Un dia en femení

No fa gaire temps que em va arribar un document de la Cambra de Comerç de Barcelona on hi havia instruccions per impulsar la comunicació no sexista a l’empresa. “Home! –vaig pensar–. La cambra de comerç té grans possibilitats de combatre el sexisme en un àmbit tan discriminatori històricament com l’empresa…” Vaig llegir els seus consells i, què vaig trobar? Doncs la doctrina de sempre: No diguis tots, digues totes les persones presents; no diguis el signant, digues la persona que signa; no diguis treballadors, digues els treballadors i les treballadores; etc. Jo, la veritat, pensava que tractant-se de la comunicació en l’àmbit de l’empresa hi hauria recomanacions sobre com eludir qüestions íntimes com ara la maternitat en entrevistes de feina; o com gestionar les reunions d’empresa de manera que totes les opinions siguin tingudes en compte, siguin d’homes o de dones; o com diferenciar un festeig d’un assetjament… En fi, que en l’àmbit de la comunicació podrien fer molta feina, però es veu que prefereixen exercir d’autoritat lingüística i dir-nos com hem de parlar que, al capdavall, és més fàcil.

Entre aquestes propostes, n’hi havia algunes de sorprenents, com ara emprar imperatius o formes passives que, tractant-se d’igualtat, no deixa de ser arriscat. I, per acabar-ho d’adobar, hi havia aquestes propostes: “evitar els pressupòsits” (les secretàries > el personal de secretaria); i “vigilar els adjectius i noms amb diferent valor semàntic” si es refereixen a homes o a dones; és a dir, el clàssic home públic / dona pública o, l’exemple que posen ells, un qualsevol / una qualsevol. Si em van sorprendre és perquè aquestes propostes contradiuen les anteriors, és a dir, l’ús del masculí els sembla sexista però l’ús del femení també.

Tot això m’ha vingut a la memòria perquè enguany la Cambra de Comerç de Barcelona ens torna a fer feliços amb la seva proposta “Un dia en femení“, en què demanen que el dia 8 de març tots els mitjans de comunicació redactin les notícies utilitzant exclusivament el gènere en femení. No sé fins a quin punt han calibrat que aquesta proposta pot ser una manera d’estigmatitzar perquè, si algú els fa cas, immediatament hauran creat dos bàndols: els que ho fan i els que no ho fan. Però, en fi, no entrem en qüestions ètiques. Com que ells mateixos han posat exemples, els podem examinar. Per cert, jo diria que la doctrina que proposen l’han traduïda del castellà perquè, per exemple, quan parlen dels efectes del “masculí genèric” diuen que provoca silenci, invisibilitat i “despreci” (sic) i els exemples d’aquest apartat són: zorro/zorra, cojonudo/coñazo, Sra. Srta./Sr. Srto.

I tornem-hi: si crear femenins a partir de masculins pot acabar en termes despectius, per què promouen les formes dobles i el femení com a no marcat? Això del collonut i “conyàs” és un tòpic que es desmenteix en casos com “quins collons” o “la vida em va de conya” i, en el cas de la senyoreta, per més que el DIEC mantingui el significat de “dona soltera” sense indicar que és arcaic, jo diria que la societat ja l’ha bandejat i actualment només el fan servir les criatures per adreçar-se a la mestra. I una altra cosa: la immensa majoria de llengües del món –l’anglès inclòs– no classifiquen els substantius de cap manera, és a dir, no tenen gènere. Això per a la Cambra de Comerç deu ser la negació de l’existència de les dones. Tenen consells per a aquestes llengües que no diferencien homes i dones gramaticalment?

Per il·lustrar la seva proposta, aporten unes quantes portades de diari modificades, és a dir “en femení per un dia”. Vegem-ne alguns exemples i no crec que calgui fer crítica textual per veure quines implicacions tenen:

• El curs tindrà almenys 5.000 mestres noves.
• Les científiques demanen més control del contagi del virus per l’aire.
• Hi ha una infantilització brutal de les consumidores, no se les considera subjectes polítics.
• La pressió judicial tenalla les funcionàries de la Generalitat.
• Empresàries i societat civil demanen un govern contra la crisi.
• El mileurisme es converteix per fi en el salari mínim de les espanyoles (?).
• Les consumidores poden fraccionar les factures d’electricitat en cas de retards.
• Tinder és entre les 5 aplicacions amb més despesa de la consumidora.
• 25% de catalanes amb la primera dosi.
• Preparades per a l’1-O.
• Els contagis entre les joves es doblen en només dos dies.

El resultat, quan no és discriminatori per a les dones (som infantils, gastem molts calés cercant l’amor i som irresponsables amb la pandèmia), és desinformació flagrant i, a més, obstaculitza la comunicació, els titulars perden tota l’eficàcia. En fi, us ofereixo un altre titular en femení en què, ves per on, tot són homes: “La víctima és un home de quaranta anys. La seva parella, un futbolista molt conegut, està parlant amb les autoritats.”

I, per acabar, un exemple d’Antonio Baños. En el seu article “‘Coworking’ o bé ‘cosexing’?” confrontava la disbauxa dels setanta (Nazario, Ocaña, etc.) amb la Fàbrica de Creació a la Fabra i Coats, i concloïa: “Traguem l’art (i els artistes) de les fàbriques i tornem-los als llits!” Passeu-me aquesta frase al femení i ja em direu quin efecte us fa.