07.06.2017 - 22:00
|
Actualització: 08.06.2017 - 12:10
Demà el govern de Catalunya i la majoria dels diputats del parlament, tots junts, faran públic i oficial el dia del referèndum d’autodeterminació i la pregunta sotmesa al veredicte final dels ciutadans.
Demà, doncs, entrarem en una nova etapa de la política catalana. Els dubtes restaran ben enrere; les tàctiques es faran, inevitablement, a un costat; les posicions dels uns, dels altres i dels qui no volen ser ni uns ni altres s’aclariran amb tota la nitidesa imaginable. I el voltatge ambiental s’enfilarà, i de quina manera.
Tots aquells que han passat mesos i fins i tot anys negant l’evidència ara se la trobaran de cara i s’ha de suposar, és clar, que no reaccionaran bé. Prepareu-vos, doncs, per a escoltar amb calma i paciència els arguments més inversemblants i alhora les amenaces més directes. El camí que s’obre demà no té retorn i això ho sap tothom.
Ara és, per tant, l’hora d’actuar amb decisió. S’ha fet molt de camí per arribar fins en aquest punt, un camí marcat, compassat i delimitat per les riuades de gent que han imposat a les institucions el debat sobre el procés cap a la independència. La gent és, doncs, la base de l’anunci de demà; la gent és la raó de tot plegat, la gent dóna la confiança que es pot superar qualsevol entrebanc. I és a la gent a qui ha d’obeir i obeeix aquesta generació de polítics que faran l’anunci junts, conscients que la unitat és allò que ha enfortit el procés.
Per aquesta raó, ara més que mai caldrà que la gent –tots, d’un en un i en conjunt– prenga en les mans el destí de la partida. Diumenge, a Barcelona, acudint a la concentració convocada per les entitats. Cada dia d’ací al referèndum, als carrers i les places convencent tanta gent com puguem que cal votar sí. I atents des d’ara mateix a les reaccions de l’estat espanyol i a la resposta que caldrà donar-hi si s’atreveix a violar la línia que delimita el respecte a la voluntat popular, expressada en les eleccions del 27-S.
A treballar, vinga.
[Bon Dia]
–Els kurds del Kurdistan meridional (sota dominació de l’Irac) van anunciar ahir que també farien un referèndum unilateral d’independència el 25 de setembre, pocs dies abans del referèndum català. Serà interessant de seguir-ho de prop, per bé que les circumstàncies no són comparables. Entre els mitjans kurds, el més coneguts és Rudaw, probablement el mitjà més potent en llengua kurda però també en anglès, pròxim a les tesis de Barzani. La web del govern kurd, la trobareu ací.
–El debat ahir a les Corts Valencianes entre Sandra Mínguez, diputada de Podem nascuda a Conca i catalanoparlant, i Beatriz Gascó, diputada del PP de Castelló voluntàriament castellanoparlant, és un tractat de sociolingüística. Emocionant, a més. I un reflex digne de la manera com entenem les coses en aquest llarg país nostre, que tothom pot fer seu si ho vol. No passeu per alt el vídeo…
–Ramon Tremosa va ser escollit ahir coordinador del grup liberal i demòcrata del Parlament Europeu en l’influent comitè d’Economia i Afers Monetaris. Tremosa substitueix Sylvie Goulard, que des de fa pocs dies és la nova ministra de Defensa de França. Fa poc Politico havia escollit Tremosa com un dels quaranta diputats europeus a tenir en compte i l’havia definit com ‘la veu de la independència de Catalunya al Parlament Europeu’. Ultra d’això, l’eurodiputat de CDC és un gran treballador, seriós, conegut pel bon criteri sobretot en qüestions d’economia i molt respectat pels seus col·legues europeus. Això li ha permès de superar tots els entrebancs que alguns fanàtics li han anat parant amb tanta insistència com mala traça. No deixa de ser divertit, per exemple, que ara un eurodiputat d’UPyD, Enrique Calvet, serà un dels integrants del comitè coordinat per Tremosa.
