10.09.2017 - 23:50
Critica un intent de “genocidi cultural” contra el català i en responsabilitza l’Estat
BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS)
L’acte institucional de la Diada que organitzen anualment el Govern i el Parlament ha reivindicat aquest diumenge el referèndum i la lluita per la llibertat i els drets humans, citant exemples com l’exdiputada de JxSí Muriel Casals –morta l’any 2016–, l’afroamericana Rosa Parks, la supervivent al camp d’extermini nazi Neus Català, les sufragistes femenines i els col·lectius LGTBI, entre altres referents.
En l’acte s’ha reivindicat el dret d’autodeterminació de Catalunya com “el principal dret de la col·lectivitats”, i s’ha llegit un discurs en què Casals assegurava que la independència no és un projecte contra res ni contra ningú, sinó un exercici de democràcia.
També s’ha llegit un discurs del qui va ser president de la Mancomunitat Catalana Enric Prat de la Riba, que a principis del segle XX proclamava que “la nació és nació encara que les lleis la tinguin subjecta a la nació oficial”, i proclamava que cada nacionalitat ha de tenir un Estat.
L’acte d’enguany se celebra a menys d’un mes per al referèndum de l’1 d’octubre, i en ple enfrontament entre l’Estat i la Generalitat, que està disposada a celebrar la votació malgrat que el Tribunal Constitucional ha suspès la llei del Parlament que l’empara.
Celebrat en l’esplanada enfront del Born Centre de Cultura i Memòria a la plaça Comercial de Barcelona, ha començat amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant davant una formació de gala dels Mossos d’Esquadra i ordenant la hissada de la ‘senyera’.
Creat i dirigit per Josep Maria Mestres, l’acte ha consistit en la lectura de textos signats pels poetes Miquel Martí i Pol, Joan Brossa i Salvador Espriu i el dramaturg Bertold Brecht, i que han interpretat els actors Míriam Iscla, Mima Riera, Jordi Bosch i Enric Cambray.
En alguns dels fragments triats s’ha apel·lat a Catalunya com a nació, com el cas d’Ara mateix’, de Martí i Pol, en què s’insta als catalans a alçar la veu per defensar qui són, i conclou amb el cèlebre: “Tot està per fer i tot és possible”.
Un dels punts àlgids ha arribat quan s’ha emès una part de l’entrevista en què Rosa Parks rememorava el gest que la va dur a passar a la història –negar-se a cedir el seient de l’autobús a un blanc–, i s’ha defensat que la lluita contra la discriminació racial es va fer amb “actes massius”.
També s’han llegit diversos passatges de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb mfasi en la llibertat de pensament, i s’ha lamentat que, malgrat el més de mig segle de la seva vigència, segueix havent “atemptats contra aquesta llibertat, detencions, empresonaments i inhabilitacions”.
ATEMPTATS D’AGOST
Un altre dels moments clau ha arribat amb un esment als atemptats d’agost: s’ha emès una imatge de gent passejant per La Rambla amb la tranquil·litat d’un dia qualsevol, i els assistents han reaccionat posant-se dempeus, quedant-se en silenci i acabant amb un llarg aplaudiment.
També s’ha posat com a exemple a la periodista russa assassinada Anna Politkòvskaya, llegint una part de la seva obra en què lamentava les detencions i detencions de què va ser víctima i concloïa: “La propaganda contra l’Estat es castiga amb la mort. I punt”.
JOSÉ IGNACIO WERT
S’ha criticat el “genocidi cultural” contra el català a través de la lectura de reials decrets, lleis i circulars de l’Estat sobre aquesta llengua, començant per una norma de 1773 sobre el català i l’Universitat de Cervera, fins a les declaracions de 2012 de l’aleshores ministre Juan Ignacio Wert en què va manifestar la seva intenció d”espanyolitzar’ els nens catalans.
També han tingut el seu paper protagonista les sufragistes britàniques i la reivindicació d’un món més femení; la lluita contra la discriminació sexual, i la crisi dels refugiats, per la qual s’ha criticat que l’Estat no han complert amb les xifres d’acolliment a què es va comprometre.
Malgrat que el protagonisme ha recaigut en referents internacionals, també s’ha citat la supervivent al camp d’extermini nazi Neus Català, amb un fragment d’una entrevista en què manifestava que un règim democràtic es caracteritza per “la pau i per poder discutir, estudiar i fer cultura”.
La música també ha estat protagonista, amb peces com ‘El Cant de la Senyera’ (Joan Maragall i Lluís Millet); ‘Song of hope’ (Susanna Lindmark); ‘Somewhere over the rainbow’ (Harold Aren i Yip Harburg); ‘Quanta quanta guerra’ (Paco Ibáñez); ‘Ma llibertat’ (Georges Moustaki); ‘Pare’ (Joan Manuel Serrat); ‘Imagine’ (John Lennon) i ha acabat amb ‘Els Segadors’.
Més enllà dels convidats a l’acte, una multitud de barcelonins han acuadido també a la Plaça Comercial, i han ovacionat tant l’entrada a l’esplanada del president Puigdemont, com de la presidenta Forcadell i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i han cridat ‘Independència, Independència’ i ‘Votarem, Votarem’.
A l’acte han assistit representants de JxSí –Forcadell–, PSC –Miquel Iceta– i SíQueEsPot –Joan Josep Nuet–, mentre que ja havien anunciat la seva absència els del PP i Cs.
