Es deuen pensar que els actes no tenen conseqüències…

S 80 Plus.
Recordem el submarí que no surava, que va comprar en Felip, que s’ha hagut de rehabilitar. Entre 3.500 i 4.000 M. euros.
Més el Castor. 1.300 M.euros indemnitzats a una empresa privada.

Més de 5.000 M d’euros només amb aquestes dues actuacions il·legítimes en temps de crisi. Recordem com es gasten els diners -els nostres diners- els Ñ. I , si pot ser, difonem-ho al cinturó “taronja”. Ja que sembla que volen continuar sent súbdits espanyols, que sapiguen el que hi perden, si no voten república catalana.

Tal com ho veig Cs es un partit que es defineix com unionista però que comprèn una massa de votants anticatalanistes de tots colors.
Vot de conveniència, d’incomprensio o quelcom pitjor. Massa informe, sense voluntat social de base, del contrari no haurien necessitat apoderats de fora de Catalunya a les eleccions del dia 21.
El seu objectiu és el poder pactant amb qui sigui. Quin projecte és aquest? És veritat que és el projecte dels grans capitals?
El partit s’ha jugat en un altra dimensió, i l’han perdut. Una nova era s’obre, molts en són conscients, el vell estatuts s’acaba. Les accions ténen conseqüències, i la manca d’elles també.

Aquesta gent que no para de parlar de malversació quan la tenen en el seu partit sense estar al poder (encara pitjor el dia que ho tinguin) i fa comparació amb Marine Le Pen i els independistes, quina vergonya!!! Sóc estranjera i potser hi ha faltes… Encara que siguis de dreta o d’esquerra, independista o no, hi ha valors que s’han de defensar: dret a decidir i respecte per a qualssevol cultura. Estic buscant una manera de fer un manifest per a la democràcia en diferents idiomes però no sé a qui dirigir-me. Estic, com a democrata realment ofesa per el del 155 i el silenci de la comunitat europea i també internacional!!! Molt bé els informes però quan actuaràn ?

Igual que una persona que ha begut massa, ha perdut el cap i ja no respecte res ni a ningú, continuaran havent de fer-la i de dir-la cada vegada més i més grossa. Ells volen dominar per sobre de tot, i per afer-ho i poder-ho justificar, necessiten una víctima propiciatòria. A Alemanya els jueus, aquí els catalans, els tutsis necessiten als utus i els turcs als kurds. Sempre és el mateix, la bèstia contra la persona. La balda perduda contra l’homo sàpiens. Qui no ha volgut o no ha pogut fer-se persona madura, malda tota la seva vida per a sentir-s’hi, encara que en els seus moments de lucidesa plora pel que no és i per com s’ha convertit, en delinqüent o, si cal en assassí.

La responsabilitat de que aquesta gent avui estigui tocant portes per intentar fer comptar els seus escons (els seus molts escons) es de una part de la població, molt nombrosa, que no es llegeix els programes electorals, tampoc en pensen que sigui necessari validar lo que han fet o el que fan els seus candidats a la resta del territori, en aquest cas, es podía validar lo que Ciutadans ha fet en Valencia, i no ho tenim molt lluny. Basicament, mentre aquí en campanya varen insistir molt en lo del trilingüisme, a Valencia votaban que NO a aquesta mateixa propuesta provinent des del Govern Valencià. Tot plegat molt trist i molt preocupant per nosaltres tenir a aquesta gent ocupant tantes cadires al Parlament, però encara més de sapiguer que tenim molta gent que es llença sense mirar als braços de la dreta neofranquista pensant que tot anirá perfecte amb ells.

M’agrada molt l’article d’avui, doncs ve a omplir un aspecte poc treballatat que d’alguna forma enllaça amb l’editorial d’ahir. Els espanyolistes fan servir l’argument d’una catalunya dividida. Ho fan sense explicar que els principals divisors són ells. I la resultant és la destrucció de la idea de constitució com a acord social. Quan no hi ha acord, només en resta la imposició dictada, art amplament treballat en la història política espanyola. L’acord que suposa obligatoriament negociació és just el que la política espanyola mai contempla. En aquestes, si el President Puigdemont no és el president de tots, com poden suposar intel·ligències com el Bassets al País, que l’Arrimades, Iceta o Albiol pugui ser el president de tots? Estan doncs davant d’un problema polític irresoluble, en terreny de ningú, que només té dos sortides possibles: la dictadura amb el seu sistema de cacics escampats amb una aparença de partits que són el mateix; o bé una nova constitució ara sí enfortint el sistema democràtic. L’independentisme, o si més no tal i com l’entenc jo mateix, arriba a la conclusió que a Espanya ni hi cap ni reforma, ni acord constitucional. Això ens porta a una conclusió final molt dura: quí s’ocupa d’una espanya no democràtica, per tant mai occidentalitzable del tot, que tindrà un sistema econòmic sempre corrupte i improductiu? Repeteixo, la conclusió bàsica de l’independentisme és la impossibilitat de reforma d’Espanya. Només i davant d’aquest fet irresoluble, l’existència d’un estat català conforma una illa de progrés i motor economic peninsular.
Ara que tothom ja s’ha mullat, que tots van ensenyant el cul, comença la part difícil. El procés pot haver mort en tant que camí de planteig i encontre final amb el problema. Visca doncs l’eixida d’un pou del qual mitja Europa en pot sortir ben escaldada. Som el front del sud-oest.

Amb tot el meu respecte pels filòsofs cínics –amb qui tinc molts punt en comú–, el cinisme –en el mal sentit en què ha derivat la paraula actualment– dels imperialistes espanyols no té mesura. Acabo de sentir unes declaracions de Josep Borrell, en què ve a dir –cito de memòria–: “Els independentistes s’han inventat el mite franquista, com si ara visquéssim en ple franquisme. Quan, si fos veritat, ells estarien molt pitjor”. Visca la democràcia. Josep Borrell –implicat en casos de corrupció del seu entorn quan era ministre https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Borrell_i_Fontelles– no tem per les conseqüències que una deriva franquista de la política imperial espanyola pogués tenir per a la democràcia, sinó que ho desvia tot cap als independentistes, com si només nosaltres haguéssim de témer d’aquesta deriva que ja vivim sense cap mena de dubte: centenars d’investigats pels tirbunals per facilitar o preparar el referèndum d’autodeterminació, dirigents socials, diputats, presidenta del Parlament, expresident, president i vicepresident de la Generalitat, i tants d’altres, amenaçats, empresonats, exiliats o en llibertat condicional amb elevadíssimes fiances per defensar el dret a l’autodeterminació de la bona gent catalana. Fins i tot prohibició d’un color –el groc– a les fonts de Montjuïc durant la passada campanya electoral autonòmica. ¿Què diria l’impresentable Borrell si el color que haguessin prohibit fos el roig? Potser es que, per ell, el roig socialista no significa res…

Són cínics sota el nostre punt de vista, no pas el seu. Hauríem de tenir-ho en consideració o continuarem posant-nos les mans al cap a cada estona i sense preveure res i sense beneficiar-nos de la resposta que clarament mereixen. La resposta que clarament mereixen és aprofitar aquestes ocasions en que els treiem a la foto ens per a amplificar el soroll del seu programa que més va en contra de la gent que els ha votat i així crèixer nosaltres.
Se’ns acumula la feina. Que no té Ciutadans te un programa econòmic contrari als interessos de la classe treballadora que els ha votat a Barcelona? Escrivim-ho en neons vermells, ben clar i concís allà on els interessats ho puguin llegir i que se sàpiga.

Segur que són cínics? Per a poder-ho ser caldria que tinguessin una certa conciència que jo personalment no els atribueixo. I en qualsevol cas què importa si ho són, el que importa és crèixer, fer-nos més grans.

Després de dir i repetir fins a l’extenuació la frase que encapçala l’article, ara veuen, amargament, que les conseqüències les estan pagant ells. És tan trist que només els queda el cinisme per poder sobreviure políticament, encara que sigui mínimament. No han entès encara el país que diuen defensar quan el que li cal a Catalunya és que es defensi dels qui la maltracten,la insulten, la peguen, la tracten com una menor d’edat, és a dir, que es defensi d’ells. Ells són el problema.

Cert, C’s són cínics, manipuladors, perversors de la paraula democràcia.
Covards també, quan s’en foten del govern a l’exili perquè no “te el valor” de tornar.
Tornar a un sistema judicial que precisament no és just ni imparcial, ni obeeix lleis d’àmbit superior com els drets humans d’opinió i manifestació pacífica? És molt fàcil dir-ho.

El problema central rau, com han dit alguns subscriptors, en que hi ha una munió de gent, que els ha votat sense pensar que no els representen. Gent treballadora, pensionistes, autònoms, etz…
Aquesta gent compra un discurs de por identitària sense veure que C’s representen al poder econòmic mes caspós, per algo els diuen el partit de l’Ibex 35, i que mai serán una solució econòmica per als mes febles de la societat. S’amaguen purament darrera d’una catalanofòbia visceral per arrabassar els vots d’aquells que no han entès que Catalunya independent seria molt millor per a la seva economía.

Potser ens ha fallat enviar un missatge més contundent sobre la realitat econòmica del futur republicà a aquest segment de població. I això la CUP o En Comú Poden ho podrien haver fet de forma mes efectiva, però els últims, amb la seva equidistància, no han volgut tocar aquest punt tant important.

els anticapitalistes són els més determinats.
Si el jou espanyol no ens haguera atrofiat la capacitat de confiar els uns amb els altres -i per tant exacerbat l’individualisme i l’adhessió derivada al materialisme- això no estaria sent tan complicat.
Clar que sense el jou espanyol tampoc hi hauria la necessitat de complicar-se en això.

En la meva opnió cal que els nostres estimats líders configurin un lideratge renovat a banda de les seves persones en excés compromeses i es tracin les línies imprescindibles per a aconseguir un estat propi que ens permeti respirar. Els anticapitalistes haurien de prendre part del lideratge.

Penso el mateix que Eva Salas en el seu primer comentari. Hem d´amplificar les contradiccions de ser treballador i demòcrata i votar C´s. D´aquesta manera posarem blanc sobre negre la República social i participativa que tots volem, en contra del poder de les èlits franquistes (Ibex 35) i del seu cinisme. A l´altre cantó hi ha d´haver gent que pensi i que més enllà de si se sent espanyol o xinès, vulgui viure en un païs més modern, és a dir més just. Que no vol dir uniforme, doncs per això està essent impulsada per centre-dretes, centre-esquerres, esquerres-comunistes, etc. Ho dic perquè segur que ens surten amb la cantarella de que el President representa Pdecat, que a la vegada prové del 3% (CiU). Cal explicar que aquí ja es va fer purga dels deslleials, per tant, els deures s´han fet. Cosa que a l´altre banda, no passa. No s´ha de tenir por d´afrontar retrets, perquè si hi ha temes tabú, no pots posar a l´altre en evidència. Parlem del punyetero 3%, però parlem també del que ens va doldre, doncs es van fer moltes coses molt ben fetes (i com a treballadora no els votava, quedi constancia). Parlem del perquè vam decidir optar per la indepència al 2010, parlem de com de conscients vam ser que el sistema autòmic s´havia esgotat per a nosaltres, encotillant-nos en ser una regió que arribaria sempre ón Madrid la volgués deixar arribar, en tots, tots els camps. Expliquem que Catalunya sempre treballa per ser més i millor, i que el projecte Espanya com ells l´enténen, ens sumeix en la misèria del “anar fent” i la frustració del “no pot ser”. Que volem acollir més i millor, que volem una constitució que afronti els reptes del futur i deixar de santificar la del 78 que fa temps que está amortitzada. Que volem poder participar en totes les decisions que ens impliquen directament a les nostres vides, més enllà de votar un cop cada 4 anys. Expliquem bé el nostre projecte engrescador, i sobretot expliquem quina és de debò l´alternativa. Només els nacionalistes espanyols, seguirán en les mateixes, tota la resta si més no, s´acostarà a escoltar. Fem república, i fem-la tots i cadasqún de nosaltres i C´s a banda de globus, no podran exibir res més que les seves vergonyes, doncs no tenen res a oferir que no sigui el blindatge del poder a mans dels de sempre.

No estic gens d’acord amb Gemma R. quan equipara Ibex 35 amb franquisme. L’Ibex 35 pot ser anomenat franquista només en el sentit de que el franquisme és la representació més totalitària i més assumida d’una dreta feixista, infectada de nazisme racista i visceralment enemiga de la democràcia i dels drets humans, i de tot el que no els beneficii a ells. Quan els convingui, i sense cap classe de vergonya ni sentiment de deslleialtat, negaràn abans de que canti el gall al seu déu pare i creador-Francisco Franco Bahamonde- al seu adoctrinador José Antonio Primo de Rivera, al qual el “generalísimo”es va negar a que li perdonèssin la vida a la presó d’Alacant intercanviant-lo amb presoners de l’laltre bàndol, i a tants mites grotescs que ens hem hagut de menjar amb patates durant més de 80 anys. No tindràn cap inconvenient, si els convé, per canviar d’icones. De moment, ja els va bé amb aquests emblèmes, molt assumits per la gent i estretamemnt relligats amb dogmes desnaturalitzats i encobridors com per exemple la “indisulubilidad de la patria”

Aquest desempellegament del franquisme, que he comentat anteriorment, es fa ja notar des d’un temps que ja no és molt recent, amb l’aparició de “Ciudadanos”, versió pels tòtiles de la mateixa ideología i els mateixos interessos peró en versió més moderna i asèptica del franquisme que ens va veure nèixer a la majoría dels ezpaññols. Es un intent de desmitificar la dreta repressora dels símbols i l’esperit franquistes, que han perdut significació i vigència afectiva-emocionalper a la gent jove, i disfreçar-se de liberalisme, apostatar externament del totalitarisme, (son demòcrates de naixement) però mantenint en plena vigència els compromisos i la dependència amb l’Ibex 35. Una bona part dels ezpaññols són tan rucs que no s’adonen de que ens encolomen gat per llebre, i els concedeixen a aquests embaucadors la confiança i els vots. No volen o no arriben a veure que per a la dreta cavernaria irreductible els primordials i majors interessos són la pobresa i la incultura dels súbdits de la monarquía ezpaññola