10.02.2021 - 20:00
|
Actualització: 10.02.2021 - 20:14
És la convidada sorpresa d’aquestes eleccions: l’abstenció. Es fa difícil de saber fins on baixarà, però serà decisiva en el resultat si no té un impacte homogeni en l’electorat. Els partits anomenats constitucionalistes temen que una part dels seus votants es quedi a casa aquesta vegada i que, en canvi, el gruix dels independentistes vagi a votar, malgrat la desafecció que poden haver motivat en les bases del moviment les promeses incomplertes i les divergències dels partits durant la legislatura. Per això aquests dies els candidats unionistes fan crides insistents a la participació. No hi ha res escrit, i la por de contagiar-se en plena pandèmia o l’apaivagament de la confrontació política del procés poden afectar de manera diferent els votants i acabar determinant la formació de les majories parlamentàries, d’una banda, i l’establiment dels percentatges de vots dels partidaris i detractors d’una república catalana, d’una altra. El darrer estudi del CEO pronosticava una participació del 62%, de manera que se superaria el 50% del total amb 1.720.000 vots. El 21-D, les forces independentistes en van obtenir 2.063.000 (un 47,7% del total) i la participació va ser del 79,1%. De fet, ha estat ascendent durant l’última dècada: del 58,78% el 2010, del 67,76% el 2012 i del 75% el 2015.
Els sondatges apunten que l’augment de l’abstenció pot perjudicar més les candidatures no independentistes. Pot ser que una part del seu electorat s’activés excepcionalment per a mirar de frenar el procés i ara es podria quedar a casa si no veu la unitat d’Espanya amenaçada, mentre que l’independentisme conserva un grau de mobilització més alt. En canvi, el darrer sondatge del Centre d’Investigacions Sociològiques indicava que els electorats de les candidatures independentistes de fa tres anys estan més decidits a votar. Un 73,5% dels votants de JxCat, el 64,9% d’ERC i el 74,1% de la CUP declarava que aniria a votar “amb tota seguretat”; en canvi, hi anirien el 45,3% del PP, el 55,2% de Ciutadans, el 58,4% del PSC i el 54,7% dels comuns. La resta es dividia a l’hora de puntuar amb xifres la seguretat amb què votaria, tot i que es destacaven els que ja havien decidit que no hi anirien: el 12,9% del PSC, el 12% de Cs, el 8,8% dels comuns i també l’11,1% d’ERC.
És a dir, que pot ser que aquesta vegada hi hagi una part de l’electorat que opti per no votar, perquè considera que aquestes eleccions no seran tan decisives per al futur de la política catalana com ho van ser les plebiscitàries del 2015 o les darreres, convocades per Mariano Rajoy i amb l’aplicació del 155 després de la declaració d’independència al parlament. A més, pot ser que es torni a l’anomenada abstenció diferencial, que tant havia caracteritzat l’electorat català. És a dir, votants que participen a les espanyoles però que tenen tirada a no fer-ho a les catalanes. Aquest comportament s’atribuïa a sectors de la població que se sentien menys identificats amb les institucions catalanes o bé que consideraven que aquestes eleccions no tenien tanta importància com les espanyoles.
La pandèmia també ha fet baixar la participació arreu. Es va veure a l’estiu al País Basc (amb una davallada històrica del 51%) i a Galícia (del 49%, la més baixa d’ençà del 1981). Per això, un element a tenir en compte a l’hora d’avaluar el possible impacte de l’abstenció relacionada amb el coronavirus podria ser l’edat de l’electorat de les candidatures. Votarà menys la gent de més edat per por d’agafar la covid? Hi ha partits que tenen els votants més envellits que uns altres? Més dades, també extretes de l’últim sondatge del CIS. Les candidatures amb electorats més joves són la CUP (un 36,2% té menys de 34 anys) i els comuns (que en té un 32,1%). La resta de forces tenen percentatges alts de votants de més de 65 anys: el 45,3% del PP, el 37,6% del PSC, el 30,7% de Junts, el 22,9% d’ERC, el 16,1% dels comuns i el 13,8% de la CUP. No tenim dades sobre les franges d’edat dels votants per correu que, segons xifres del govern, ja són 229.504. Són el 80,6% dels qui ho han sol·licitat. L’executiu també ha calculat que diumenge hi haurà 70.000 o 80.000 persones contagiades o que són contactes estrets que hauran de decidir si van a votar o no. D’aquests, el nombre d’infectats seria d’uns 14.000. Es recomana que vagin als col·legis entre les set i les vuit del vespre.
A la incertesa sobre l’abstenció, se n’hi afegeix una altra. La de la gran quantitat de gent que ha decidit el vot durant la campanya o que el decidirà aquests dies. Per tot plegat, les estimacions dels sondatges són especialment complicades de fer. I encara més si, com sembla, la victòria pot anar de pocs vots. Amb el triple empat tècnic entre el PSC, ERC i JxCat, qualsevol error o encert de les candidatures pot ser determinant.
La xifra
601.000 espectadors van veure ahir el debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio. El programa va tenir una quota de pantalla del 26% i el minut d’or va ser a les 22.38 de la nit, amb 830.000 persones davant el televisor.
La frase
Tots els partits han criticat avui que el candidat del PSC, Salvador Illa, fos l’únic que es va negar a fer una prova de covid-19 abans del debat. Una decisió especialment significativa tenint en compte que ha estat ministre de Sanitat. Illa s’ha justificat dient: “Els protocols no aconsellen de fer-ho en un context com aquest ni en aquestes condicions”, i ha afegit que no sobren proves PCR ni d’antígens.
