Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir

Com pot ser que algú sigui capaç de mentir sobre una cosa tan greu com un infart que gairebé va costar la vida a un home de setanta anys que volia votar a Lleida? I que ho faci deliberadament, amb proves que el desmenteixen d’una manera rotunda? Aquest algú, aquest individu, és el comissari en cap de la brigada d’informació de la policia espanyola a Catalunya, Juan Manuel Quintela que ha testificat avui al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés. Quintela feia una relació d’incidents en diversos col·legis electorals de l’1-O, i n’ha esmentat uns quants en què la policia espanyola es va acarnissar especialment, com al Ramon Llull, el Pau Claris i l’Escola Mediterrània de Barcelona i al col·legi Verd de Girona. I ha parlat especialment de Lleida, on la proporció de ferits va ser més alta, i més concretament del col·legi la Mariola de Lleida. Allà és on hi havia Enric Sirvent, un home jubilat, acompanyat de la seva muller. Volien votar. I va venir la policia i se’ls va llançar al damunt amb molta violència.

A l’Enric li van clavar una puntada de peu als testicles, tan fort que li va causar un infart allà mateix. El comissari Quintela ha dit que els policies el van ajudar. Les imatges demostren que els policies no tan solament el van agredir, sinó que van continuar atonyinant mentre hi havia gent que el volia socórrer. Aquesta mentida ha restat impune avui, ressonant a la sala de vistes, i exemplifica la tàctica i l’estratègia de les acusacions en aquest judici, i la voluntat de l’estat en aquest conflicte.

‘Vaig notar un mal al cor’

Però el que explica la víctima, l’Enric Sirvent, és una altra cosa. El va entrevistar el periodista Xavi Rosiñol el 13 de gener del 2018 a TV3 (vegeu ací l’entrevista sencera), i recordava: ‘Em van estirar i em van clavar una puntada de peu als pebrots i vaig notar un mal al cor. El cor! El cor! Vaig caure i se’m va apagar tot. Un infart. Em vaig despertar a la Vall d’Hebron. Després vaig saber que allà hi havia metges i infermers, i em van salvar la vida. Si hi hagués hagut gent com la que diuen que som, jo no seria aquí.’

I al vídeo es veu Sirvent estès a terra, a la vorera, inconscient. Un home li agafa la mà dreta; un noi, amb la samarreta estripada per la força dels antiavalots, li alça la samarreta i li posa la mà al pit. Una noia amb ulleres, ajupida al seu costat, també mira d’ajudar-lo, mira de fer espai. Encara un altre noi amb una samarreta de quadres li practica un massatge cardíac, per a reanimar-lo. Hi ha més gent, dreta, que mira cap on hi ha els agents, que s’abraonen al seu damunt, els empenyen i els fan caure al damunt d’Enric Sirvent i del grup de persones que el volien reanimar.

La càrrega a Mariola. Un home té un infart. https://t.co/0dw1lQHXSw

— Sílvia Cóppulo (@SilviaCoppulo) October 1, 2017

El comissari de la policia espanyola parla d’aquest incident com si exemplifiqués la violència de la gent i la mesura, la proporció i la contenció de la policia espanyola. El seu testimoniatge va tan acompanyat de les preguntes del fiscal Javier Zaragoza que és evident que també és orquestrat, que és construït no tan sols per reforçar el relat de les muralles humanes de l’acusació sinó per a tapar les vies d’aigua que té. I en té moltes. Per exemple, l’ús de les pilotes de goma en la intervenció a l’escola Ramon Llull de Barcelona en què Roger Español va acabar perdent un ull. Quintela ha vingut a dir que Español ho va provocar, que era ‘un manifestant hostil’ i que havia agredit agents de la policia.

Estratègia humiliant

El comissari ha parlat de ferits l’1-O, i tant, però només d’agents ferits, que ha tingut problemes per a quantificar. Diu que finalment en van comptar setanta. Dels 1.066 ferits que van causar ells i la Guàrdia Civil, res, ni una paraula. I en la defensa que feia de la manera d’actuar dels policies espanyols aquell dia, ha arribat a dir: ‘Si aquell dia les unitats d’intervenció haguessin actuat amb contundència avui parlaríem de ferits.’ És a dir, que no hi va haver ferits? Això que passa en aquest judici arriba fins a aquest extrem. I és impossible de no pensar en les reflexions de la psicòloga Anna Miñarro sobre l’impacte psicològic en molta gent de la violència policíaca de l’1-O, i en la repetició del trauma que significa per a molts. Ho deia en aquesta entrevista de Roger Cassany: ‘És una repetició del trauma, en què el patiment apareix continuadament, sobretot quan declaren segons quins testimonis, que responen, diguem-ho així, molt adequadament als fiscals. […] S’alimenten sentiments negatius com la ira i la ràbia, que t’impedeixen de pensar i causen malestar i mal humor.’

Un testimoni com el d’avui, el del comissari Quintela, és una humiliació a tota la gent que va ser objecte de la violència de l’1-O directament o indirecta. Una sensació d’humiliació per l’agressió viscuda i la constatació de la mentida, i la impotència de no poder-hi fer res. El comissari hi ha furgat, en això, i no és pas el primer policia que ho fa, quan diu que la policia espanyola va actuar seguint els protocols establerts i branda com a prova que dels procediments judicials oberts per gent ferida encara no n’hi ha cap que hagi acabat en una condemna. Encara més: presumeix del fet que diversos dels votants agredits, una vegada presentada una denúncia, no la van continuar. I cal recordar sobre això no tan sols l’efecte traumàtic i dolorós que tenia per a tots poder-ho fer, sinó també les amenaces directes que rebien de la fiscalia així que començava el procediment en un jutjat d’instrucció. Unes amenaces que ha documentat Amnistia Internacional i que han verbalitzat directament la fiscalia i l’advocacia de l’estat recentment, demanant d’investigar per accions tumultuàries o per la ‘voluntat rebel’ la gent que va rebre les agressions de la policia.

On volia anar a parar amb tot plegat aquest testimoni? Sobretot volia ajudar a fonamentar la pota argumental de la rebel·lió basada en la mobilització social, i per això s’escarrassava a recalcar que la resistència pacífica no violenta de la gentada que hi havia als col·legis era en realitat una organització planificada i premeditada d’una acció de resistència violenta. I d’una altra banda, ha provat de rescatar l’argument de la passivitat i la ineficàcia dels Mossos d’Esquadra a l’hora d’impedir el referèndum, la connivència amb els votants i fins i tot l’actitud obstructiva d’alguns agents. I els suposats ‘seguiments’ a agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que s’ordenaven des del centre de control dels Mossos.

Els advocats, al seu torn, han estat prou hàbils per a capgirar-li els arguments. Perquè no és cert que una policia integral com els Mossos desplegada per tot el Principat i amb la competència principal en ordre públic no ha d’informar els moviments d’altres cossos policíacs que hi actuen? I més encara en un dia com l’1-O, quan la direcció de la policia espanyola i la Guàrdia Civil representada en Diego Pérez de los Cobos va decidir de trencar pel seu compte el mecanisme de coordinació amb els Mossos i passar a l’atac. A l’atac contra la gent, a requisar les urnes que no havien ni ensumat. I al preu que fos. I amb un pla, tal com ha constatat l’interrogatori de Xavier Melero al comissari, que per part de la policia espanyola es basava simplement a posar en acció els milers d’agents desplegats a Catalunya al crit d’a por ellos a tots els col·legis que poguessin amb un criteri de selecció que encara ningú no ha aclarit.

Juan Manuel Quintela és un dels cervells d’aquest dispositiu pensat per a arraconar els Mossos, fer por i provocar una situació de violència social que es pogués tipificar com a rebel·lió o sedició. Per això van organitzar el setge de set hores amb antiavalots davant de la seu de la CUP el 20 de setembre, sense ordre judicial per a entrar-hi. De fet, Quintela és investigat judicialment per això, al jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, acusat d’un delicte de coaccions greus. El jutge ho va arxivar inicialment, però aquest mes de gener l’Audiència de Barcelona va ordenar que es reobrís la investigació. Aquell dia els policies van romandre plantats al carrer de Casp, i els seus comandaments van impedir que hi hagués cap mediació, cap negociació ni diàleg amb la gent concentrada davant de la seu de la CUP.

Però és clar que d’això el comissari Quintelo no n’ha dit res avui al Suprem. No expliquen la intenció del pla inicial aquella tardor, amb l’enviament dels piolins a Catalunya, amb l’entrada a la Generalitat i les detencions del 20-S i la violència policíaca de l’1-O. Tot això va emergint de mica en mica en el judici, però no sembla que interessi pas gaire a Manuel Marchena ni a la resta de membres del tribunal. Tots set magistrats haurien de ser conscients que un policia va causar un infart a Enric Sirvent a Lleida per una puntada als testicles. Què pot portar algú, mogut pel criteri de la proporcionalitat i la contenció, a fer una cosa així? Això s’hauria de preguntar Marchena.

MÉS INFORMACIÓ

Reunió d’observadors internacionals amb la fiscalia

Una representació dels observadors internacionals que segueixen el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol es reunirà demà amb la fiscalia general de l’estat a Madrid. La reunió es fa arran de la petició que la iniciativa que coordina la tasca dels observadors, International Trial Watch, va fer a la fiscalia per a poder conèixer de primera mà la posició de cadascuna de les parts que hi ha implicades en aquest judici. Els observadors que hi prendran part són el catedràtic de dret processal a la Universitat del País Basc Iñaki Esparza i l’advocada islandesa Katrín Oddsdottir, advocada en drets humans que va participar en la redacció de la nova constitució d’Islàndia. Tots dos són avui dins la sala de vistes del Tribunal Suprem, i és previst que s’hi incorporin també Jean François Blanc, fundador i president de l’Institut de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Pau (Occitània) i Isabelle Casau, advocada en l’Ordre dels Advocats, també de Pau.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

El següent testimoni a declarar, demà al matí, serà el comissari Ferran López, mà dreta de Josep Lluís Trapero la tardor del 2017. També va ser el comissari que el govern de Mariano Rajoy va imposar com a nou cap dels Mossos d’ençà que va prendre el control del cos, amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Després d’ell, serà interrogat el comissari dels Mossos Joan Carles Molinero. Més informació ací: La incògnita Ferran López, la mà dreta de Trapero que saludava Zoido i Llarena

A continuació tornarà a declarar una gran quantitat d’agents de la Guàrdia Civil, en aquest cas per intervencions i atacs en col·legis electorals de l’1-O en què diuen que van ser ferits. Serà un nou intent de bastir la rebel·lió mitjançant la criminalització de la mobilització ciutadana.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem