Diana Riba: “Volem que el dret d’autodeterminació sigui un dret europeu”

Diana Riba i Giner (1975) repeteix a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions europees. Llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), aquests darrers cinc anys la senyora Riba ha estat la veu d’ERC per a denunciar la repressió a Brussel·les. Repressió que coneix bé: ha estat espiada amb Pegasus i la seva parella, Raül Romeva, ha estat un dels presos polítics. Però Riba també ha estat molt activa a la Comissió d’Igualtat, de què és la coordinadora, i de Cultura. Ahir Diana Riba va rebre VilaWeb a Mataró, just abans de començar un míting.

—Quin paper tindrà Europa amb l’amnistia?
—Aquesta setmana, a Esquerra Republicana hem obert una ofensiva diplomàtica per explicar que, primer, s’ha aprovat la llei d’amnistia, i segon, necessitem que Europa sigui vigilant de l’aplicació d’aquesta amnistia. Des del minut u hem vist com aquesta cúpula judicial espanyola ja fa política a la dreta de Vox. I, per tant, nosaltres, des d’Europa, des del Consell d’Europa, des de Suïssa, des de totes les branques internacionals, volem que hi hagi aquesta vigilància de l’aplicació d’una llei democràtica aprovada al congrés dels diputats espanyol. La cúpula judicial hi posarà tots els impediments. Per tant, continuarem fent aquesta diplomàcia.

—Veient la vostra activitat, destaca la vostra feina per a ampliar el dret d’avortament.
—A la Comissió d’Igualtat, en què he estat coordinadora, hem portat molts temes de la directiva de violències masclistes, i avortaments, sí. Posar a l’article 83 dels tractats el crim de violències masclistes, això esperem culminar-ho la legislatura vinent. I que els crims de violències masclistes siguin homologables a tota la Unió Europea. La funció principal per la qual em presentava era la repressió a Catalunya, però aquests cinc anys han passat moltíssimes coses. Per exemple, l’escàndol de Pegasus a tota la Unió Europea, de què sóc víctima. Impulsem des d’Esquerra Republicana aquesta comissió d’investigació, de què sóc vice-presidenta durant l’any que s’ocupa. I finalment, també, la meva pota, cultura i educació, en què hem tingut un paper molt important, per exemple, en la regulació a tots els estats membres de l’espai de mitjans europeus, de llibertat de mitjans europeus.

—I els anys vinents, quines seran les grans qüestions?
—Drets humans a la Comissió de Drets i Llibertats. No només per la repressió que continua a Catalunya, també per aquesta necessitat d’impulsar la llei de la claredat europea, perquè volem que el dret d’autodeterminació sigui un dret europeu. I també els drets de les dones, amb aquest augment de l’extrema dreta, hauran de ser una de les coses que haurem de continuar vigilant. Veiem una Europa que va retallant drets en lloc d’augmentar-los.

—I quin recorregut veieu a la llei de la claredat europea?
—Esquerra Republicana de Catalunya ja té molta pràctica a liderar temes que semblen impossibles, com ara la llei d’amnistia, deixa’m recordar-ho. I la llei de la claredat és un altre d’aquests temes que sembla que els estats membres no vulguin, però al final el que hem de canviar és que el dret d’autodeterminació a Europa sigui un dret. Sabem, perquè la història ens ho diu, que les fronteres es mouen. En aquests moments això és subjecte a cada estat membre, i podem veure una Gran Bretanya que fa un referèndum pactat amb Escòcia, i podem veure una Catalunya on se’ns envia la policia a atonyinar-nos a les portes dels col·legis electorals. És una necessitat homologar a Europa com es tracten aquests temes.

—Al Parlament Europeu hi ha la paradoxa que les lleis als estats s’aproven al parlament, que té molt de pes, però ací el pes és relatiu. Per exemple, el català. Al parlament podeu fer coses pel català, però al final ho pacten els estats i els caps de govern.
—És veritat que volem un Parlament Europeu que tingui molta més capacitat legislativa. També és veritat que als estats sabem que també se’ls obliga. El que és una anomalia és que hi hagi tres idiomes que són oficials en territori europeu, el gallec, el basc i el català, que no siguin oficials a la Unió Europea. I aquesta feina diplomàtica també es fa al Parlament Europeu. Esquerra Republicana de Catalunya va portar que tota l’oferta audiovisual arribés al ciutadà en la seva llengua oficial, per tant, això ja és anar acostant al català la normalitat dins de tota l’àrea europea. L’embat final és que s’aprovi al Consell i, per tant, és anar fent aquests passos perquè sigui inevitable una cosa que cau pel seu propi pes: que un idioma oficial sigui oficial a la Unió Europea.

—S’acaba de firmar l’acord de migració. S’ha fet amb una mica de pressa per evitar que la presidència d’Hongria el decantés més cap a la dreta. Sou molt crítica amb l’acord. Per què?
—Perquè torna a ser un acord que és indigne en un país que diem que som pro-drets humans. Us en poso dos exemples. On arribin les persones que emigren no serà sòl europeu, no serà terra europea. I això permet que les devolucions en calent siguin legals. I en segon lloc, es posa preu a les persones. Els estats que no vulguin acollir les persones que els arribin poden pagar 20.000 euros per no acollir-los. Creiem que només per aquests dos punts hem de votar en contra del que no és una política humanitària.

—Així i tot, és interessant veure com alguns partits d’esquerra europeus comencen a fer crítiques, no a la immigració, sinó a la conseqüència, per exemple, que els sous dels treballadors baixen. A vegades el patró vol que hi hagi immigrants, si pot ser, il·legals i tot, per afeblir el treballador local.
—La primera gran anomalia, ja per concepte, és que tinguem persones legals i il·legals. Les persones són legals, no existeixen les persones il·legals. En aquesta plaça mateixa ens trobem persones que tenen papers i que no en tenen. Això sí. I això provoca no tenir els mateixos drets. El que hem d’accelerar són els processos perquè totes les persones tinguin igualtat de condicions, i segur que posaríem fi a l’economia submergida, i a molts dels problemes de desequilibris socials. La victòria de l’extrema dreta és que partits com els socialistes i el PP els compren el relat. Hauríem de ser molt més estrictes de no comprar aquest relat. Sabem que Europa necessita la migració, en l’àmbit econòmic, però és que, per una altra banda, la volem. La volem com un sistema humanitari. A Catalunya vam viure la manifestació més gran de tot Europa d’acollida, la de Volem Acollir. Vol dir tractar les persones amb tota la seva dimensió, no només l’econòmica.

—Hi ha alguns països, i ara també a Andorra, que donen papers en canvi que almenys vulguis aprendre l’idioma. Com ho veieu?
—L’altre dia Angela Davis deia que Europa es veu blanca i no ho és. Tenim una diversitat d’orígens i, per tant, el que volem és que la llengua i la cultura que ens uneix a Catalunya sigui la catalana. Tenim un diamant en comú, la llengua i la cultura catalanes, des de l’origen i des de les diversitats de tothom. Per tant, ho veig com a positiu i no com una imposició. Ho veig com una fortalesa i no com una necessitat impositiva.

—Sobre Ucraïna, hi ha dues aproximacions que es podrien resumir amb dues frases. “No a la guerra” i “No passaran”. On us situeu?
—Sempre no a la guerra i a favor de la pau. Però en política no hi ha blancs i negres i no acabarem la guerra d’Ucraïna només amb una de les dues. Ens oblidem de la pau, de fer una taula de negociació, ens oblidem de fer ponts diplomàtics entre totes les parts i ens focalitzem (i aquesta és la nostra crítica) tan sols en la qüestió militarista. I sabem que com més armes, més morts. I, per tant, haurem de ser forts. Sigui amb la guerra d’Ucraïna o amb la guerra de Palestina, només parlem d’armes. Diria la frase que tenim segrestada la política de defensa a través de la política armamentística.

—A Europa, històricament, els partits independentistes s’han trobat més a prop els uns dels altres que no pas a casa. Junts i Esquerra són més pròxims a Europa que a casa?
—A Europa no compartim grup parlamentari. Nosaltres som al grup parlamentari dels Verds/ALE i Junts és al grup mixt. En polítiques europees estem molt diferenciats. Nosaltres votem contra el pacte de migració i d’asil i contra les polítiques d’austeritat i ells hi han votat a favor. Per tant, estem lluny. En qüestions del català i d’autodeterminació hi som. Però la feina que fem internament és molt diferent. Nosaltres tenim una vice-presidenta a la cambra i, per tant, tenim aquestes aliances per poder empènyer el català al Parlament Europeu. Al Consell, l’Aliança és molt més gran, i vam fer el grup del Self-Determination Caucus, en què Junts va començar, però que, malauradament, al final, han tingut una posició molt discreta. Els animem en aquesta legislatura a tornar a formar part del Caucus, en què hi ha eurodiputats de tots els grups parlamentaris i de diferents nacions sense estat a tot Europa, i en què vam presentar aquesta llei de la claredat europea. Esquerra Republicana ens comprometem a presentar-la al ple perquè s’iniciï aquesta llei.

—El grup socialista europeu comparat amb l’espanyol, com el veieu?
—Depèn de les polítiques. En som molt a prop i podem negociar molt bé en algunes polítiques, però en som molt i molt lluny en els tres temes que hem parlat: immigració i asil, polítiques d’austeritat i acords de lliure comerç. Amb aquests temes són molt més a la dreta.

—Ens trobarem un Parlament Europeu amb molta presència de l’extrema dreta. Com és?
—Recordem que al Parlament Europeu l’extrema dreta són dos grups parlamentaris, el que en diem l’extrema dreta i l’extrema extrema dreta. Són dos grups molt grans, i el que ens diuen les enquestes és que continuen creixent. Per tant, ara i aquí, el que hem de demanar és que tothom vagi a votar. Si tothom vota, l’extrema dreta ho tindrà més difícil. Volem que coalicions com Ara Repúbliques siguin fortes, perquè creiem que és l’única alternativa, tant socialment com nacionalment.

—La gent per què hauria de votar Diana Riba?
—Crec que tenim un gran avantatge. Podem explicar tot el que hem fet, que ha estat enorme, i tenim un programa per a continuar endavant. Ja siguin drets humans, i aquí hi entra la repressió, ja sigui la protecció de les opcions polítiques. Votant Esquerra Republicana també es vota aquesta coalició de nacions sense estat, que hem de recollir tota la força de gallecs, bascs, gent de les Illes, corsos, escocesos (que ara no són a la Unió Europea, però volem que hi tornin). Per tant, tota aquesta fortalesa que representa Esquerra Republicana amb aliances de nacions sense estat crec que és l’argument principal per a votar Ara Repúbliques.