31.05.2017 - 17:14
BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)
L’Hospital Universitari Dexeus-Quirónsalud ha consolidat un programa transversal i multidisciplinari que va iniciar el 2016 per a l’abordatge i tractament de la incontinència fecal, ha informat el centre aquest dimecres en un comunicat.
Aquest programa, que ha tractat un centenar de pacients, involucra diferents unitats del centre que ja col·laboraven des de fa anys per tractar aquesta patologia, però des del 2016 ho fan de manera integrada.
A mitjan 2017, l’unitat ha fet balanç d’aquesta experiència, que ha comptat amb la participació dels metges Carlos Hernandez-Ballesteros i Enric Vidal Gispert de la Unitat de Motilidad Digestiva (Gastrodex), d’especialistes en ginecologia i neurologia, i dels especialistes en cirurgia i proctologia del grup Quirúrgica, coordinats per Laura Lázaro.
Es tracta d’un problema invisible del que els afectats no acostumen a parlar i tampoc consulten, i del que els metges n’investiguen poc; s’estima que una de cada tres persones de més de cinquanta anys (1-7% de la població) sofreixen aquesta patologia en diferents graus, que pot arribar a ser molt incapacitant per al pacient.
El centre ha lamentat que la incidència de la incontinència fecal no es coneix amb exactitud, per la qual cosa en ser un tema tabú es contribueix al seu infradiagnòstic.
S’han descrit prevalences del 2,2-17% en la població general, i del 10-39% en pacients institucionalitzats, tractant-se d’un trastorn ocult i invisible als ulls de la societat, ja que moltes vegades el pacient mateix no ho consulta amb el seu metge, i també és habitual que hi hagi una escassa resposta i participació dels professionals davant aquest quadre clínic pel desconeixement de les opcions terapèutiques reals.
El control normal i voluntari de la femta depèn d’un equilibri entre l’anell muscular esfinterià (esfínter anal intern, esfínter anal extern, múscul puborrectal), la sensibilitat rectal –reflex rectoanal, adaptabilitat, discriminació, etc– i les arrels nervioses que els innerven (arrels sacras, nervis pudends, sistema simpàtic i parasimpàtic).
Per tant, qualsevol alteració en un o més dels factors anteriors pot afavorir el desenvolupament d’incontinència fecal: l’afectació dels músculs del recte o de l’anus, un problema en la percepció de la necessitat de defecar o afeccions físiques i/o mentals que impedeixen reconèixer la necessitat d’anar al bany.
“Aquesta afectació és un problema que es pot tractar i solucionar. Per això és tan important donar visibilitat a aquesta patologia que el pacient no acostuma a compartir, i fer-li arribar el missatge que hi ha opcions terapèutiques que es poden explorar”, ha assenyalat el cap de Servei de la Unitat de Cirurgia General de l’Hospital Dexeus, Joan Torralba.
BON DIAGNÒSTIC
Al seu judici, per a un bon diagnòstic, és necessari realitzar un estudi d’antecedents i hàbits, així com algunes proves senzilles que permetran determinar la causa específica de la incontinència fecal i aportar el tractament més adequat, que va des de la rehabilitació funcional dels esfínters a la cirurgia.
“Aquesta valoració del pacient la realitzen els digestòlegs, els cirurgians o els ginecòlegs als qui el pacient arriba consultant; posteriorment treballarem de forma coordinada per poder realitzar tot l’estudi i les proves detallades, fins a arribar al diagnòstic exacte de la causa de la seva incontinència”, ha comentat Enric Vidal.
NEUROESTIMULACIÓ
“La neuroestimulació és un dels tractaments més agraïts i menys invasius dels quals disposem actualment per a les incontinències en què fracassa el tractament mèdic i en les quals no està indicada la cirurgia reparadora”, segons Laura Lázaro.
Ha explicat que pot realitzar-se de forma perifèrica mitjançant l’estimulació del nervi tibial posterior en sessions periòdiques o mitjançant la implantació d’un petit dispositiu en les arrels sacras, com si fos un marcapassos, de manera que s’emeten impulsos elèctrics i es rehabiliten els mecanismes que intervenen en la defecación.
En les unitats de l’aparell digestiu tant mèdiques com quirúrgiques, un 70% de les visites són visites proctològiques i al voltant d’un 30% tenen a veure amb algun grau d’incontinència fecal.
Les lesions que es diagnostiquen i tracten més freqüentment són hemorroides, fístules, fissures i papil·lomes anals –una lesió premaligna que s’ha de tractar quirúrgicament segons el seu grau–.
