Redacció
11.09.2021 - 20:18
VilaWeb seguirà tota la informació de la Diada 2021, minut a minut. Us explicarem tots els actes: del matí, a l’ofrena floral a Rafael Casanova i l’acte d’Òmnium Cultural a l’Arc de Triomf, a les diverses manifestacions que hi haurà a la tarda convocades per l’Assemblea, l’esquerra independentista i els CDR.
Passades les set de la tarda, la tensió ha pujat de grau quan un grup de manifestants s’ha concentrat davant l’edifici policíac, ha encès bengales i ha tirat pots de fum i objectes diversos contra la façana. Els concentrats s’han anat acostant a les portes de la comissaria. Agents de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra s’han desplegat per la Via Laietana i han custodiat la comissaria.
Els CDR es concentren als jardinets de Gràcia de Barcelona
🔴 DIRECTE | Els manifestants es concentren també als jardinets de Gràcia en la convocatòria dels CDR
— VilaWeb (@VilaWeb) September 11, 2021
Segueix tota la informació ací ⬇️https://t.co/ym23GiEVIf pic.twitter.com/WyiHLil84I
El centre de Barcelona es va omplint de manifestants prop d'una hora i mitja abans no comenci la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana. La plaça d'Urquinaona i la Via Laietana ja es comencen a posar en moviment.
L'ACM referma el seu compromís amb el dret de decidir
Aragonès fa una crida a sumar majories àmplies: "Volem tenir totes les eines i assolir-les democràticament"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, fa una crida a sumar majories àmplies per assolir la república catalana i diu que cal posar el projecte de país al servei de tothom. Durant la seva intervenció a l'ofrena floral a la tomba del president Josep Irla, Aragonès ha dit que la pàtria eren les persones i que, per això, volien tenir totes les eines, assolir-les democràticament i ser reconeguts per la comunitat internacional. Ha afegit que una nació era molt més que una bandera: "És un projecte de drets i llibertats en què tothom es pugui sentir orgullós."
També ha recordat que aquesta era la seva primera Diada com a president i que volia retre homenatge a una persona que va decidir d'assumir responsabilitats en els moments més difícils.
Junqueras: "Tenim prou raó per a proclamar la independència"
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha pogut tornar a participar dels actes de la Diada. Durant l'acte del partit a la ronda de Sant Pere de Barcelona, Junqueras ha dit que la proposta d'Esquerra era la millor: "I no tenim gens de por de contrastar els nostres arguments amb ningú. Ens trobaran sempre a tot arreu, disposats a discutir i a parlar amb tothom, perquè estem segurs que tenim prou raó per a convèncer la majoria del país i proclamar la independència."
Ha afegit que el camí per guanyar passava per ser més forts: "Qui diu que hem de ser menys s'equivoca i ens enganya."
El grup de Motards Independentistes ja són a Barcelona
L'associació de motoristes Motards Independentistes de Catalunya ja ha arribat a Barcelona. Aquest matí centenars de motoristes s'han reunit a la plaça major de Vic i des d'allà han baixat tots en caravana fins a Barcelona per a participar en la manifestació de la tarda.
✊🏼🏍💨 Plaça Major de #Vic amb els @MOTARDS11S #LluitemiGuanyem #11SIndependència pic.twitter.com/g0YzensjDl
— assembleaVic (@ANC_Vic) September 11, 2021
@MOTARDS11S Ja són aquí pic.twitter.com/tMTnJIKv5X
— Agustí (@AgustFerrer) September 11, 2021
Vídeo complet de l'acte d'Òmnium
Podeu recuperar ací l'acte d'Òmnium Cultural, on hi han participat el president de l’entitat, Jordi Cuixart, i diverses personalitats internacionals reconegudes arreu del món per la seva lluita pels drets humans, civils i polítics: Nora Cortiñas, Gerry Adams i Jody Williams.
Cuixart anuncia una mobilització contra la llei de l'audiovisual
El president d'Òmnium Cultural ha defensat la necessitat de tenir cura de la llengua catalana i protegir-la, "perquè si ens falla la llengua, ens fallarà tot". A causa d'això ha demanat una estratègia conjunta per a protegir la llengua i ha anunciat que Òmnium convocarà una gran mobilització per revertir la tramitació de la llei de l'audiovisual espanyola, que cerca de regular les plataformes de televisió a la carta des d'una perspectiva hispanocèntrica, tot oblidant les llengües i els òrgans de control audiovisuals catalans, bascs i gallecs.
Cuixart ha criticat que "volen convertir la llengua en una qüestió folklòrica", però ha garantit: "No ho permetrem perquè és tant com renunciar als drets lingüístics."
Cuixart ha reivindicat les lluites compartides i la força de la diversitat per avançar com a país
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat el lliure retorn dels exiliats i ha agraït a la ciutadania i a la junta d'Òmnium el suport que van enviar als presos polítics mentre estaven tancats. Ha remarcat que entre els assistents hi havia una "unitat del país dins la seva diversitat". Ha demanat que el país s'omplis d'orgull i autoestima: "Hem estat capaços de capgirar aquest país com un mitjó, no ho oblidem mai." Per això, ha dit: "No podem permetre que ningú aigualeixi tot el que hem aconseguit" i ha demanat de participar massivament en les mobilitzacions convocades: "La repressió busca dividir-nos, busca frustrar-nos perquè renunciem a la nostra lluita i els nostres drets."
Cuixart ha criticat les carències democràtiques de l'estat espanyol i com ha ignorat els posicionaments constants d'institucions internacionals i entitats pels drets humans, que demanen una resolució política del conflicte. "Ho volíem fer per vies democràtiques, però ara ens adonem que hem d'exercir l'autodeterminació si volem viure en un país democràtic", ha dit.
Ha reivindicat la cohesió social i la força de la diversitat: "La millor proposta naixerà d'aquella que sorgeixi de tots. La que ens expliqui com un sol poble." "Conèixer-nos i reconèixer-nos en la nostra diversitat ens fa forts."
Jody Wiliams es compromet amb els catalans
La guanyadora del premi Nobel de la Pau Jody Wiliams diu que va quedar horroritzada amb la resposta de Madrid al referèndum del Primer d'Octubre, un horror que va augmentar amb els empresonaments. I si bé els presos polítics han estat alliberats, recorda que queden milers de casos pendents. Per tot plegat, diu que farà tant com pugui per donar suport a les reivindicacions catalanes.
🎥 @JodyWilliams97, premi Nobel de la Pau: "Faré tot el que pugui per donar suport a les vostres llibertats i el vostre dret a un referèndum. Estic amb vosaltres!" pic.twitter.com/ewLJwwKNYL
— Òmnium Cultural (@omnium) September 11, 2021
Gerry Adams, ex-president del Sinn Fein
L'ex-president del Sinn Fein Gerry Adams envia un missatge a la Diada on exposa el seu suport a la lluita per la sobirania de Catalunya i diu que la Unió Europea té el dret de garantir que Catalunya pot exercir el dret d'autodeterminació. Podeu escoltar-lo a continuació.
🎥 @GerryAdamsSF del @sinnfeinireland: "La UE també té l'obligació de garantir que Catalunya pugui perseguir el seu dret a l'autodeterminació" pic.twitter.com/CHLIsmoCdu
— Òmnium Cultural (@omnium) September 11, 2021
Nora Cortiñas participa en l'acte d'Òmnium Cultural
Nora Cortiñas, co-fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, envia un missatge enregistrat on manifesta el suport del moviment per la llibertat d'expressió. Escolteu-lo ací:
🎥 Nora Cortiñas, de @MadresLineaFund: "Reiterem la nostra ferma convicció de donar suport sempre a la llibertat dels pobles, la lliure autodeterminació, la protesta pacífica i la llibertat d'expressió" pic.twitter.com/0NKQDysYYV
— Òmnium Cultural (@omnium) September 11, 2021
Comença l'acte per la Diada d'Òmnium Cultural, amb la participació de Cuixart i referents internacionals de la lluita pels drets humans
L'actor Lluís Marco dóna pas a l'acte d'Òmnium Cultural tot llegint el nom dels represaliats al conflicte polític de Catalunya. Després, pren la paraula la periodista Mònica Terribas, membre de la junta directiva d'Òmnium, que recorda l'impacte de la repressió a Catalunya. També té un record per a les víctimes de l'atemptat als EUA del 2001 i per al cop d'estat contra el govern xilè de Salvador Allende del 1973.
Acte de la Diada a l'Institut d'Estudis Catalans
L’Institut d’Estudis Catalans ha fet la tradicional commemoració de la Diada amb una conferència al pati de la institució a càrrec de Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Ha estat el primer acte oficial de la nova junta, presidida per Teresa Cabré.
Vilagrà: "Avui és un dia per enfortir-nos i anar a la taula de negociació amb tota la fortalesa"
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que la Diada és un dia per a confluir i enfortir-se per anar a la taula de negociació "amb tota la fortalesa del poble de Catalunya". Després de les discrepàncies entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del parlament, Laura Borràs, al voltant de la reunió de la setmana vinent, Vilagrà ha fet una crida a la unitat: "Encarem aquesta setmana amb força i legitimitat. És una finestra d'oportunitat. Ens hi juguem molt, tot." Segons la consellera, la Diada és un clam de llibertat per a reclamar un futur millor en forma de referèndum d'autodeterminació. Així ho ha dit després de l'ofrena floral del govern al monument de Rafael Casanova. La consellera també ha subratllat que aquest Onze de Setembre no es commemora amb normalitat a causa de l'exili i la repressió. Així mateix ha exigit respecte a drets fonamentals com ara l'autodeterminació i l'amnistia.
La consellera Alsina reclama el retorn dels exiliats
La consellera d'Afers estrangers, Victòria Alsina, ha demanat el lliure retorn del president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats en el seu discurs per la Diada de l'Onze de Setembre. Alzina ha demanat al govern espanyol que acabi amb l'exili i ha apel·lat a l'informe del Consell d'Europa que va demanar d'alliberar els presos polítics i retirar les euroordres. De les dues peticions, ha recordat que només ha fet cas de la primera, alliberar els presos polítics. Així mateix, ha dit que des de la conselleria treballen per "decidir democràticament el nostre futur com a país de pau que sempre busca el diàleg i com ja han fet Escòcia o el Quebec".
Ofrena de l'ANC, la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha encapçalat la delegació de l'ANC per fer l'ofrena. L'han acompanyada representants de les altres organitzacions de la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.
CCOO i UGT demanen "una aposta clara" pel diàleg
Els sindicats CCOO i UGT han fet una ofrena conjunta i, al parlament posterior, han demanat que Catalunya i l'estat espanyol facin "una aposta clara" pel diàleg. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, han fet una crida a resoldre el conflicte polític mitjançant la negociació, han demanat que a Catalunya es recuperin "els grans consensos" i han defensat que es teixeixin "àmplies majories" a escala nacional. Pacheco ha dit que cal "trencar els blocs" perquè s'han anat "enquistant" i impedeixen de trobar sortides al conflicte. Així mateix, ha demanat de "posar tota la carn a la graella" en l'opció del diàleg perquè la taula sigui eficaç i ha demanat el compromís de tots dos governs amb la negociació.
Per la seva banda, Ros ha apuntat que cap dels dos sindicats no posen "línies vermelles" a la negociació, sinó que simplement volen que "es comenci a dialogar i arribar a acords". Amb tot, el secretari general de la UGT ha avisat que el diàleg "necessita temps". També ha demanat de posar fi a la judicialització de la política. Per una altra banda, tots dos sindicats han insistit que els drets nacionals i socials van units i han aprofitat per insistir en demandes sindicals com ara l'increment del salari mínim, la derogació de la reforma laboral i la implicació en la recuperació econòmica.
La Balanguera, la Muixeranga i els Segadors a l'ofrena A l'arribada d'Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear –integrants de la Federació Llull– s'han interpretat tres himnes dels Països Catalans: la Balanguera, la Muixeranga i els Segadors. Després de l'ofrena, el president d'Òmnium Cultural i de la Federació Llull, Jordi Cuixart, ha fet una crida a la mobilització per l'autodeterminació i la república catalana, i ha exigit una llei d'amnistia com a punt de partida per a poder començar una negociació amb l'estat espanyol. Cuixart ha recordat, després d'haver viscut unes quantes diades des de la presó, que la situació no és de normalitat. I ha reivindicat el muscle del sobiranisme per a omplir places i carrers. "Possiblement el moviment sobiranista sempre és qui s'ha donat per acabat més vegades, i hem demostrat que no és així, sinó tot el contrari", ha encoratjat.
Sànchez fa una crida a la mobilització per aconseguir la independència
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, encapçala la delegació de Junts a l'ofrena per primera vegada, des que ha sortit de la presó. L'han acompanyat més antics presos polítics com ara Quim Forn i Josep Rull, diputats com ara Francesc de Dalmases i Elsa Artadi, i el vice-president del govern, Jordi Puigneró. Posteriorment, Sànchez ha reivindicat que "en moments difícils és quan, com a ciutadans del país que volem construir la república, hem de sortir al carrer i demostrar que hi estem disposats". Ha fet referència al trencament de l'acord amb el govern espanyol per ampliar l'aeroport de Barcelona quan ha dit que l'executiu espanyol "ha demostrat que no és capaç de mantenir cap acord" i ha reivindicat que "allò que està en joc no és la negociació d’algunes competències, sinó com exercim el dret d’autodeterminació". És per això que ha fet una crida a participar en la manifestació de la tarda organitzada per l'ANC i en les múltiples mobilitzacions al país.
Ofrena d'Esquerra Republicana ERC participa en l’ofrena encapçalada pel president del partit, Oriol Junqueras, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, l'ex-conseller d'Afers estrangers, Raül Romeva, i la portaveu del partit, Marta Vilalta. Vilalta ha recordat que la repressió continua present, però que, malgrat això, "avui tornarà a ser una diada festiva i podrem reivindicar tot allò que volem". "Tornarà a ser una prova que l’independentisme seguim sent un moviment fort", ha dit.
Ofrena del Consell per la República
El Consell per la República fa el seu lliurament encapçalat per representants del govern del consell com Lluís Llach, Aurora Madaula, Guillem Fuster o Antoni Castellà. A més de l'ofrena floral, porten una urna del referèndum del Primer d'Octubre i una banderola amb una dona que simbolitza la República Catalana. Llach ha recordat que l'11 de setembre de 1714 va ser el dia que, "el que seria l'estat espanyol ens va condemnar a ser colònia". Ha reivindicat que l'objectiu del Consell per la República és aconseguir la independència al més aviat possible. Castellà ha dit que el Consell té l'objectiu de ser l'òrgan més gran que representi tot l'independentisme i aconseguir aplicar el mandat del Primer d'Octubre.
Junts, acompanyat de la JNC i els nord-catalans d'Unitat Catalana. ERC, amb el Jovent Republicà
Junts per Catalunya fa el seu homenatge acompanyats de la Joventut Nacionalista de Catalunya i representants del partit nord-català Unitat Catalana, amb qui fa unes setmanes van signar un acord de col·laboració. Per la seva part, ERC farà la seva acompanyada de les joventuts del partit, el Jovent Republicà.
Els comuns han lliurat la seva ofrena i han parlat d'un punt d'inflexió
La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, i el president del grup parlamentari al congrés espanyol d'Unides Podem, Jaume Asens, han fet el lliurament de l’ofrena amb més dirigents dels comuns com la batllessa Ada Colau, que ha participat abans en l'ofrena de l'Ajuntament de Barcelona.
Al parlament posterior, Albiach ha parlat d'un punt d'inflexió per a la taula de diàleg i ha reivindicat "un acord que ha de ser votat a les urnes". "Només passant per les urnes podrem aixecar un nou consens de país", ha dit. A més, ha demanat que la desjudicialització del conflicte polític i una "hisenda pròpia i solidària".
Borràs demana de participar en la primera Diada sense presos polítics, però amb exiliats i represaliats
La mesa del Parlament de Catalunya, encapçalada per la presidenta, Laura Borràs, ha lliurat la seva ofrena. A la seva intervenció, Borràs ha recordat que l'11 de setembre de 1714 va ser "l'últim dia que vam ser lliures" i ha fet una crida a participar en la primera Diada sense presos polítics, però amb exiliats i represaliats per avançar "cap a un país lliure i sense repressió". Ha demanat de "mirar enrere" per saber què vol Catalunya: "I sabem que és ser un país lliure, sense repressió."
Escridassada de familiars de residents
A prop de l'homenatge a Rafael Casanova hi ha un grup de familiars de gent gran que viu en residències que han escridassat els polítics per les mesures de prevenció de la covid, que consideren estrictes i arbitràries. "Llibertat, estem silenciats!", exclamen. Critiquen que tenir només trenta minuts de visita setmanal als residents és maltractar-los i que els aïllaments els fan mal.
Salvador Illa i Raquel Sánchez (PSC) obren les ofrenes dels partits
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha estat el primer partit a fer l’ofrena a l’estàtua de Rafael Casanova. Les flors les han dipositades Salvador Illa, president del grup parlamentari i previsiblement futur primer secretari del partit, i Raquel Sánchez, ex-batllessa de Gavà i ministra espanyola de Transport. També han participat en la delegació socialista el president José Montilla, la batllessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i la diputada Eva Granados. Illa ha dit: "Som en temps de canvis profunds, que representen oportunitats", i ha demanat que tothom hi estigui a l'alçada per poder-les aprofitar.
Homenatge del FC Barcelona El president del FC Barcelona, Joan Laporta, i els capitans dels equips lliuren l'ofrena floral del club. També n'han lliurades unes altres entitats esportives, com ara la Federació Catalana de Futbol.
Colau ha reivindicat els indults com un punt d'inflexió i ha dit que ara és moment de diàleg
Els representants dels grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona han fet junts el lliurament de l'ofrena institucional, que ha dipositat la batllessa, Ada Colau. Al parlament posterior, Colau ha dit: "És molt bon dia per a reivindicar la nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura." Ha recordat que no és una Diada qualsevol a causa de la pandèmia, i ha afegit: "Hi ha hagut un punt d'inflexió amb els indults que ens enfoca al diàleg per la resolució del conflicte polític."
Comença l'ofrena floral institucional a l'estàtua de Rafael Casanova
Institucions, partits i entitats reten homenatge a Rafael Casanova, qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la guerra de Successió. Ho fan al monument, al punt on va caure ferit l'11 de setembre de 1714, a l'actual cruïlla entre el carrer d'Ali Bei i la ronda de Sant Pere. Els més matiners que han dipositat la corona de flors han estat els Mossos d’Esquadra i el cos d’Agents Rurals amb el seu conseller, Joan Ignasi Elena, al capdavant. Pocs minuts després els han seguit representants de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Es preveu que al llarg del matí representants de les institucions catalanes, partits polítics i entitats participin en l’homenatge a Rafael Casanova. S'hi espera la presència de membres del govern i de la mesa del parlament, així com de tots els partits polítics, excepte Ciutadans i Vox. Per part del PP hi assistirà Josep Bou, regidor a l'Ajuntament de Barcelona. També dipositaran una corona els sindicats CCOO i UGT.
A diferència de l'any passat, marcat per la forta incidència de la pandèmia, enguany sí que hi ha hagut presència de la guàrdia d'honor i de la banda de música, de manera que l'himne dels segadors ha tornat a sonar a les ofrenes.
Els Mossos identifiquen i confisquen pancartes d'activistes de la Forja
La Forja denuncia que uns agents dels Mossos d'Esquadra els han identificat quan penjaven pancartes al Fossar de les Moreres. Fonts de l'organització juvenil expliquen que tot plegat ha passat vora les 6.00, quan una patrulla de Mossos els ha aturat. Després han aparegut agents antiavalots i s'han produït corredisses per la zona, fins al punt que, segons que denuncia la Forja, els han arribat a cridar "vine, que si t'enganxo, et faré miques". Els agents de Mossos d'Esquadra han identificat tots els activistes i han despenjat les pancartes que duien lemes contra el rei dels espanyols i les forces d'ocupació.
🔍 Perseguir joves que només estan encartellant al crit de “Si te pillo te voy a rebentar” és una actuació proporcional? @mossos pic.twitter.com/pqpaBkGgIU
— La Forja - Jovent Revolucionari (@LaForja_Jovent) September 11, 2021
Anar a pels xavals i amenaçar-los per delictes després d’atonyinar-los amb les porres, no és normal. Per 4 pancartes per a penjar a les 5 de la matinada. pic.twitter.com/EPIBqPQFpv
— Xavier Castillo (@xcastillom) September 11, 2021
Accions dels CDR a primera hora del matí
Grups del CDR Acció Directa han fet barricades en algunes de les vies principals de Barcelona a primera hora del matí. Segons que han explicat ells mateixos a Twitter, han fet talls a l'avinguda Diagonal, vora la plaça de les Glòries Catalanes, a la Gran Via de les Corts Catalanes i a l'avinguda Meridiana.
👉🏼Aquesta nit ens heu trobat somrients i clandestines 😏 a:
— CDR_AccioDirecta (@CDRacciodirecta) September 11, 2021
Diagonal
Glòries
Gran Via
Meridiana
👉🏼 Avui #11S ens trobareu alegres i combatives ✊🏼
Som l'espurna de l'#AccióDirecta
Som la #RosadeFoc
Som #CDRenXarxa
I hem vingut a guanyar‼️
I, tu què faràs?#AixecatiLluita pic.twitter.com/Mod7tL47gE
