16.09.2022 - 21:40
Encara bo que el nombre d’independentistes que es van aplegar a la manifestació principal de la Diada ha aconseguit que molts digeríssim més bé la situació preocupant del procés a Catalunya. Hi ha molts termòmetres per a mesurar com va el procés, si n’hi ha cap. Un, que no és gaire pròxim, és la participació dels bascs. Ara fa uns quants anys, centenars de bascs participaven en la Diada; alguns acudien a les convocatòries organitzades per les institucions socials del nostre país i molts més hi anaven per iniciativa pròpia. D’Euskal Etxea sortia una columna acolorida i musical que arribava fins al punt de sortida de la manifestació, i la multitud que es manifestava la rebia amb un aplaudiment fort.
Un altre barem pot ser la presència dels mitjans de comunicació. El procés català va tenir una presència de primera fila en les agendes internacionals –polítiques, diplomàtiques i mediàtiques– durant l’edat daurada de Catalunya. Això forma part del passat.
Ara que tots els ponts són destruïts i que tots els intents de construir-ne més han fracassat és difícil d’encertar per quina via es podria encaminar una col·laboració honesta. Els independentistes de Catalunya es mereixen una altra actitud per part dels agents institucionals, polítics i socials. Ja ha passat el moment de culpar el del costat, malgastar més temps fent diagnosis del passat és inútil.
Davant una dificultat greu, i això que passa en aquest àmbit polític de Catalunya ho és, és habitual d’invertir molt de temps en la tasca diagnòstica, persistir en l’anàlisi d’allò que ha passat. Mentre continuem aquesta comesa, és a dir, mentre no s’acaba aquesta fase diagnòstica, a voltes interminable, no es prenen decisions. No s’avança, per a la tranquil·litat de qui es fuma un puro a Madrid.
“Què fan els independentistes a Catalunya?”, es demanen a Madrid. “La diagnosi”, és la resposta. “Que continuïn així força temps, que mentrestant no faran res.” Quants puros es deuen haver fumat, a Madrid, aquests darrers anys?
