07.01.2025 - 21:40
L’Agència Tributària de Catalunya hauria de gestionar i recaptar l’IRPF l’any vinent. Aquest és el compromís més clar que va assumir el PSC en l’acord d’investidura de Salvador Illa tancat amb ERC. Però perquè sigui realment viable, el 2025 ha d’esdevenir l’any clau del nou sistema de finançament. El primer examen del govern serà durant els sis mesos vinents, quan haurà de concretar les afirmacions genèriques de l’acord. El marc general és clar: la Generalitat ha de gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els imposts cobrats a Catalunya i augmentar substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l’estat i la Unió Europea. Però la complexitat està en com es materialitza concretament, com es calculen aspectes clau com l’aportació a la solidaritat, i com es desplega en el calendari el conjunt del model. La consellera d’Economia, Alícia Romero, admetia ahir en una entrevista a TV3 que la recaptació de tots els tributs és un objectiu “a molt llarg termini”.
El pacte no fixa quin ha de ser aquest termini, més enllà de l’objectiu de la gestió de l’IRPF de l’any vinent, però sí que fixa un marc temporal i polític perquè es detalli el model: el primer semestre d’enguany. Aquesta concreció és imprescindible per a ERC en un moment en què marca volgudament distàncies amb els socialistes i refusa d’obrir una negociació formal pel pressupost fins que no es compleixin acords anteriors. El partit d’Oriol Junqueras es troba encara abocat al debat intern del seu congrés, que culminarà a mitjan març amb l’aprovació dels documents estratègics i la reforma dels estatuts. El govern compta que el primer pas serà detallar la proposta catalana en aquest primer semestre i, després, negociar-lo amb el govern espanyol, amb el 2026 marcat en vermell perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui realment gestionar l’IRPF.
El pacte estableix que l’acord d’investidura sobre el finançament singular s’haurà de formalitzar durant aquest primer semestre en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i l’estat. Illa i el president espanyol, Pedro Sánchez, ja van acordar en la reunió que van tenir a la Moncloa de reactivar la convocatòria de la comissió bilateral i la resta de comissions que se’n deriven: la Comissió Mixta de Transferències, la Comissió d’Afers Econòmics i Fiscals i la Comissió Bilateral d’Infrastructures. Illa va anunciar que es reunirien durant el primer trimestre d’enguany, probablement el mes de febrer. L’acord d’investidura també diu que enguany “caldrà impulsar” els acords que es tanquin en la bilateral, que es traslladaran també a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. L’assumpció de l’IRPF hauria de ser el primer pas perquè l’ATC fes una “assumpció progressiva” de la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disponibilitat de tots els imposts cobrats a Catalunya i també durant aquest any s’hauria de concretar sobre el calendari tot el model i “impulsar les modificacions que calgui” de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i la llei de cessió de tributs a Catalunya. Això vol dir que el PSOE, Sumar i els socis d’investidura de Sánchez –incloent-hi Junts– s’haurien d’implicar activament en aquests canvis legislatius, si el PP i Vox s’hi continuen oposant. El govern anterior, amb Pere Aragonès al capdavant, considerava que l’aprovació d’aquestes tres lleis al congrés espanyol era imprescindible per a desplegar el finançament singular. Per mirar de contrarestar el recel de la majoria de territoris de l’estat, Illa preveu de viatjar-hi per fer pedagogia.
No obstant això, i malgrat que aquests canvis legislatius s’haurien de fer enguany, el govern no els ha inclosos en el seu pla de govern. L’executiu espera que el detall d’aquest marc general pactat entre ERC i el PSC surti de la comissió d’experts que encapçala Martí Carnicer i que es reuneix cada quinze dies. Tot i que l’executiu emmarca aquestes converses en un àmbit tècnic, la definició detallada del model partirà en realitat de decisions polítiques tan importants com la que proposava en una entrevista a VilaWeb Marta Espasa, ex-secretària d’Hisenda dels governs de Quim Torra i Pere Aragonès i membre del grup d’experts per a definir el model. Espasa és partidària d’afegir a la LOFCA una disposició com la que tenen el País Basc, Navarra, les Canàries i Ceuta i Melilla que digués que Catalunya es regiria pel seu finançament propi i prou. No obstant això, ni el PSOE ni el PSC no han admès mai que el sistema singular impliqui que Catalunya surti del sistema de règim comú. L’han emmarcat en una reforma general del model en què es reconeguin les “singularitats” de tots els territoris.
També està pendent de detallar com es calcularà l’aportació a la solidaritat que es preveu que continuï fent Catalunya i com se sufragaran les despeses que continuarà fent l’estat a Catalunya per competències no assumides per la Generalitat, com ara acció exterior, defensa i justícia. En relació amb això, s’haurà de debatre si la participació de l’estat es fa coincidir en un percentatge dels imposts generats a Catalunya. Per ara, no hi ha ni tan sols claredat amb les dades. I no solament quant a les balances fiscals. El govern espanyol continua sense executar les inversions incloses en els pressuposts i no s’han actualitzat les xifres d’ençà de l’exercici del 2022. L’actual sistema de finançament, amb múltiples fons, també és opac, tot i que el govern voldria que fos transparent i que es revertís la situació actual, que fa que Catalunya sigui el tercer territori a aportar i el desè a rebre després de la contribució a la solidaritat. El pacte diu que l’aportació a la solidaritat hauria de restar condicionada pel compliment del principi d’ordinalitat.
Un altre equip tècnic, integrat per representants dels governs català i espanyol, treballa en el traspàs dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics de l’administració tributària espanyola a l’Agència Tributària de Catalunya. El govern calcula que s’haurà de multiplicar per quatre el volum de recursos de l’agència, que té uns nou-cents treballadors. D’entrada, hauran de fer viable enguany la gestió de l’IRPF de l’any vinent. Romero explicava ahir que, per aconseguir-ho, preveuen d’incloure partides concretes en el pressupost d’enguany, tal com ha reclamat ERC, però es reserven els detalls per a una negociació que encara no ha començat.
En el rerefons, hi ha la vella disputa pel control polític: el control de la caixa. Ara l’agència catalana gestiona i recapta tan sols el 9% dels imposts que paguen els catalans i l’espanyola el 91% restant. El govern espanyol transfereix mensualment els recursos del sistema de finançament a la Generalitat, d’acord amb les seves previsions de recaptació, i el model es liquida dos anys després. El govern d’Aragonès va calcular que l’ATC podria passar a gestionar 22.000 milions l’any de recaptació de l’IRPF. En l’objectiu final, s’hi haurien d’afegir 14.200 milions de l’IVA, 5.300 milions de l’impost de societats i 3.500 d’imposts especials. Però això sembla ara mateix molt lluny de materialitzar-se. A més, la Generalitat també haurà d’augmentar de manera “substancial”, segons el pacte, la seva capacitat normativa tributària, en coordinació amb l’estat espanyol i la Unió Europea. Més deures pendents per a l’any més decisiu de l’anomenat finançament singular.
