31.07.2019 - 22:00
|
Actualització: 01.08.2019 - 10:06
L’ANC i Òmnium varen oferir ahir una conferència de premsa conjunta en què varen fer una crida pública als partits polítics independentistes a pactar una estratègia conjunta per a avançar cap a la independència i una resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem. Totes dues entitats varen aclarir que, des de fa un temps, veuen els partits més receptius a seure i parlar, però van avisar que encara eren molt lluny de poder articular la necessària resposta unitària a la sentència i, encara menys, cap full de ruta cap a la implementació de la república.
Siga com siga, el pas públic endavant de totes dues associacions és positiu. Feia temps que l’ANC i Òmnium no coincidien ni donaven la imatge d’unitat que ahir es va fer visible –més enllà de les compareixences per qüestions antirepressives, com les del passat vuit de maig, o de la participació en actes com les manifestacions de Madrid i Estrasburg. La desunió dels partits polítics és el principal problema del moment, tal com assumeix cada dia més gent amb més contundència, però no es pot dir tampoc que la unió de les dues organitzacions populars haja estat gran aquests darrers mesos. En aquest sentit, la generositat i la concertació mostrades ahir per Elisenda Paluzie i Marcel Mauri són una notícia excel·lent.
Una notícia excel·lent i molt ben situada en el calendari. Perquè som a les portes de la pròxima manifestació de l’Onze de Setembre, que molt probablement serà la més important i determinant des de la manifestació en forma de V del 2014. Avui comença l’agost, un mes que inevitablement comporta una certa desmobilització, un cert període de repòs. I la tornada del setembre serà trepidant, tal com ens hem acostumat que siga aquests darrers anys. L’ANC i Òmnium, amb la seua compareixença, marquen una fita als partits perquè treballen, si cal amb la discreció necessària, per resoldre la incapacitat de projecció estratègica que tant va llastrant l’independentisme polític.
Això és conseqüent amb totes les informacions que ens arriben de les darreres reunions conjuntes de partits i associacions, on la veu d’Òmnium i l’ANC ha estat més clara que mai. I això és molt important i molt d’agrair si, com sembla, els partits comencen a entendre que no es pot continuar d’aquesta manera gaire temps més.
Tots sabem que la resposta a la sentència serà escassa si la manifestació de la Diada no esdevé el seu pòrtic i una enorme demostració de força popular i d’indignació. Per aquesta raó, ara els partits tenen cinc o sis setmanes per a treballar allunyats dels focus i resoldre les seues legítimes divergències, pràcticament ja no hi ha més temps per a fer-ho. Si abans de la Diada Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP són capaços de forjar un acord de mínims que retorne al país un horitzó plausible, aleshores la feina de l’ANC i Òmnium haurà estat tan providencial com ho ha estat unes quantes vegades en els deu anys que fa que dura el present cicle independentista. I si no passa això i arribem a la Diada encara sense cap acord de cap mena, aleshores Òmnium i l’ANC estaran plenament legitimitats per assumir el lideratge de la resposta a la sentència i segurament, també, per canalitzar de manera constructiva el malestar tan viu que hi ha ara mateix en molts dels nostres carrers.
PS. Durant el mes d’agost, VilaWeb us oferirà dues sèries especials, que avui us recomane. La primera, (‘Com a casa‘) va a càrrec de Martí Crespo i us proposarà cada dia un racó de món on hi ha la petjada dels Països Catalans. Avui comença a Brussel·les. La segona presenta cada dia un mapa, i s’inaugura avui explicant el significat, i l’error, de la línia Durand, la clau amagada del conflicte a l’Afganistan. Us recomane també l’opinió, punyent, de Núria Cadenes (‘Turisme de postureta‘) i l’entrevista a Laia Roca i Lluís Mollón, els dos activistes condemnats per haver-se manifestat contra la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.
