21.03.2025 - 21:40
Un jutge de Girona ha donat quaranta-vuit hores a la batllessa de Verges (Baix Empordà), Diana Canals (CUP), perquè retiri una bandera independentista i antifeixista de la façana de la casa de la vila i, en el seu lloc, hi col·loqui tant la catalana com l’espanyola. El requeriment és fruit d’un recurs de l’associació espanyolista Impulso Ciudadano, que fa anys que persegueix ajuntaments catalans. Parlem amb Canals sobre què faran i com s’ha rebut al poble la notificació judicial.
—Us han notificat que teniu quaranta-vuit hores per a retirar una bandera estelada i antifeixista i col·locar-hi la bandera espanyola i la senyera. Què fareu?
—Avui tenim una reunió amb el poble per a exposar el tema i valorar-ho. A mi em fa molta ràbia dir que l’haurem de posar, però no hi ha gaires alternatives. I, al final, si et passeges gaire pels pobles del voltant, n’hi ha molts que no la tenen. No tenim gaires opcions. A part, les multes econòmiques que es posen en aquests casos no recauen a l’ajuntament, sinó a l’alcalde o alcaldessa. Jo tampoc tinc una disponibilitat econòmica per a anar pagant sancions.
—No sou la primera batllessa en aquesta situació. Montserrat Venturós, a Berga, fou inhabilitada per haver mantingut l’estelada. Creieu que podria passar igual aquesta vegada?
—Suposo que sí, la intenció del consistori és no arribar tan lluny. És jugar més amb la casuística que, com que no hi ha una mida determinada…
—Us esperàveu el requeriment?
—No, però sí que pensava que la cosa acabaria malament, perquè fa molts mesos que, com que tenim estelades a la carretera, hi ha un grup de persones que a les nits les treuen, i unes altres de l’Associació Vergelitana per la Independència que les tornen a posar l’endemà mateix o al cap de dos dies. Amb aquest joc de posar i treure, al final, suposo que hi ha qui estira el fil i diu, au, tranquils, ja ho arreglarem. És una conseqüència de la situació de Verges, que està situat estratègicament, hi passen molts cotxes i tothom ho veu, i hi ha moltes persones que aquestes banderes, encara ara, els fan mal als ulls.
—No tan sols us fan retirar les banderes de la casa de la vila, sinó també les de les carreteres.
—És que crec que tot ve arran d’aquestes banderes de la carretera. La cosa ha estat veure les banderes a la carretera, m’imagino que han anat més endins i han vist que no hi havia les banderes oficials als balcons de l’ajuntament. Sempre els agrada triar els pobles que tenen més fama independentista.
—Hi havia polèmica al poble pel fet que no hi hagués la bandera espanyola a la façana de la casa de la vila, o els ciutadans ho viuen amb normalitat?
—I ara! Al poble hi ha polèmica quan ens les treuen, en cap cas pel fet de ser-hi.
—Què us han transmès els veïns?
—Ens envien molts ànims i tot el suport, que no hi ha dret i que quines ganes de perdre el temps. Som un poble petit on la gent viu tranquil·la i on ningú no fa cas d’una bandera o una altra, tothom és feliç amb el que tenim. Que vinguin de fora per dir-nos què hem de tenir penjat fa molta ràbia. No tenim cap conflicte amb res ni amb ningú.
—Impulso Ciudadano i més entitats espanyolistes fa temps que persegueixen els ajuntaments per aquestes qüestions. Què els diríeu?
—Que vinguin al poble i que vegin que la gent és tranquil·la, que pengem les banderes que sentim. No som una colònia on ens han de penjar la bandera de l’estat major. Que ens deixin en pau, que no els molestem, i que ells no ens molestin a nosaltres. A les xarxes, arran de les notícies, veus tots els comentaris d’odi cap al catalanisme. El 2017 no està guarit, ni de bon tros. Hi ha una persecució ferma i l’augment de Vox en tots els nivells ho demostra més.
—L’estat espanyol té una de les legislacions més estrictes sobre l’ús de banderes i símbols en llocs públics. Els partits haurien de treballar per revertir-ho?
—Als pobles petits, que tenim tanta feina, que som molt pocs per gestionar molts temes, ens haurien de deixar viure i no emprenyar-nos tant. A tots els nivells, no només de banderes.
