Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena

Feia dies que no es palpava tanta tensió a la sala de vistes del Suprem espanyol. Encara no era migdia quan ha comparegut un dels darrers testimonis proposats pel partit d’extrema dreta Vox i acceptats pel tribunal: Albert Donaire, un mosso d’esquadra compromès públicament amb la independència de Catalunya. Per aquest motiu ha rebut amenaces, tant ell com la seva família, i ha estat cridat a declarar. Per quina raó? Perquè és un mosso independentista. Quina transcendència jurídica pot tenir el seu testimoni? Ja veurem que cap. Dit i fet, Donaire ha entrat a la sala vestit amb una samarreta amb el dibuix d’una estelada, que duia cosida també a la màniga, uns pantalons de color groc i unes Vamcat. A la samarreta, un llaç groc i una xapa amb una estelada dels colors del col·lectiu LGTBI. La realització del Suprem no ha enfocat Donaire, i els espectadors des de casa no l’han pogut veure. Però els set magistrats del tribunal, sí, i la cara que feien era un poema. Ell ha provat de respondre inicialment en català. Manuel Machena estava descol·locat.

—Vostè és el Mosso 17130?
—Sí.
—Vostè ha estat processat alguna vegada?
—Sí.
—Per quin delicte?
—Calúmnies.
—Va ser condemnat?
—No.
—Hi ha una resolució en ferm?
—No he ni declarat.
—Perdó?
—No he declarat, no he declarat.
—Què vol dir?
—Que no he testificado.
—Que no ha testificat.

Tot seguit pren la paraula Javier Ortega Smith, apartant el becari de Vox, el jove i inexpert Juan Cremades a qui havien delegat els interrogatoris d’aquests dos darrers dies. Amb Donaire calia treure el ferro. I ha començat així, l’advocat d’extrema dreta:

—Entre el setembre i l’octubre del 2017 vostè pertanyia al cos de Mossos d’Esquadra?
—Sí.
—Quin càrrec tenia?
—Agent dels Mossos.
—Com?
—Agent. Agent dels Mossos.
—I això què vol dir?
—Agente.
—Gràcies.

Després li demana si era titular del compte de Twitter que encara ara té, si té gaires seguidors, si va publicar un piulet el 7 de setembre de 2017 en què deia que com a mosso estava al costat del govern per a garantir que es fes amb normalitat l’1-O i si hi adjuntava una fotografia en què es quadrava davant una estelada vestit amb l’uniforme dels Mossos. A Donaire se li acut de fer aquesta resposta: ‘Diria que jo no sóc el jutjat aquí.’ És el moment en què Marchena diu prou. Obre el micròfon i mira de començar parlant amb una certa suavitat, però l’obertura del micròfon és l’obertura del tap del pap del magistrat, que era ben ple des del moment que l’ha vist entrar a la sala amb les Vamcat i amb l’estelada cosida a la màniga, i que ara el buida. I el buida a raig, malgrat l’intent de contenció inicial, perquè Donaire l’interromp tot just quan anava a rebre l’advertiment, bo i dient que a ell l’havien citat al Suprem com a Albert Donaire, per nom i cognom, i no pas amb el número d’identificació policíac.

Doncs aquesta interrupció propicia que Marchena, que passa a anomenar-lo ‘don Albert’, li deixi anar el xàfec: ‘Vostè no confongui l’escenari. Vostè ha estat citat aquí com a testimoni. Per això es limitarà a respondre les preguntes que li facin les acusacions i les defenses i que el tribunal declari pertinents. Vostè és un agent de l’autoritat, i ara és davant de l’autoritat judicial, i en conseqüència procedeixi com li imposa el seu estatut professional. Això sí: digui la veritat. Respongui les preguntes de l’acusació popular. Si vostè no em sent a mi dir que aquesta pregunta és impertinent vostè té el deure legal de declarar. Perquè vostè és a més un agent de l’autoritat que hauria de saber perfectament quin és el paper d’un testimoni en una causa penal.’

El prejudici ideològic del jutge

L’actitud de Marchena envers Donaire palesa el prejudici ideològic del magistrat, que contamina tot el judici, tota la causa. Llarena ja es negava en la fase d’instrucció a retirar la presó preventiva als presos polítics al·legant que continuaven declarant-se independentistes, que la independència com a objectiu polític no havia desaparegut d’ells. I durant el judici Marchena ha vist pertinents les preguntes dels fiscals sobre si un testimoni o un acusat eren socis d’Òmnium o de l’ANC. També ha permès preguntes de l’acusació que inferien que brandar una estelada o cridar ‘independència’, ‘votarem’ i ‘fora les forces d’ocupació’ són elements incriminatoris. És el mateix prejudici ideològic pel qual Marchena ha permès a Vox no únicament de portar com a testimoni que volia ser de càrrec un mosso d’esquadra pel sol fet de ser independentista i fer-ho públic, sinó d’haver permès la sola presència de l’extrema dreta en aquesta sala de vistes.

Perquè convé no oblidar d’on ve Manuel Marchena. Vegeu aquest excel·lent i completíssim perfil que en va fer Oriol Bäbler l’estiu passat, quan es va saber que presidiria la sala del judici. Marchena és un gran amic de l’ex-ministre de Justícia Rafael Catalá, el ministre del govern de Rajoy que era capaç de preveure les decisions que prendria Pablo Llarena en la fase d’instrucció, o d’anticipar els delictes pels quals el fiscal general de l’estat José Manuel Maza es querellaria contra el govern de la Generalitat i la mesa del parlament per l’1-O. Maza, de fet, fou nomenat en el càrrec pel govern de Rajoy perquè Marchena ho va recomanar a Rafael Catalá. Així ho va publicar ElDiario.es el maig del 2017, mesos abans del referèndum. Ho repetim: Marchena va recomanar Maza a Rafael Catalá. Sí, Maza, el de ‘més dura serà la caiguda’, el nom amb què va batejar el document de les querelles que ens han dut fins ací.

Per què és avui aquí?

Qualsevol aparença de neutralitat, d’àrbitre, que hagi volgut exhibir Marchena queda desmentida recordant quin és el seu historial i quines són les seves connexions amb el poder polític, sobretot el que ha representat el PP durant aquests últims anys, i amb la resta de la cúpula judicial. Marchena havia de ser el nou president del Consell General del Poder Judicial, fruit del repartiment escandalós i denunciat pel Consell d’Europa de les cadires del màxim òrgan del poder judicial espanyol entre el PP i el PSOE. La negociació per part del PP la va dirigir precisament Rafael Catalá. Però això l’hauria fet sortir del judici contra el procés, i Marchena no podia renunciar a un caramel com aquest, el del magistrat més poderós de l’estat, el que presideix la sala segona del Tribunal Suprem i que executa i culmina el càstig contra els secessionistes que van gosar desafiar la unitat d’Espanya. Els whatsapps de Cosidó filtrats a la premsa van evidenciar l’escàndol del repartiment de cromos entre PP i PSOE, i Marchena ‘va haver de renunciar’ a la presidència del CGPJ per preservar la seva dignitat. Així continuava en la posició privilegiada de presidir el judici contra el procés i, a més, amb la seva imatge neta i enllustrada amb les declaracions d’elogi que li van dedicar dirigents de PP i de PSOE per haver pres la decisió, el ‘sacrifici’, de renunciar a la presidència del CGPJ.

Marchena, l’amic de Catalá; ‘l’assot de Garzón’, com el coneixen els seus col·legues; el responsable d’haver revocat l’absolució de l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa i d’haver-lo castigat amb la inhabilitació per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar Espanya deu anys més tard per aquella sentència. Marchena, que ja va condemnar Francesc Homs a un any i mig d’inhabilitació per desobediència greu pel 9-N. El prejudici ideològic hi és pertot, en aquest procés judicial. La presència d’Albert Donaire avui a la cadira dels testimonis, essent interrogat per Vox, n’és una altra mostra. Perquè, efectivament, el seu testimoni no és significatiu. Tant Vox com el fiscal Javier Zaragoza han insinuat en tot moment que els xats i els piulets de Donaire, un agent dels Mossos sense cap responsabilitat en la cadena de comandament, podien decidir la manera de procedir de cos en relació amb el referèndum de l’1-O. Melero ha estat l’únic advocat de la defensa que li ha fet preguntes. Aquests xats i la sectorial de Mossos per la República de l’ANC tenen cap mena d’activitat sindical dins els Mossos? No. Tenen representats dins del consell de la policia? No. Ha estat objecte d’investigació per la unitat d’afers interns i d’expedient disciplinari per les seves manifestacions públiques? Sí. Aquest és el pes del testimoni. I doncs, per què era avui aquí? Per què hi era, avui, Albert Donaire a la sala del Suprem? I per què hi és Manuel Marchena? La resposta a aquestes dues preguntes pot ser pràcticament la mateixa.

Ací podeu veure el vídeo íntegre de la seva declaració:

MÉS INFORMACIÓ

Avui, a pocs metres d’on es fa el judici contra el procés, l’Audiència espanyola ha decidit d’absoldre Sandro Rosell, després d’haver passat gairebé dos anys en presó preventiva. La decisió d’empresonar-lo va ser de la magistrada Carmen Lamela, la mateixa que va fer tancar inicialment tots els presos polítics. Vegeu: ‘El cas Rosell, l’últim dels set escàndols protagonitzats per la jutgessa Lamela‘

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà Manuel Marchena ha citat els membres del Diplocat Jacint Jordana, Antoni Millet i Daniel García;  Gerardo Pisarello, tinent batlle de Barcelona; la batllessa de Sant Vicenç dels Horts, Mayte Aymerich; l’ex-director d’Unesco Catalunya, Félix Martí; els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional Enoch Albertí i Joan Vintró; i els fundadors d’En Peu de Pau Rubèn Wagensberg i David Fernàndez.

A la tarda hi ha citats l’ex-diputat de Junts pel Sí Jordi Orobitg; el senador d’ERC Bernat Picornell; la secretària d’Oriol Junqueras i de Pere Aragonès Sílvia Sàbat; l’ex-secretari general de Vice-presidència i d’Economia i Hisenda Lluís Juncà; el senador d’ERC Joaquim Ayats; els ex-diputats de Junts pel Sí Teresa Vallverdú i Eduardo Reyes; el diputat d’ERC al congrés espanyol Xavier Eritja; el regidor d’Altafulla Jordi Molinera; i el batlle de Prats de Lluçanès Isaac Peraire.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar