Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar

Al pub Finnegan’s, a la part baixa de la plaça de les Salesas de Madrid, a tocar del Tribunal Suprem, fan uns bons menús de menjar casolà, bé de preu. Quan va començar el judici el personal estava molest perquè el local havia quedat dins el perímetre blindat per desenes d’agents de la policia espanyola, en una mena de zona zero en què hi havia un control absolut de tot el que hi entrava i en sortia. Els molestava tanta presència policíaca perquè els espantava els clients. N’hi havia, però, d’incombustibles, d’aquells que fan el cafè a la barra mentre miren el ‘Telediario’ i la fan petar sobre l’actualitat. I l’actualitat del moment, tot i que en un segon pla, era el judici contra el procés, a poques desenes de metres d’allà on eren. Doncs dos d’aquests incombustibles veien les imatges del judici d’aquell dia a la televisió del pub, i de seguida en van fer tertúlia.

‘Aquests no se’n poden escapolir. Van trencar la constitució’, diu un d’ells. L’altre, amb un posat més segur, deixa anar: ‘Rebel·lió. L’altre dia van dir que havien comprat armes de guerra. Doncs ja està: armes, rebel·lió. A la presó.’ No és que aquest breu intercanvi d’impressions es pugui prendre com un sentit d’opinió generalitzable entre els ciutadans de Madrid. Però sí que és evident que un dels elements més perversos d’aquest judici és la simplificació d’un missatge manipulat que és difós d’una manera encapsulada i dosificada per les televisions espanyoles. Perquè sigui llegit com cal. El factor de les ‘armes de guerra’ dels Mossos el va començar a fer anar Vox a la sala de vistes del Tribunal Suprem. Recollien informacions prèvies difoses per uns certs mitjans espanyols segons els quals els Mossos van voler comprar armament de guerra a començament del 2017 i el Ministeri d’Interior els ho va impedir. La insinuació en tot moment és que els Mossos volien les armes per a fer la guerra contra l’estat espanyol. Heus ací la prova definitiva de la rebel·lió.

El paper de Vox al Suprem, jurídicament parlant, és galdós. Ni Marchena no els suporta, de tan ineptes que són en els interrogatoris. Però els advocats d’extrema dreta Javier Ortega Smith i Pedro Fernández no volen pas incidir judicialment; ells saben que tot és dat i beneït, i aprofiten el plató de televisió que els ha brindat Manuel Marchena per a difondre els seus missatges. Ells encaren aquest procés com un judici polític, en tots els sentits, i van aconseguir de fer penetrar aquest missatge de les armes de guerra en els pocs minuts que les televisions espanyoles dediquen al judici. Perquè la manera com es veu i s’interpreta el judici a Espanya no és la mateixa que al Principat; allà no hi ha –tret d’algunes excepcions destacables– un seguiment detallat de les sessions, ni una anàlisi complexa i profunda, sinó una visió parcial basada en titulars. Vox ho sap i un dels titulars que va fer circular era el de les armes. I hi ha homes i dones com els del pub Finnegan’s que el reben i se l’empassen. No pas ells i prou, sinó també la fiscalia i l’ex-ministre Juan Ignacio Zoido, que com qui no vol la cosa va dir: ‘Crec recordar que era a final del 2016, una sol·licitud de compra d’armament, unes armes que es diuen de guerra, i munició, la tradicional que ells acostumen a utilitzar, i unes altres per a armes de guerra.’ La fiscal li demanava si entre les armes de guerra hi havia llançagranades, i Zoido va dir que no ho recordava pas. El Ministeri d’Interior no va autoritzar-ne la compra, finalment.

L’afer de les armes de guerra va tornar a aparèixer amb l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, que va repetir, si fa no fa, la versió de Zoido. I la cosa va quedar allà. Armes, Mossos, rebel·lió. Fins que avui l’advocat Xavier Melero ha aprofitat el testimoni de l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané per a aclarir aquest afer. De què es tractava? Ha explicat Jané: ‘L’octubre del 2016 vaig signar una petició adreçada a la secretaria d’estat de seguretat, que anava amb un annex en què constaven les armes i la munició que necessitaven els Mossos. L’expedient es va tramitar al Ministeri d’Interior. I el gener del 2017 vaig rebre la resposta que havien informat favorablement de l’expedient, i que l’havien traslladat a la unitat central d’armes que depèn de la Guàrdia Civil. En cap moment no em van presentar cap entrebanc sobre la petició d’armament que vaig fer.’

I per què les van demanar, aquelles armes? L’ex-conseller ha recordat que els Mossos tenen la competència en lluita antiterrorista, compartida amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil; que aleshores eren en una situació d’alerta antiterrorista 4 sobre 5 i que els Mossos no disposaven de les armes llargues que requeria aquella situació ni prou munició d’aquest calibre per a fer pràctiques. Per això van fer la comanda. Una comanda que va restar encallada a mesura que avançava l’any 2017. L’any del referèndum. I l’any dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. El Ministeri d’Interior de primer no va trobar cap inconvenient a tramitar la compra, ha explicat Jané. Però després va encallar la petició i finalment va desestimar-la. D’això se’n va queixar Jané abans dels atemptats i Joaquim Forn després. I això encara ha estat utilitzat posteriorment com una arma contra els Mossos, contra el govern i com a argument judicial. Un argument, esgrimit per l’extrema dreta, per la fiscalia i per Zoido, que és tan inconsistent jurídicament que Marchena no el podrà tenir en compte i haurà de fonamentar la violència per a condemnar per rebel·lió en algun altre invent, segurament basat en els ‘muralles humanes’. Però sí que té un efecte mediàtic i social, té un impacte. ‘L’altre dia van dir que havien comprat armes de guerra. Doncs ja està: armes, rebel·lió. A la presó.’ Aquest era el propòsit de tota aquesta història: que aquell home del Finnegan’s ja hagi dictat sentència.

VIST I SENTIT

Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull han viscut el seu sant, la seva diada, entre el Tribunal Suprem i Soto del Real. Però això no ha impedit que Sant Jordi hi fos ben present. Les parelles de Sànchez i de Turull, Susanna Barreda i Blanca Bragulat, han assistit a la sessió d’avui del judici per a felicitar-los. Hi havia, a més, entre el públic del judici, un grup de gent amb roses i llibres per als presos, vinguts del Principat però també de Madrilenys pel Dret de Decidir i de l’ANC de Madrid. A més, Txell Bonet i Jordi Cuixart han aprofitat la diada de Sant Jordi per anunciar que tornaran a ser pares. Malgrat la repressió i malgrat la presó.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà continuaran les declaracions d’ex-càrrecs polítics. Abans hi haurà els interrogatoris de Xavier Barragán, director financer d’Unipost; Anton Raventós, també d’Unipost, i Rafael Ramírez, responsable de delegació d’Unipost. Tot seguit, Albert Donaire, coordinador de Mossos per la República, que ha denunciat haver rebut amenaces per la seva condició de mosso independentista. Més tard declararà Joan Ignasi Elena, ex-portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum; Neus Lloveras, ex-presidenta de l’AMI; Albert Batlle, ex-director general dels Mossos d’Esquadra; Jordi Solé, eurodiputat d’ERC; i Anna Teixidó, ex-cap de protocol del Departament d’Economia.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O