un cos armat de 17.000 agents’ per acomplir el propòsit de declarar unilateralment la independència i fer-la efectiva. Però quin va ser aquest paper? Tant Trapero com López van voler deixar clar que la cúpula no va alinear-se amb el projecte polític de la independència, ans se’n va desmarcar explícitament. Una prova en són les reunions que van mantenir els principals comissaris dels Mossos amb el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Forn poc abans de l’1-O. En aquestes reunions, la direcció dels Mossos va demanar al govern que no tirés endavant el referèndum, que el desconvoqués, i va deixar clar que complirien les resolucions judicials per a impedir-lo.

L’obsessió per la reunió del 28 de setembre a Palau

Si la direcció del cos es desvincula del projecte polític, el factor Mossos desapareix i l’acusació de rebel·lió surt molt tocada. Tanmateix, la fiscalia introdueix aquelles reunions, i específicament la del dia 28 de setembre a Palau, com una prova concloent de la rebel·lió. El jutge Manuel Marchena ja va demostrar que, pel tribunal, el contingut de la reunió era important, car ell mateix va afegir una darrera pregunta a Josep Lluís Trapero sobre què s’hi havia dit. I els fiscals, conscients d’això, ho han inclòs en les conclusions definitives. Pràcticament l’única inclusió que hi han fet. I ho fan per destacar sobretot una altra revelació de Ferran López, quan va explicar que Puigdemont havia dit als dirigents dels Mossos presents en aquella reunió que, si es produïa la situació que el cos preveia, ell declararia la independència.

La traducció que en fa la fiscalia en el seu escrit és aquesta: ‘Els comandaments policíacs van demanar als seus responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar que hi hagués topades i enfrontaments amb les forces de l’ordre. Malgrat tot, la decisió dels membres del govern va ser de tirar endavant el referèndum i donar instruccions als comandaments dels Mossos d’Esquadra perquè en facilitessin la realització malgrat la seva il·legalitat manifesta, i perquè actuessin d’acord amb el compliment d’aquest objectiu. Acabada la reunió, el processat rebel, aleshores president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que, si el primer d’octubre hi havia violència, declararia la independència.’

Heus ací la contradicció: En aquesta reunió es deixa clara la posició de la direcció dels Mossos i, de fet, allò que més interessa als fiscals és la frase que suposadament va dir Puigdemont. Però poques línies més endavant, en el mateix escrit, la fiscalia afirma que ‘[l’1-O] els comandaments dels Mossos d’Esquadra van posar per davant les directrius polítiques al compliment de la llei i del mandat judicial que en prohibia la realització’. En què quedem? Els fiscals passen per alt una frase que va dir Trapero que és important: ‘Els vam dir que no acompanyàvem el projecte independentista.’ Si se’n desvinculaven, quin podia ser el paper dels Mossos en la suposada rebel·lió? En l’escrit, els fiscals parlen de ‘passivitat’ dels Mossos el dia del referèndum, però sobretot fan valer una prova que una pèrit va desmuntar de dalt a baix la setmana passada.

Suspenen la llengua

Es tracta d’un informe d’aquell mateix dia, el 28 de setembre de 2017, de la comissaria general d’informació dels Mossos d’Esquadra. Aquell document informava dels possibles escenaris amb vista a l’1-O, i començava dient: ‘El dia 1 d’octubre de 2017 s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.’ La traducció que en van fer en espanyol fou ‘El día 1 de octubre de 2017 debe celebrarse el referéndum de autodeterminación de Cataluña’, és a dir, amb modalitat imperativa i no enunciativa. Una de les pèrits acceptades pel tribunal per a declarar en el judici, Gemma Rigau, vice-presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va demostrar amb una lliçó magistral de català que la frase havia estat mal traduïda del català al castellà. Però és clar que els fiscals no n’han fet cabal, perquè l’escrit definitiu manté aquella mala traducció com la prova concloent que els dirigents dels Mossos van avantposar les directrius polítiques i van dir a tot el cos que era obligatori que es fes el referèndum.

La fiscalia tenia una posició quan va presentar la querella el 30 d’octubre del 2017, que va mantenir durant tota la fase d’instrucció, i que va reiterar amb la presentació de les conclusions provisionals quan va començar el judici oral, malgrat el fet que hi hagués una nova fiscal general a l’estat espanyol, malgrat les especulacions sobre la rebaixa de la petició de la condemna. I després de quatre mesos de judici, la posició no ha canviat ni un mil·límetre, malgrat la gran quantitat de proves exhibides que són exculpatòries, algunes de les quals aportades per la fiscalia mateixa.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats