Diagnòstic precoç i medicina de precisió, les vies d’atac a l’Alzheimer

En l’última dècada s’han fet grans avenços en el coneixement de l’alzheimer, però, a falta encara d’un fàrmac concret, el diagnòstic precoç amb biomarcadors i les noves estratègies de medicina de precisió, a partir d’estudis genètics, són els flancs d’atac contra aquesta malaltia neurodegenerativa.

Els últims avenços en la recerca genètica de biomarcadors, i en el camp de la neuroimatge, han protagonitzat la XII edició de la Conferència Barcelona-Pittsburgh, de referència internacional amb tres-centes persones inscrites, enllaçant un format presencial, a la Pedrera, i en línia.

Organitzat per la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona i l’Alzheimer Disease Research Center de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units), aquest congrés bianual, que se celebra d’ençà de 1998, s’ha consolidat com a punt de trobada de referència per a experts relacionats amb les malalties neurodegeneratives, amb el propòsit de constituir una actualització en tots els camps de la recerca en demències.

La fundadora i directora mèdica de la Fundació Ace, Mercè Boada, ha destacat que en l’última dècada s’han fet grans avenços gràcies a una “explosió volcànica de coneixement que ha enriquit la recerca, assolint fites increïbles, però encara cal fer molt més”.

Els doctors encara no disposen d’un fàrmac, però tot el coneixement adquirit ha donat lloc a noves estratègies terapèutiques que fa deu anys no existien i que poden desencadenar avenços significatius en el futur, ha destacat Boada.

Un dels àmbits de treball que s’ha abordat a la Conferència Barcelona-Pittsburgh fa referència a les possibilitats d’actuació sobre la barrera hemoencefàlica, una membrana que protegeix el cervell i que juga un paper clau en el desenvolupament de l’alzheimer. Els experts reunits també han parlat de la plasmafèresi, procediment d’obtenció de plasma, com una nova estratègia de tractament que pot ser concomitant amb altres teràpies.

Evolució del cervell i detecció precoç de la malaltia

Un altre dels àmbits abordats és el de la neuroimatge, fonamental per a l’observació de l’evolució del cervell i la detecció precoç de la malaltia, com també ho són els biomarcadors en sang o líquid cefalorraquidi, que poden predir l’alzheimer anys abans de l’aparició dels símptomes.

D’altra banda, el treball en la identificació de gens que actuen en el desenvolupament de la demència permet dissenyar una “medicina de precisió” amb fàrmacs que potenciïn l’activitat dels gens que són protectors del cervell i ataquin als destructors, ha ressaltat Boada.

En la inauguració del congrés, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha destacat la necessitat de fer un diagnòstic precoç, amb la vista posada en un futur pròxim en el qual la proporció de persones grans en la població serà més elevada i incrementarà la prevalença de demències. El conseller ha destacat que un de cada tres casos de demència es poden prevenir i ha posat l’accent en el biaix de gènere, ja que també en aquesta malaltia “hi ha més dones i es diagnostiquen en un estat més avançat”.