El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena

Àlex Solà transmet sempre la imatge d’un home tranquil, assossegat. Es pren amb calma les preguntes que fa en els interrogatoris als testimonis, però avui, la calma, l’ha acabat perdent. Perquè Manuel Marchena ha estat capaç de treure’l de polleguera. Àlex Solà, l’home tranquil, ja no ha pogut més amb l’arbitrarietat del jutge, que l’ha lligat de mans i peus en l’interrogatori que feia a Jaume Asens, fins ara tinent de batlle de Barcelona, diputat electe a les corts espanyoles pels comuns. Asens ha testificat proposat per la defensa de Jordi Cuixart, i l’advocat Solà s’ha escarrassat a fer-li explicar el caràcter cívic de la manifestació del 20-S, la violència de la policia la jornada de l’1-O i el suport de l’Ajuntament de Barcelona a les accions en suport del dret de votar i de manifestar-se políticament de la ciutadania. Però això darrer, Marchena no ho volia. Trobava innecessari i fora de lloc que Asens expliqués la posició política dels comuns i de l’ajuntament en relació amb l’1-O. I és així que de mica en mica, interrupció rere interrupció, ha anat fent perdre la paciència d’Àlex Solà.

—Àlex Solà: La seva formació política se sentia copartícip de la convocatòria?
—Manuel Marchena: Don Àlex, preguntar-li l’adhesió de la seva formació a uns esdeveniments transcendeix l’objecte del procés. Faci una pregunta i si no hi està d’acord faci constar la protesta. Però la decisió és clara i rotunda, no podem fer un debat sobre l’actitud política de cadascun dels testimonis.
—Faig constar la protesta i la formulo en el sentit que és objecte de l’escrit d’acusació…
—Ja està formulada la protesta.

Solà intenta explicar el perquè de la protesta.

—No, no, no. Ja està formulada la protesta. Faci una altra pregunta.
—Entenc, senyoria, que si no puc formular el motiu de la protesta se’m vulnera el dret de la defensa.
—Per això vostè formula la protesta. I el president li ofereix de fer una altra pregunta… pertinent.

Solà fa un esbufec. Mira el plec de fulls que té davant… ‘A veure…’ Torna a fer un sospir. I ho intenta:

—Va saber en aquell moment que Jordi Cuixart havia convocat una altra manifestació davant el TSJC per a demanar la llibertat dels detinguts?
—Sí.
—És un fet extraordinari que quan es fan detencions en contextos socials, polítics, es facin concentracions per a demanar la llibertat?

Marchena el torna a interrompre dient que li demana una cosa que no pot narrar un testimoni. Li demana una valoració personal. El caràcter d’aquella convocatòria no té interès jurídic. Faci una altra pregunta. Solà la fa:

—Després de la protesta del 20-S, en la nit i l’endemà l’ajuntament va constatar desperfectes al mobiliari urbà o vandalisme’
—No ens consta.
—Vau saber que hi hagués lesionats?
—No ens consta.
—Quina va ser la posició de l’ajuntament sobre la convocatòria del referèndum.

I Marchena no li ho permet. No té gens d’interès la posició política de l’ajuntament. ‘El testimoni ha de narrar i no valorar, ni difondre el criteri polític en relació amb un fenomen determinat.’

Solà arqueja les celles i prem els llavis, fent un lleu moviment de cap, com si digués que sí, i diu que la pregunta era si l’ajuntament era membre de l’AMI, ‘perquè forma part de l’escrit d’acusació, aquest manifest de l’AMI!’ I quan ho diu ho remarca amb les mans obertes i sacsejant les espatlles. ‘Si no es pot preguntar això…’ I un darrer esbufec de Solà, que ha acabat perdent la paciència, amb la sensació d’estar lligat de mans, de no poder formular preguntes sobre qüestions que són objecte de l’acusació, i sobre les quals la fiscalia ha pogut preguntar. Quantes vegades els fiscals o els advocats d’extrema dreta de Vox han demanat als testimonis o als acusats si no formaven part de l’ANC o d’Òmnium, com si l’adscripció ideològica pogués ser incriminatòria de res. És la mateixa sensació que abans havia tingut la seva companya Marina Roig quan no podia fer preguntes al secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros, sobre l’adhesió del seu testimoni a la Taula per la Democràcia, convocant de l’aturada de país del 3-O; i no ho podia fer malgrat que la fiscalia ho inclou en l’escrit d’acusació.

El cotxe abonyegat de Mireia Boya

La sensació d’indefensió ve d’una percepció d’arbitrarietat del tribunal, de no saber per on et sortirà, de pensar que una cosa anirà d’una manera, perquè la llei, la norma o els precedents o el sentit comú ho fan pensar, i en canvi va d’una altra manera. És la sensació que resta després d’haver escoltat el testimoni de l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya, un dels primers del matí. Ho sabíeu, que Mireia Boya, juntament amb Eulàlia Reguant, també ex-diputada, van enfilar-se a un dels cotxes que la Guàrdia Civil va deixar aparcats davant de l’entrada del Departament d’Economia? Pràcticament no hi ha cap imatge d’aquella acció, i no s’ha sabut gaire, malgrat que en aquell moment va ser pública i notòria.

Tal com explicava Boya, totes dues van prendre aquella decisió, el vespre del 20 de setembre, perquè tenien la necessitat d’arribar a tota una part dels concentrats, dels milers de manifestants que hi havia, per dir-los que calia mantenir el to pacífic de la protesta, per insistir-los en la manifestació no violenta, que allò continués d’aquella manera. Era ben bé allò que van acabar fent Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van enfilar-se al cotxe no tan sols per recordar que era molt important de no caure en provocacions i de mantenir el to pacífic de la manifestació, sinó que van demanar a la gent que se n’anés a casa, que ja es manifestarien l’endemà al passeig de Lluís Companys per a demanar l’alliberament dels detinguts d’aquella jornada.

Sànchez i Cuixart fa 574 dies que són en presó preventiva i els acusen de rebel·lió, en bona part per l’argument que es van enfilar a un cotxe de la Guàrdia Civil. Ho va fer molta gent, aquell dia, diputades incloses. Boya ho ha recordat, que ella hi va pujar, i que el seu pes potser va contribuir a abonyegar una mica més el vehicle. És l’arbitrarietat pròpia d’una repressió planificada; l’arbitrarietat que va denunciar Mireia Boya mateix ara fa un any aquí, al Suprem, però davant un altre jutge, Pablo Llarena. El 8 de maig de 2018 li va comunicar el seu processament per desobediència (que no implica penes de presó) i ella va etzibar al magistrat que per un fet similar processés per rebel·lió la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Aleshores va dir a Llarena ‘que era molt incoherent que per tramitar a registre del parlament la llei de referèndum, la de transitorietat i les propostes de resolució de la declaració d’independència m’acusés de desobediència, mentre que la persona que va permetre el debat de la meva iniciativa entrant aquestes lleis i propostes al registre, Carme Forcadell, fos a la presó i li demanés trenta anys per rebel·lió. Li he dit que això demostrava que hi havia una intencionalitat política i una clara parcialitat en les seves actuacions’.

Avui Forcadell és al banc dels acusats del Suprem i Boya, a la cadira dels testimonis, pendent de judici per desobediència al TSJC. D’aquesta cadira estant, ha relatat: ‘Sànchez i Cuixart van venir a dir-nos a mi i a Eulàlia Reguant que recordéssim les bases de la desobediència civil no violenta. I per la nostra estatura, vam pensar que necessitàvem un lloc des d’on ens veiessin. A diferència del matí, no hi havia ningú dalt dels cotxes i els voluntaris de l’ANC ens van aconseguir un megàfon, en vam parlar i vam considerar que pujar-hi ens aniria bé per a adreçar-nos a la gent concentrada, per a recordar-los que mantinguessin l’actitud pacífica. Perquè pensàvem que l’actuació policia buscava l’efecte contrari.’ Boya ha revelat també una discussió pujada de to que va tenir amb Jordi Sànchez quan va saber que volien desconvocar la manifestació, perquè ella s’hi oposava, no pensava que fossin ningú per a dir a la gent si se n’havien d’anar o continuar manifestant-se. Finalment, s’hi van avenir.

Aquest testimoni, més alguns altres que han desfilat avui, com el de Jaume Asens, el de Camil Ros i Itziar González, entre més, reforcen l’explicació d’un fet: que Sànchez i Cuixart no pretenien cap acció violenta a Economia el 20 de setembre, sinó tot el contrari, que les coses no sortissin de mare, que la protesta fos pacífica. Però l’arbitrarietat, en aquest procés judicial, ho condiciona tot.

MÉS INFORMACIÓ

Un dels grans arguments que addueixen les acusacions per dir que la tardor del 2017 hi va haver malversació són dues factures signades per la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, a principi de setembre per l’emissió a TV3 i a Catalunya Ràdio de dos anuncis sobre el referèndum, els de les vies del tren que es bifurcaven. Són dues factures que el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va declarar que no haurien fet falta perquè la CCMA emetia els anuncis sense càrrec perquè es feien en virtut d’un acord marc amb la Generalitat. Les factures no es van pagar mai, però les acusacions burxen per a trobar algun indici, qualsevol cosa que permeti d’entendre que hi havia un compromís de pagament, per més que no es fes efectiu. Perquè volen que s’apliqui la nova definició sobre la malversació, més laxa, redactada de nou en la reforma del codi penal espanyol del 2015.

El testimoni d’avui del director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, tanca la porta a aquesta pretensió. Esteve ha revelat una informació nova sobre les dues factures de la CCMA: la direcció de la Corporació va tornar a reclamar-ne el pagament al Departament de Presidència aquest mes de gener del 2019, només un mes abans de començar el judici contra el procés al Suprem. El govern considera que aquestes factures no s’han de pagar pas, i Esteve ha explicat que arran d’això van demanar un procediment de revisió d’ofici de l’encàrrec dels anuncis, que ha conclòs la nul·litat de l’encàrrec efectuat. Perquè la comunicació es va fer amb un correu electrònic i no pas amb la plataforma de gestió adequada, i perquè es va fer sense previsió de crèdit, sense seguir els procediments establerts per la contractació pública.

Aquest document, la revisió d’ofici, serà inclòs en la causa, perquè demostra que no hi ha pas ni un pagament efectiu ni un compromís de pagament. Ara les acusacions provaran de fer valer la lectura més laxa que es fa de la definició de malversació d’ençà de la reforma del codi penal del 2015. L’any següent a la celebració de la votació del 9-N, la majoria parlamentària del PP al congrés espanyol va aprovar aquesta reforma que feia una definició més àmplia de què pot ser considerat malversació. Es va passar d’una redacció que deia que cometria malversació ‘qui participés de la sostracció del cabal públic que tingués a càrrec seu’, i que ho fes amb un ànim de lucre, a una altra redacció segons la qual el delicte, entès com a administració deslleial, el comet qui ‘s’excedeixi’ en l’administració de patrimoni públic que té a càrrec. La fiscalia i l’advocacia de l’estat volen que el tribunal, en el cas d’aquestes factures, faci aquesta interpretació abusiva de la malversació.

VIST I SENTIT

Una de les personalitats que ha assistit de públic avui al Tribunal Suprem espanyol al judici contra el procés ha estat el president basc Juan José Ibarretxe. És renuent a fer declaracions públiques als mitjans de comunicació, però sí que ha dit que havia volgut traslladar el suport a tots els acusats, i ha expressat preocupació perquè aquest judici significa un estroncament no tan sols de la seva activitat política, sinó de la seva vida personal.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà la sessió començarà amb el testimoni de Ramon Font com a portaveu de la plataforma Escoles Obertes, el moviment que va organitzar activitats als centres just abans del primer d’octubre de 2017. També hi haurà la filòsofa i membre d’En Peu de Pau Marina Garcés, que apareix esmentada en un atestat de la Guàrdia Civil. A més, hi haurà testimonis que explicaran els fets del 25 de setembre de 2017 a Badalona, dia en què Cuixart va intercedir quan la guàrdia urbana requisava cartells.

La defensa de Cuixart també ha decidit de demanar que testifiquin advocats que l’1-O eren a diversos centres electorals. És el cas de Lluís Matamala (Sant Joan de Vilatorrada), Sílvia Carmona (Callús), Jaume Pich Macià (Castellgalí) i Mercè Torras (Fonollosa), al Bages. També ha cridat votants presents en aquests centres i més, també de la ciutat de Barcelona. A més hi haurà Jordi Pesarrodona, investigat en un jutjat de Manresa per haver protestat al costat d’un guàrdia civil amb un nas de pallasso, i el batlle de Callús, Joan Badia, que el dia del referèndum un agent de la Guàrdia Civil va fer caure a terra d’una empenta amb l’escut d’antiavalots quan mirava de parlar-hi.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici