El diàleg instrumental: així intenta Sánchez d’ajornar la reunió de la taula

Pedro Sánchez no té gens de pressa perquè es torni a reunir la taula de diàleg. El govern català, sí. Espera que la segona reunió d’ençà de la investidura de Pere Aragonès sigui a començament d’any, entre el gener i el febrer. Però el PSOE ha marcat en vermell al calendari les eleccions a Castella i Lleó, que es faran el 13 de febrer, i provar d’ajornar-la més enllà. L’argument oficial per a esquivar una convocatòria de la taula durant les setmanes vinents no té res a veure amb les eleccions, sinó amb l’emergència sanitària, que suposadament acapara l’atenció de Sánchez. “Les institucions tenim coses més urgents i importants”, va dir ahir en una entrevista a la Ser. Unes declaracions que evidencien que el president espanyol ha relegat el conflicte polític a un segon pla, encara que asseguri que hi haurà reunió durant l’any i més d’una vegada. El curs polític català es va reprendre ahir amb la taula com a objecte de retrets encreuats, també per les discrepàncies que suscita entre els socis de govern, que es mantenen encastellats cadascun a la seva posició. Més enllà del debat intern, Sánchez ja es va afanyar a posar-hi el fre a conveniència des de Madrid.

Allò que s’ha anomenat “carpeta catalana” ja havia deixat de ser prioritària després de l’estiu, una volta executat l’intent de rentada d’imatge internacional que el PSOE perseguia amb els indults i l’escenificació del diàleg. Però al desembre s’hi va afegir l’imprevist avançament electoral del president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, del PP, i el problema és que després vindran les andaluses. Al president Juan Manuel Moreno se li acaba la legislatura al desembre i, tot i que per Cap d’Any va assegurar que les convocaria tan tard com fos possible, fa un mes va admetre que les podria arribar a avançar mig any. Aquest calendari condicionarà molt els moviments de Sánchez, que mirarà d’evitar que el PP en pugui utilitzar els resultats per bastir un discurs d’enfortiment institucional que podria culminar l’any que ve amb la tornada de la dreta a la Moncloa. De manera que per a provar de frenar el PP i els seus aliats, els socialistes defugiran qualsevol imatge de cessió, i les reivindicacions del govern català en poden tornar a sortir malparades. Amb l’any nou, velles estratègies.

Al camp de mines electoral del 2022 s’hi afegeix la pèrdua de la capacitat de pressió d’ERC al congrés espanyol, una volta aprovat el darrer pressupost. ERC ja comptava que el seu vot podria significar l’apuntalament definitiu del govern de Sánchez fins al final de la legislatura. Perquè el president espanyol podria recórrer a una pròrroga pressupostària per a afrontar l’any vinent. I això hauria permès al PSOE d’arribar al 2023 sense cap més cessió a les demandes catalanes, i també sense que la dreta i l’extrema dreta li poguessin atribuir cap més entesa amb els independentistes catalans. Ara, si en una cosa insisteixen al Palau de la Generalitat és que més important que es reuneixi la taula de diàleg és que s’hi puguin visualitzar avenços, i això encara complica més que se’n pugui fixar una data. Perquè Aragonès no es pot permetre la imatge d’una nova reunió sense concrecions.

El crèdit de la taula s’exhaureix. A la darrera reunió, al setembre, els dos governs es van instar a negociar discretament, començant pel mètode de treball i el calendari. Però per a sustentar políticament la vigència de la taula, el govern català necessitarà alguna cosa més que l’acord d’un esquema de funcionament inicial. El president, de fet, va admetre en el discurs institucional de Sant Esteve: “El 2022 ha de ser l’any en què la negociació amb l’estat avanci i comenci a aportar resultats tangibles.” I va situar a l’agenda catalana la construcció de “alternatives” si la taula no servia per a avançar en la resolució del conflicte. Aragonès havia esquivat públicament fins ara la hipòtesi del fracàs, si bé és una possibilitat recollida en els acords d’investidura d’ERC amb Junts i la CUP, on fins i tot se’n va fixar una avaluació per al 2023. Tanmateix, aquesta vegada en verbalitzava la possibilitat. I és que aquest any ha de ser clau perquè l’independentisme refaci un consens estratègic impossible d’ençà de la tardor del 2017 i que ha esberlat la unitat d’acció dels partits independentistes al parlament, amb el desmarcatge definitiu de la CUP amb motiu del pressupost.

De moment, continuen igual de lluny. Junts va lamentar ahir que l’estira-i-arronsa per la taula sigui pel calendari i no pels continguts o els resultats esperats de la reunió, i va criticar que Sánchez en marqués l’agenda unilateralment. El vice-president del govern, Jordi Puigneró, accentuava les diferències del seu partit amb ERC per aquesta qüestió: “Una taula de diàleg que no es reuneix no és ni taula ni diàleg”, va etzibar. Esquerra pressionava el soci en sentit contrari, convidant Junts a participar en la negociació en compte de fer-hi declaracions en contra. Les declaracions i contradeclaracions semblen haver entrat en una espiral infinita.