El diari Gara salda el deute d’Egin i posa punt final a l’espoliació de l’estat espanyol

El diari Gara ha saldat el deute d’Egin amb la Seguretat Social espanyola, la darrera rèmora de la persecució política de l’estat durant el segle XX contra l’esquerra abertzale. El director, Iñaki Soto, ha explicat que gràcies al suport de milers de persones, però sense cap mena d’ajunt institucional, s’han pogut saldar els tres milions d’euros que amenaçaven la viabilitat del diari.

Iñaki Soto: “Tots els directors de Gara han hagut de declarar a l’Audiència Nacional espanyola” 

La justícia espanyola va endossar al diari el deute d’Egin, que fou tancat il·legalment el 1998 pel jutge Baltasar Garzón. Amb un argument de dubtosa legalitat, “la successió ideològica d’empreses”, els tribunals han exigit reiteradament els diners a Gara (creat el 1999).

“Pagar el deute és treure’s una llosa del damunt que durant vint anys ha amenaçat d’aixafar aquest mitjà de comunicació. Acabar d’una vegada per totes aquesta fase vol dir superar l’amenaça de tancament del diari per raons polítiques, al País Basc, a Europa, 2021. […] Però això no alleugereix el sentiment d’impotència per aquesta injustícia. I tampoc no aclareix els riscs d’un mitjà com el nostre. Amb una crisi estructural del sector de la premsa i enmig d’una pandèmia global, lliurar tres milions en dos anys implica un atac. D’aquesta lluita, en surt un grup humà i un mitjà de comunicació viu, però malferits, afeixugats i castigats. Només cal imaginar l’alleugeriment i la impotència de lliurar l’últim termini d’aquesta espoliació. Si n’hi ha, de coses que es poden arribar a fer amb mig milió d’euros, després de mig milió més, i més… I així fins a tres milions en dos anys. Una salvatjada”, relata Soto.

Per saldar el deute, Gara ha fet tota mena d’actes, com ara un festival al Donosti Arena (2019) i una potent campanya de subscripció, que ha servit per a aconseguir més de 10.000 nous abonats. I tot plegat sense rebre el suport de cap institució pública del País Basc, malgrat ser un diari en èuscar que té 120 treballadors directes i 200 d’indirectes. “Hem estat castigats de manera indecent i injusta”, conclou Soto.